Resultats de la cerca

Pretesament literària, es proposava d’estendre un sistema ortogràfic, de poc rigor científic, ideat per Ferrer i basat en el dialecte menorquí Se’n publicaren set números, de manera irregular, entre el 7 de juny i el 13 de setembre de 1891

Féu estudis de magisteri En 1913-14 dirigí el periòdic quinzenal republicà Escuela S'exilià a França en 1917-19, i el 1919 publicà La trágica ignorancia española Exiliat novament a la vinguda de la Dictadura, es traslladà a l’Argentina, on es naturalitzà argentí i dirigí el setmanari bilingüe Nación Catalana 1923-30 Una campanya de premsa l’obligà a anar-se'n a l’Uruguai 1930 A la proclamació de la República Espanyola 1931, tornà a Catalunya Ingressà a la Unió Socialista de Catalunya USC i dirigí la tercera època del setmanari socialista Justicia Social 1931-36 Fou elegit…

Es doctorà en ciències Fou un dels més entusiastes impulsors del moviment catalanista durant el darrer quart del segle XIX Amic i collaborador d’Àngel Guimerà en diverses empreses patriòtiques, a vint anys participà en la creació de La Jove Catalunya 1870, i collaborà en el setmanari La Gramalla que amb alguns socis d’aquesta entitat —Francesc Matheu, Iu Bosch, Felip de Saleta, Isidre Reventós, Josep Thomàs i Rossend Messeguer— havien fundat 1870 El 1871, amb els mateixos amics i el suport dels membres de La Jove Catalunya, inicià la publicació de la revista quinzenal La…

Publicà 40 números n'era director Eduard Boix i hi collaboraren, entre altres, Puig i Torralva, Miquel Duran i Tortajada, Joaquim Badia, VFe i Castell, RGumiel, GHuguet, JNavarro i Cabanes, JMEscuder i LCebrià i Mezquita Tenia caràcter polític i literari Les capçaleres eren d’Enric Pertegàs i de Sousa El succeí Renaiximent gener-març del 1908, publicació del Centre Regionalista

N'era director JArquer, i tenia com a missió la defensa de les reivindicacions laborals dels dependents de comerç Suspès arran dels fets d’Octubre, tornà a sortir el 31 de març de 1935 desaparegué definitivament al principi del 1936

En la segona època 1928-30 es fusionà amb La Ciutat i la Casa i fou dirigida conjuntament per Folch i per Rafael Benet Important revista de divulgació, tant de l’art antic com del modern, tingué una pretensió eclèctica, malgrat que la doctrina dominant era la derivada del Noucentisme

Inclogué texts en castellà, en català i en francès, i hi collaboraren Lluís Martí, M dels SOliver, M de Unamuno, Santiago Rusiñol, etc

En foren redactors inicials Carles Riba, Ramon Rucabado, Farran i Mayoral, Manuel Reventós i Alexandre Plana S’hi afegiren Joaquim Folguera, Esteve Monegal, JV Foix, Martí Casanovas i Josep Obiols Folguera en fou el motor, fins que morí, bo i donant-li un caràcter més incisiu i aportant-hi crítica literària i artística, resum d’altres publicacions i un important noticiari Després la revista fou més un calaix de sastre, amb una ampla gamma de collaboradors i traduccions, assaig, teatre, un poc d’erudició, etc Hi signaren, entre molts altres, Esclasans, Nicolau d’Olwer, Martí Esteve, Estelrich…

Fundada com a butlletí d’una societat mutualista, el 20 d’octubre de 1898 fou adquirida per la Societat Llibertària Agrupació Germinal Fou suspesa la seva publicació en dues ocasions 1903-04, 1907-12 Dirigida per Joan Mir i Mir, tingué una especial importància en el desenvolupament del sindicalisme menorquí i hi collaboraren, ultra menorquins, Federico Urales, Anselmo Lorenzo i d’altres

Aparegué el 4 de juliol de 1880 En el segon número canvià la capçalera, i adoptà el títol de Revista Catalana de literatura, ciències i arts i interessos locals Durà fins el 15 de novembre de 1882 Publicava poesies i articles literaris i de divulgació històrica