Resultats de la cerca
Es mostren 1491 resultats
Solidaridad Proletaria
Setmanari
Setmanari que aparegué a Barcelona (18 d’octubre de 1924 — 9 de maig de 1925) com a òrgan de la Confederació Regional del Treball de Catalunya i portaveu de la CNT.
Intentà d’ésser la continuació de “Solidaridad Obrera” En fou director Joan Àngel Abella, i la redacció fou composta per Joan Peiró, Ángel Pestaña, Adrià Arnó i Andreu Miguel De fet es convertí en l’òrgan d’expressió dels caps sindicalistes de la CNT, partidaris de la legalització sindical, en contra dels sectors anarquistes, que defensaven el manteniment de la clandestinitat
llengua
Esquema de la cara superior de la llengua
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Òrgan musculós dels vertebrats, revestit d’un epiteli sensorial i situat a la cavitat bucal, entre els arcs dentaris; té les estructures del gust i realitza funcions importants en la deglució dels aliments, la succió i la masticació dels aliments i en l’articulació dels sons.
En els peixos, la llengua no és homòloga a la dels altres vertebrats té solament caràcter sensorial En els ciclòstoms és eriçada de denticles i actua com una llima En els altres vertebrats, la llengua, a part el seu caràcter d’òrgan del gust, és essencial per a menjar l’aliment quan és a la boca, i en els mamífers té també un paper important en la degulació En molts casos amfibis anurs, ocells, rèptils i mamífers sense dents, etc la llengua esdevé un òrgan de captura de l’aliment En els ofidis és bífida, i també és en relació amb l’olfacció, puix que a cadascuna de…
Consell de Governs Locals
Dret
Òrgan de representació dels municipis i de les vegueries a les institucions de la Generalitat.
La creació del Consell de Governs Locals es regulà per l’article 85 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya del 2006 i es desenvolupà a la Llei 12/2010, de 19 de maig, de normes reguladores del Consell de Governs Locals D’acord amb la normativa de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, el Consell de Governs Locals ha d’ésser escoltat en la tramitació parlamentària de les iniciatives legislatives que afecten de manera específica les administracions locals i en la tramitació de plans i normes reglamentàries de caràcter idèntic El Consell de Governs Locals també té per finalitat la defensa de l’…
glàndula odorífera
Anatomia animal
Òrgan glandular propi de molts miriàpodes, insectes, serps i mamífers, de nombre i situació molt variats, la secreció del qual serveix la majoria de les vegades com a comunicació olfactòria especial per a la identificació i l’atracció sexual durant l’època de zel.
En alguns casos, com en les serps, els insectes i els miriàpodes, serveix com a òrgan defensiu en secretar substàncies repulsives
ull
Tall esquemàtic de l’ull humà
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Òrgan fotoreceptor dels animals capaç de formar imatges de l’objecte emissor o reflector de llum.
Hi ha dues menes d’ulls els ulls composts i els ulls unitaris, propis dels cefalòpodes i dels vertebrats Els ulls composts consten d’un cert nombre d’unitats visuals, anomenades omatidis , separades per pigment La imatge de l’ull compost pot formar-se per juxtaposició, de manera que cada omatidi només rebi la imatge d’un tros molt petit del camp visual, i la imatge total resulta de la unió de totes les imatges parcials donades per cada omatidi, o per superposició, quan cada omatidi copsa la imatge de tot el camp visual, i així la imatge total resulta de la superposició de les imatges de cada…
administrador | administradora
Economia
Dret civil
Membre de l’òrgan d’administració d’una empresa, de caràcter necessari i permanent que realitza les funcions executives (direcció, gestió i administració) i de representació de la societat, segons les pautes fixades per la junta general d’accionistes.
Pot ser un òrgan unipersonal o pluripersonal consell d’administració Les obligacions imposades per la llei als administradors són prestar les garanties exigides als estatuts informar els accionistes, i redactar, al termini de cada exercici, el balanç de comptes anuals, acompanyat d’un informe de gestió i una proposta de distribució de beneficis
fulla
Diferents formes de fulles
© Fototeca.cat
Botànica
Òrgan laminar de creixement limitat que apareix lateralment a la tija o a les branques.
La fulla és un òrgan característic de l’esporòfit dels espermatòfits i dels pteridòfits Segons el lloc que ocupen i les modificacions que han experimentat hi ha cinc tipus de fulles cotilèdons, catafilles, nomofilles o fulles pròpiament dites, hipsofilles i antofilles Una fulla típica consta de tres parts el limbe , que és la part laminar de la fulla, el pecíol , que és el peduncle que sosté el limbe, i la beina , que és la base eixamplada del pecíol En alguns casos la fulla és sèssil i no té pecíol A vegades la fulla presenta, a la base, lígula o estípules La fulla té dues…
Consell Interuniversitari de Catalunya
Òrgan de consulta i d’assessorament del departament d’ensenyament de la Generalitat de Catalunya pel que fa a la coordinació i a la programació universitària.
Creat per llei de 19 de desembre de 1984, és el continuador de l’organisme homònim que es creà l’any 1978 Hi són representades totes les universitats de Catalunya i els seus consells socials, així com els estudiants Entre les seves atribucions, cal esmentar l’aprovació de les taxes acadèmiques i l’oferta de places de tot el districte universitari català establert el 1985 i la coordinació de les proves d’accés a la universitat 1987 Són preceptives però no vinculants les seves resolucions sobre la creació de nous títols o universitats La llei 15/1998 adaptà el funcionament del Consell…
Solidaridad Obrera
Capçalera de Solidaridad Obrera (segona època)
Setmanari
Òrgan de premsa de la federació de societats obreres del mateix nom que aparegué a Barcelona com a setmanari el 19 d’octubre de 1907.
Havia d’ésser fins el 1939 el més important periòdic del sindicalisme del Principat Pogué aparèixer gràcies al suport financer de Francesc Ferrer i Guàrdia, i en la seva primera època, fins el 9 de juliol de 1909, hi collaboraren anarquistes, sindicalistes i socialistes Fou dirigit inicialment per Jaume Bisbe, i actuaren com a redactors Josep Cassasola, Antoni Colomé, Enric Ferrer, Tomàs Herreros, Miguel VMoreno, Grau i Anselmo Lorenzo Antoni Badia i Matamala n'era l’administrador A partir del setembre del 1908 passà de fet a ésser l’òrgan de la Confederació Regional de…
cop d’ariet
Valor del cop d’ariet per a un tancament lineal ( H : salt net; Δ H : sobrepressió; V sub0: velocitat a la canonada, corresponent al cabal màxim; t sub0: temps de tancament des de l’obertura màxima; V i t : valors corresponents a una obertura intermèdia; L : llargada de la canonada; a : velocitat de propagació de les ones; g : acceleració del camp gravitatori
© fototeca.cat
Física
Fenomen que es produeix en les conduccions on circula un fluid (especialment un líquid), quan hom fa variar l’estat d’obertura d’un òrgan que hi és intercalat (una vàlvula, el distribuïdor d’una turbina, etc).
Si aquesta variació és un tancament, es produeix, vora l’òrgan de comandament, una sobrepressió si és una obertura, s’hi produeix una depressió Físicament, aquestes variacions de pressió són directament relacionades amb la compressibilitat del fluid i amb la capacitat de dilatació de les parets que el condueixen Aquesta sobrepressió, localitzada en una zona del conducte, crea un estat de desequilibri que origina la propagació de la mateixa sobrepressió al llarg de la canonada, acompanyada d’una disminució de la pressió allà on la sobrepressió s’havia produït es produeix, per tant…