Resultats de la cerca
Es mostren 457 resultats
el Cavall Bernat
© Fototeca.cat
Accident litoral del municipi de Roses (Alt Empordà).
Montjoi
© Fototeca.cat
Veïnat
Veïnat del municipi de Roses (Alt Empordà), dividit en els nuclis de Montjoi de Dalt
i Montjoi de Baix
, situat a la península del cap de Creus, prop de la cala Montjoi
, al fons de la badia oberta entre la punta Falconera i el cap de Norfeu.
Hi ha una ciutat de vacances
Louis-Charles-Gaston Nogaret de Foix de la Valette
Història
Militar
Militar francès.
Duc de Candale El 1657 fou nomenat generalíssim de l’exèrcit francès a Catalunya i dirigí la darrera temptativa francesa de recuperar Barcelona Envaí la Selva i el Vallès, però, mancat de suport dels catalans, vexats per les seves crueltats i devastacions per les quals fou amonestat per Mazzarino, hagué de retirar-se a Camprodon Fou governador de Roses 1657-58
Santa Margarida
© Fototeca.cat
castell de la Trinitat
© Fototeca.cat
Castell
Castell del municipi de Roses (Alt Empordà), les ruïnes del qual s’aixequen als vessants del puig Rom, dominant la costa (punta de la Poncella) al SE de la vila.
Era de petites dimensions, amb la planta en forma d’estrella, per a protegir la vila i la badia Construït posteriorment a la ciutadella, fou destruït pels francesos durant la guerra del Francès Més tard hom hi bastí una bateria per a la defensa del port, abandonada aviat
Rhode
Ciutat
Ciutat fundada pels grecs a la costa de l’Empordà, corresponent a l’actual Roses, que perdurà després com a ciutat romana.
La tradició erudita havia identificat sempre, des del Renaixement, Rhode amb Roses, però la confirmació arqueològica no fou aconseguida fins després del 1960, amb les excavacions d’un nucli urbà romà del Baix Imperi al subsol de la ciutadella de Roses, amb nivells arqueològics que arriben fins a l’època grega El nom de la ciutat, el seu emblema la rosa dels rodis, que posaren al revers de les monedes que encunyaren i la tradició escrita grecollatina permeten d’atribuir-ne la fundació als rodis Però les navegacions i fundacions ròdies de l’extrem occident mediterrani, abans de l’hegemonia dels…
Antoni Aguirre
Metge que exercí la medicina a diversos llocs de Catalunya i d’Aragó.
És important la descripció que féu del meteorit que caigué prop del monestir de Sixena el 17 de novembre de 1773
Cèsar Pi-Sunyer i Bayo
Bioquímica
Bioquímic; fill d’August Pi i Sunyer.
Doctorat el 1931, fou professor de bioquímica a la Universitat Autònoma de Barcelona 1933 i secretari de la Societat Catalana de Biologia 1933-34 Exiliat a Mèxic el 1939, fou president de l’Institut Català de Cultura i de l’Orfeó Català de Mèxic, i collaborà en les revistes catalanes de l’exili Quaderns de l’Exili , Nova Revista , Pont Blau i Xaloc de Mèxic, i Vida Nova de Montpeller Entre els seus treballs científics cal esmentar Metabolismo intermediario de los hidratos de carbono 1932, El complex vitamínic B 1933, Curs de bioquímica i fisiologia de la contracció muscular 1934,…
Francesc Pi i Sunyer
Història
Republicà.
Germà de Pere i de Jaume Pi i Sunyer i nebot de Francesc Sunyer i Capdevila Del partit republicà federal, collaborà a El Nuevo Régimen de Madrid i a El Federal de València Encapçalà l’escissió procatalanista denominada Catalunya Federal, però aviat tornà a la disciplina del partit Presidí el consell federal regional i el 1904 fou elegit diputat provincial per Sabadell i Terrassa El 1906 s’adherí a Solidaritat Catalana És autor d' El problema catalán 1906
Ramon Sentena i Ramañach
Història
Republicà.
Estudià veterinària a Saragossa i aviat s’uní al Partit Republicà Federal S'establí després a l’Escala, on fou secretari 1877-78 i president 1879-90 del comitè federal En 1892-1900 fou delegat en l’Assemblea Catalana del partit El 1910 ingressà a la Unió Federal Nacionalista Republicana