Resultats de la cerca

El 1826 sorgí una organització russa amb aquest nom, molt influïda pels anarquistes, que preconitzava la reforma agrària, així com el terrorisme antitsarista Fou també el títol d’un diari anarquista editat primer a Madrid i després a Barcelona 1903-39 i controlat per la FAI El moviment agrarista mexicà d’Emiliano Zapata 1911-19 adoptà també aquest crit com a lema polític

Continuà l’orientació de Solidaridad Proletaria i fou l’expressió de la reacció sindicalista davant els intents de crear un moviment obrer explícitament anarquista per part de DAde Santillán des de La Protesta de Buenos Aires i de MBuenacasa des d' El Productor de Blanes i Barcelona Entre els seus redactors i collaboradors cal esmentar AArnó, RMolist, JPeiró, ÁPestaña, CPiñón, ÀAbella i MPérez Óptimo

Representant republicà al Congrés 1877-91, féu aprovar un aranzel proteccionista 1890 Governador d’Ohio 1892-96, fent-li costat el financer Marcus A Hauna fou elegit president dels EUA 1897-1901 Inicià una política imperialista annexió de les Hawaii i, després de la guerra Hispano-nord-americana 1898, de Puerto Rico, les Filipines, Guam i Cuba Fou assassinat per l’anarquista Leon Czolgosz

Amic de Pissarro i dels neoimpressionistes, adoptà el divisionisme Hom l’identifica, versemblantment, amb el “pintor puntillista” que Santiago Rusiñol i Ramon Casas tractaren a París al principi dels anys noranta D’ideologia anarquista —fou empresonat diverses vegades—, en un viatge a Bèlgica l’influí la temàtica obrera 1897 Estilísticament s’acostà, més tard, a l’impressionisme El 1935 assolí la presidència de la Société des Artistes Indépendants

Destinat a Barcelona, i a les ordres del jutge militar Enrique Marzo, presidí els interrogatoris i executà la major part dels turments als principals implicats en el procés de Montjuïc del 1896 Posteriorment fou cap de la policia especial de repressió de l’anarquisme a Barcelona i els seus mètodes li reportaren molts enemics com a Botxí de Montjuïc El 4 de setembre de 1897 el periodista anarquista Ramon Sempau intentà, sense èxit, d’assassinar-lo

Vinculat des del 1931 als sectors d’acció o “grups específics” del moviment llibertari, combaté durant la Guerra Civil de 1936-39 i, en acabat, s’exilià a França El 1943 retornà clandestinament i inicià, amb els seus germans Josep l’Hospitalet de Llobregat, 1909 – Barcelona, 1949 i Manuel l’Hospitalet de Llobregat, 1927 – Barcelona, 1950, la lluita armada a la zona del Barcelonès, fins a esdevenir el màxim —i mític— exponent de la guerrilla urbana antifranquista Després d’un parèntesi a França 1949-55, reprengué la lluita però, mancat del suport orgànic de la CNT-FAI, acabà essent encerclat…

Afiliat a la CNT 1933, durant la guerra civil de 1936-39 fou tinent de l’exèrcit republicà Empresonat 1939-42, passà a l’Estat francès, però el 1944 retornà al Principat, on fou la figura principal del maquis llibertari rural Amb Ramon Vila Capdevila, Caracremada , Jaume Puig, Tallaventres , i altres companys, realitzà “expropiacions”, segrestaments i atemptats al Berguedà i al Solsonès El 1951 abandonà la lluita i tornà a l’Estat francès

Sabater, de molt jove collaborà a El Rayo 1912-14 i fou un dels organitzadors del Sindicat Obrer del Calçat el 1914 A partir del 1916 formà part del comitè regional, que en ocasions presidí, de la Federació Regional del Treball de Mallorca, adherida a la CNT Més sindicalista que no anarquista, creà el 1919 l’Ateneu Sindicalista de Palma, on dugué com a conferenciants, entre altres, Joan Peiró i Salvador Seguí Fundà també Cultura Obrera 1919-24, que dirigí 1919-22

Abandonà l’exèrcit 1913-22 i anà a França, on treballà com a miner El 1924 s’uní, a París, al grup anarquista Liberión i després dirigí el periòdic Tiempos Nuevos Participà en la creació de la Federación de Grupos Anarquistas de Lengua Española a França el 1930 dirigí Redención d’Alcoi Per l’abril del 1931 anà a Barcelona i formà part de la redacció de Solidaridad Obrera Signà el manifest dels trenta agost del 1931 i, alineat amb el trentisme, dirigí Cultura Libertaria 1931-33