Resultats de la cerca

Membre del partit demòcrata, fou governador d’Illinois 1949-53 i candidat a les eleccions presidencials del 1952 i el 1956, guanyades ambdues per Eisenhower Kennedy el nomenà ambaixador dels EUA a les Nacions Unides 1960-65

Ambaixador a Venècia i a Alemanya, es dedicà a l’arqueologia clàssica De re vestiaria 1526 i De re navali 1536 Fou un notable traductor dels clàssics destaca la seva Électre 1537, versió de la de Sòfocles

Cinquè senyor de Naso a Sicília el 1401 Fou camarlenc del rei de Sicília, ambaixador del rei Carles III de Navarra al parlament de Catalunya 1411 i legat d’Alfons IV el Magnànim al concili de Constança 1416

Ambaixador rus a Polònia 1763-69, aconseguí convertir Polònia en un protectorat rus dieta del 1768 Participà en les guerres contra Turquia 1771 i en el tractat de Küçük-Kaynarca 1774 Fou governador d’Estònia i Livònia 1794

Ambaixador als EUA 1945-46, sotssecretari i ministre d’afers estrangers 1948-57, fou cap del partit liberal 1958-63 i primer ministre 1963-67, quan aquest guanyà les eleccions El 1957 obtingué el premi Nobel de la pau

Comte de Mayalde comanador de Montesa Fill de Joan de Borja i de Castro Fou ambaixador extraordinari a Savoia, Venècia, Gènova, Florència i Roma Durant la lloctinència a València contribuí a evitar-hi l’extensió de la revolta del Principat 1640

Ambaixador a Anglaterra 1932, durant la Guerra Civil Espanyola de 1936-39 representà l’URSS al Comitè de No-Intervenció Fou viceministre d’afers estrangers 1949 Membre de l’Acadèmia de Ciències de l’URSS, escriví nombrosos treballs d’història moderna

Com a ambaixador de Jaume II de Catalunya-Aragó prop d’Andrònic II obtingué, el 1316, la reobertura dels ports bizantins, vedats als catalans després de la matança de Roger de Flor, i de molts d’altres catalans, a Constantinoble, el 1305

Prengué part a l’expedició a Sardenya de 1409 Fou l’ambaixador que notificà a Ferran d’Antequera la seva elecció a Casp com a rei de Catalunya-Aragó 1412 Participà en les guerres d’Itàlia durant el regnat d’Alfons IV 1425

Par de França, fou diputat de la noblesa als estats generals del 1789, on defensà els privilegis de la reialesa Emigrat, lluità amb l’exèrcit del príncep de Condé, i després acceptà els Bonaparte i fou nomenat ambaixador a Etrúria i a Madrid