Resultats de la cerca
Es mostren 699 resultats
Louis Victor Vierne
Música
Organista i compositor francès.
Cec des de set anys, fou deixeble de CFranck i de Widor, i el 1900 fou nomenat organista de Notre-Dame de París Foren deixebles seus, entre altres, MDupré, ASchweitzer i NBoulanger De les seves obres sobresurten les sis simfonies per a orgue 1898-1930, una sonata per a violí i piano 1905, Poème 1925, per a orquestra, i Les Angelus 1929
Max Reinhardt
Österreichisches Theatermuseum Wien
Teatre
Productor i director de teatre austríac.
Treballà al Deutsches Theater de Berlín, del qual fou director des del 1905 Arran del nazisme fugí d’Alemanya 1933 i es naturalitzà nord-americà 1940 S'especialitzà en el teatre experimental, amb uns muntatges monumentals Entre les seves creacions escèniques sobresurten les d’Èdip rei i El somni d’una nit d’estiu , que, a més, portà al cinema el 1935
Manolis Kalomiris
Música
Compositor grec.
Fundador i director del conservatori nacional d’Atenes el 1926, és considerat un dels principals creadors de l’escola moderna de compositors grecs De la seva producció, en la qual els elements folklòrics tenen una gran importància, sobresurten les òperes El mestre d’obres 1916 i Aigües ombrívoles 1950-52, la composició simfònica El venedor ambulant 1922 i tres simfonies
Paul Hankar
© KIK-IRPA
Arquitectura
Arquitecte belga.
Deixeble d’H Beyaert, fou un modernista destacat A una primera influència cèltica 1889 s’afegiren les de Viollet-le-Duc, l’orientalisme i el moviment Arts and Crafts De la seva obra sobresurten una barberia d’Elsene ~1895 i la casa Ciamberlani de Brusselles 1897, en les quals collaborà el pintor A Crespin Fou també dissenyador, i publicà escrits teòrics i crítics
Eduardo Wilde
Història
Literatura
Política
Escriptor i polític argentí.
Metge, es dedicà també a la política fou ministre d’instrucció pública i de justícia, i més endavant representant del seu país a Portugal, Espanya i Bèlgica A part obres polítiques i mèdiques, en la seva producció literària, plena d’humorisme i de fantasia, sobresurten Tiempo perdido 1878, Por mares y por tierras 1889, Prometeo y Cía 1899 i Aguas abajo 1914, autobiografia inacabada
Paul Troger
Pintura
Pintor austríac.
Després d’uns quants anys de formació i de viatges per terres italianes, on fou influït per l’art de FPiazzeta i FSolimena, s’establí definitivament a Viena Allí gaudí d’una gran fama i un gran prestigi com a pintor decorador de murals Sobresurten els dels monestirs de Göffweig, Melk sala de Marbre i biblioteca, Zwettl i els d’Altenburg, amb el tema de l’Apocalipsi
Begas
Família d’artistes alemanys.
Hi sobresurten Karl Begas el Vell Heinsberg, Aquisgrà 1794 - Berlín 1854, pintor, deixeble de Gros, autor de pintura religiosa i de retrats Reinhold Begas Berlín 1831 - 1911, escultor, fill de Karl Begas, deixeble de Rauch, influït per Miquel Àngel i la plàstica barroca, autor dels monuments a Schiller i a Bismarck, de Berlín i Karl Begas el Jove Berlín 1845 - 1916, escultor, germà de Reinhold
Rossend Palmada i Teixidor
Música
Músic.
Deixeble del seu pare, Joaquim Palmada i Butinyà, debutà el 1906 com a flabiolaire de la cobla Els Juncans Escriví les sardanes Cançons muntanyenques i Nova estrella ambdues el 1909, amb les quals es donà a conèixer Posteriorment n'escriví una seixantena, entre les quals sobresurten Gener , Muntanyes de Ceret i Vilanova de la Muga Organitzà els certàmens sardanístics de Banyoles, el decenni del 1921-31
Eduard Balcells i Buigas
Arquitectura
Arquitecte.
Des del 1905 fou arquitecte municipal de Cerdanyola del Vallès Modernista ressagat, entre les seves obres sobresurten la casa Lluch 1906, a Sant Cugat del Vallès, i la casa Gual ~1910, de Cardedeu A la casa que féu per al seu germà Carles a Cerdanyola 1911-13 adoptà l’estètica noucentista, i la casa Manuel Balcells 1923, també a Cerdanyola, és ja d’una simplicitat gairebé racionalista
Pompeia
daryl_mitchell (CC BY-SA 2.0)
Ciutat
Ciutat de la província de Nàpols, a la Campània, Itàlia.
Situada a la falda meridional del Vesuvi, a la plana del riu Sarno, nasqué i es desenvolupà al segle XIX, amb el nom de Valle di Pompei , a l’entorn del santuari de la Mare de Déu del Roser, un dels principals centres de pelegrinatge de la Itàlia meridional Annex a l’observatori meteoròlogic Pio X hi ha el museu vesuvià A l’W sobresurten les ruïnes de l’antiga Pompeia
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina