Resultats de la cerca
Es mostren 401 resultats
equació de Hamilton-Jacobi
Física
En l’estudi del moviment d’un sistema físic, equació expressada per la fórmula H essent el hamiltonià del sistema, les qi, les coordenades generalitzades, t el temps, i S la incògnita, anomenada funció principal de Hamilton.
La resolució de l’equació permet de determinar les equacions del moviment del sistema
equació de Henderson-Hasselbach
Química
Equació que expressa la variació del valor del pH en un procés de neutralització en funció de la constant d’acidesaKA i de la relació CS/CA entre les concentracions de sal i d’àcid, segons la fórmula pH = pKA + log (CS/CA).
Aquesta equació és solament aplicable per a valors del pH entre 4 i 10
equació de Navier-Stokes
Física
Expressió matemàtica de l’equilibri dinàmic d’un element de fluid, que en el cas particular d’un corrent de fluid newtonià (viscositat cinemàtica constant), en règim laminar, pren la forma
.
v essent la velocitat, F la força activa aplicada a la unitat de massa, ρ la densitat, p la pressió, γ la viscositat cinemàtica, i ∇ l’operador diferencial nabla D’aquesta fórmula hom pot deduir l’equació fonamental de la hidroestàtica, en fer γ = 0 fluid perfecte i ∂ν/∂ t = 0 fluid en repòs o en moviment continu
equació de Gibbs-Helmholtz
Física
Equació que, per a un sistema que evoluciona a pressió i a temperatura constants, pren la forma
.
A essent-hi el treball efectuat pel sistema descomptant-hi el treball d’expansió, H 1 i H 2 les entalpies inicial i final, respectivament, p la pressió i T la temperatura absoluta del sistema
equació de Beattie-Bridgman
Física
Equació que relaciona la pressió, el volum i la temperatura d’un gas real, vàlida dins un ampli interval de valors d’aquestes variables.
En la seva deducció, hom té en compte la interacció entre les molècules del gas S'escriu , essent A = A 0 1— a/v , B = B 0 1— b/v , ε = c/vT 3 , on p és la pressió, T la temperatura, v el volum, R la constant dels gasos, i A 0 , a , B 0 , b i c , constants típiques de cada gas
equació de Gibbs-Duhem
Física
Equació que dóna les condicions sota les quals, en un sistema format pels components 1, 2, 3, ..., m, es pot produir una evolució reversible.
Si μ 1 , μ 2 , , μ m són els potencials químics dels diferents components del sistema i n 1 , n 2 , , n m el nombre de mols de cadascun d’ells, les variacions d μ i dels potencials químics en la transformació reversible han de satisfer
equació de Duhem-Margules
Física
Equació que relaciona la pressió de vapor parcial P i la fracció molar n dels constituents d’una barreja líquida binària, a una pressió i temperatura determinades; té l’expressió n1d(lnP1)/dn1 = n2d (lnP2)/dn2.
equació de Clausius-Clapeyron
Física
Equació que descriu el canvi de fase d’una substància: dp/dT = ΔH/TΔV, on p és la pressió, T la temperatura a la qual es produeix el canvi de fase, ΔH la variació d’entalpia i ΔV la variació de volum.
equació de van der Waals
Química
Equació d’estat introduïda per J. D. van der Waals l’any 1873.
Fou la primera que intentà d’explicar les desviacions dels comportaments dels gasos respecte a la idealitat Té la forma a i b essent dues constants introduïdes per a tenir en compte, respectivament, la cohesió entre les molècules forces de van der Waals i llur volum Des d’un punt de vista termodinàmic, aquestes constants depenen de la pressió i el volum crítics de cada gas en particular Tot i representar una gran millora envers l’equació del gas perfecte gas 1 2, existeixen també desviacions respecte a aquesta, pel fet que les constants a i b depenen igualment de la temperatura…
equació diferencial en derivades parcials
Matemàtiques
Equació en la qual la funció incògnita u = u(x1,...,xn) és una funció de diverses variables independents, que conté també, a més de la funció u, les seves derivades parcials.
L’ordre de la derivada que figura en l’equació amb major grau determina el grau de l’equació Històricament feren la seva aparició amb el problema de la corda vibrant que conduí al prestigiós matemàtic i filòsof francès Jean le Rond d’Alembert a l’equació en derivades parcials , essent la incògnita la funció u = u t , x