Resultats de la cerca

Vuitè comte de l’Asalto amb grandesa d’Espanya, el 1920, segon comte de la Peña del Moro, tercer marquès de Grigny i cinquè baró de les Quatre Torres Era rebesnet de Carles de Morenés i de Caçador i fill de Carles de Morenés i Tord Diputat a corts per Tarragona Fou director de l’escola especial d’agrònoms de Madrid, secretari del Congrés i membre de la Real Academia de la Historia

Fou professor de l’Escola de Pèrits Agrícoles que funcionà als Vivers de València a la fi del segle XIX i dirigí l’Estació d’Ampelografia Americana de la ciutat Organitzà i dirigí el Servei Vitícola 1906-18 de la província de València, creat per combatre la filloxera, i impulsà l’Estació Enològica de Requena Fou inspector general del cos d’agrònoms de l’estat i enginyer de la casa i el patrimoni reial 1906-31 Publicà articles i monografies sobre temes agrícoles

S’inicià molt jove en el periodisme, on cal remarcar algunes collaboracions als diaris Pla de Bages i El Día i al setmanari Política de Manresa més tard fou director d’ El Pla de Bages i de Política Fundador de la Joventut Nacionalista de Manresa i del Centre Republicà Fou elegit diputat de la Diputació Provisional de la Generalitat 1931 per Manresa i del Parlament de Catalunya per l’Esquerra Republicana de Catalunya 1932 a Tarragona Exercí el càrrec de secretari i director general de la Conselleria d’Agricultura 1931-33 Tingué d’altres càrrecs com secretari de Boscos, Caça i Pesca Fluvial…

Fill del mestre d’obres i autor teatral Marià Callís i Collell Fundà, juntament amb Lluís B Nadal, la societat catalanista Catalunya Vella 1902, en la qual ocupà el càrrec de secretari, i fou director de la Cámara Agrícola Ausetana 1903 i el delegat de Vic de la Càtedra Agrícola Pere Grau 1908  El 1906 va participar en el Primer Congrés Internacional de la Llengua catalana i, en l’àmbit periodístic, fou president de l’Associació de Premsa de Vich 1931, vocal de l’Associació de Premsa Catalanobalear 1932 i membre del Círcol Literari de Vich Des del 1933, signant com Galderic i com Isidro de…

Inclòs en l’escola neorealista, per les fonts tradicionals i populars de la seva obra, comunista des de molt jove, no participà en la lluita política Agrònom de professió, abandonà el treball pels viatges i la recopilació del folklore literari És dels pocs escriptors que no escriví sobre la revolució i la guerra civil russes En els seus contes i relats es barregen la faula i la realitat, el mite i la llegenda del passat amb la vida present, tot expressat amb el llenguatge màgic de la tradició oral russa V kraju nepuganykh ptic ‘En el país dels ocells no espantats’, 1907, Za…

Fill de l’escriptor Claudi Mas i Jornet i germà de Pere Mas i Perera El 1922 es graduà a l’Escola Superior d’ Agricultura de la Mancomunitat de Catalunya en enologia El 1927 es traslladà a Xile, contractat per una empresa a Lontué Posteriorment, fixà definitivament la seva residència a Santiago de Xile Allà feu també estudis d’agronomia, i es llicencià com a enginyer agrònom Dedicat al món empresarial, fundà, el 1939, la fábrica de licors Mas y Cía Participà activament en la vida dels catalans residents en aquest país Fou president del Centre Català de Santiago de Xile 1932-34,…

Fou cap del partit agrari 1955, que orientà vers una posició centrista El 1961 fou elegit president de l' odelsting parlament noruec, i el 1965 esdevingué primer ministre amb una coalició de centredreta, càrrec que ocupà fins el 1971, que dimití en desacord amb la proposta d’entrada del país a la CEE

Metge de l’armada, hagué d’exiliar-se per motius polítics i s’establí a l’Argentina el 1873 Catedràtic de medicina legal a la Universitat de Córdoba, és autor d’unes Lecciones de medicina legal 1885 Interessat per qüestions agrícoles i per la legislació laboral, es diplomà en agronomia i en dret També es graduà d’enginyer per tal de dur a terme el projecte d’una resclosa a San Roque, sobre el Río Primero Fou catedràtic de legislació industrial i obrera a la Universitat de Còrdova i elegit president de la de La Plata, càrrec que no ocupà A l’Argentina, una població porta el seu nom

És essencialment un conreu al guaret en què, després de segar el blat, hom treu el rostoll amb una feina superficial de 2 a 4 cm a fi de trencar els capillars per on s’evaporaria l’aigua i facilitar el naixement i la posterior destrucció de les malesherbes Després de cada pluja, hom passa pel camp un rascle per a trencar els capillars, i en el cas que les malesherbes creixin molt, hom remou a fons el terreny passant-hi després el rascle Quan hom preveu que ha de ploure força, cal llaurar fins a uns 15 cm perquè el terreny pugui…

Des de la seva institució fins a l’any 1992, l’ETSEAL formà part de la Universitat Politècnica de Catalunya A partir del 1992 s’integrà a la recentment creada Universitat de Lleida A l’ETSEAL s’imparteixen les titulacions d’enginyer agrònom, enginyer de la forest, enginyer tècnic agrícola en les especialitats d’explotacions agropecuàries, hortofructicultura i jardineria, indústries agràries i alimentàries i mecanització i construccions rurals, enginyer tècnic forestal en les especialitats d’explotacions forestals i d’indústries forestals i llicenciat en ciència i tecnologia dels…