Resultats de la cerca
Es mostren 155 resultats
matoll
![](/sites/default/files/media/FOTO3/matoll_de_neret.jpg)
Matoll de neret
Apollonio Tottoli (CC BY-NC-ND 2.0)
Geobotànica
Formació vegetal constituïda per mates i arbusts més aviat baixos, força esclarissats.
Com a comunitats vegetals naturals cal considerar el matoll de neret i nabiu , que es fa sobre sòls silicis de l’alta muntanya coberts durant molt de temps per la neu, allà on la pineda de pi negre ha desaparegut o encara no s’ha pogut establir, i el matoll de bàlec i ginebró , que es fa als vessants assolellats de l’alta muntanya, on la coberta de neu desapareix aviat
podadora
![](/sites/default/files/media/FOTO2/podadora.jpg)
Podadora de tisora
© Corel - Frances Vergil, Jimi Stratton i Baie D'Urfe
Agronomia
Eina de diverses formes emprada per a podar els arbres, els arbusts, etc.
Pot ésser de fulla o de tisora La podadora de fulla pot tenir la forma d’una petita falç falçó i tallar per l’aresta interior o per totes dues, o bé la forma d’una paleta, d’una espàtula, etc La podadora de tisora pot ésser de fulles curtes, l’una d’aresta còncava i sense tall i l’altra convexa i amb tall tisores de podar , o de fulles llargues proveïdes de mànecs també llargs de fusta podadora de jardiner
viburn
Botànica
Nom dels arbusts pertanyents al gènere Viburnum, de la família de les caprifoliàcies.
corticícola
Ecologia
Dit de les plantes que viuen sobre les escorces d’arbres i arbusts.
dèutzia
Botànica
Jardineria
Nom d’alguns arbusts caducifolis, de la família de les saxifragàcies, conreats en jardineria.
espinar
Botànica
Formació vegetal esclarissada i semidesèrtica, constituïda per arbusts i mates punxosos de fulla petita.
Sol fer-se en àrees mediterrànies seques i càlides Al migjorn valencià es forma l' espinar alacantí de margalló i arçot , comunitat vegetal, natural, integrada per plantes de fulla endurida i persistent, entre les quals dominen el margalló i l’arçot
cotoner
Botànica
Agronomia
Gènere de plantes de la família de les malvàcies que inclou unes 30 espècies, pròpies de països subtropicals, quatre de les quals proporcionen cotó i són extensament conreades.
Són arbusts, subarbusts o herbes de fulles poc o molt palmades i de flors caliculades, amb cinc pètals blancs o groguencs Els fruits són càpsules ovoides, allargades o esfèriques, de color verd amb taques vermelles de les llavors, que són recobertes de borra, hom n'extreu oli, i el tortó, ric en proteïnes, és utilitzat com a ingredient de pinsos per al bestiar o per a obtenir-ne derivats destinats a l’alimentació humana hidrolitzats de proteïnes El cotoner ha estat conreat des de temps molt antic, com ho testimonien les peces de cotó de la vall de l’Indus i del Perú, que daten,…
acroide
Química
Resina de baix preu obtinguda de diverses espècies d’arbusts australians del gènere xanthorrhoea
(liliàcies).
És groga o vermella, d’olor balsàmica, soluble en alcohol i insoluble en hidrocarburs Les resines comercials contenen moltes impureses i es fonen, la groga a 97°C i la vermella a 110°C Són utilitzades per a la fabricació de vernissos i laques, especialment de color negre i com a substitutius de la colofònia en el lacre
boixeda
Geobotànica
Comunitat vegetal en la qual domina el boix, bé que hi solen abundar també arbusts caducifolis.
Les boixedes solen substituir, en sòls calcaris o almenys no àcids, rouredes destruïdes per l’home
marcgraviàcies
Botànica
Família de gutiferals integrada per unes 100 espècies de lianes o arbusts de l’Amèrica tropical.