Resultats de la cerca
Es mostren 134 resultats
Karel Reisz
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic anglès d’origen txec.
Autor d’un assaig sobre el muntatge cinematogràfic, fou un dels fundadors del free cinema , dins el qual dirigí Saturday Night and Sunday Morning 1960 i Isadora 1968 Es traslladà a viure als EUA, on posteriorment realitzà The Gambler 1974, Who'll Stop the Rain 1977, The French Lieutenant's Woman 1981, Sweet Dreams 1985 i Everybody Wins 1990 Com a teòric del cinema publicà Tècnica del muntatge cinematogràfic 1953
Maria Cristina d’Àustria
© Fototeca.cat
Història
Reina (1879-85) i regent (1885-1902) d’Espanya.
Filla de l’arxiduc Carles Ferran d’Àustria i d’Elisabet d’Àustria-Este-Mòdena, fou la segona muller d’Alfons XII 1879 En morir aquest 1885, fou proclamada regent El naixement d’Alfons XIII 1886, fill pòstum d’Alfons XII, posà terme a les especulacions successòries La regència de Maria Cristina es caracteritzà per l’aplicació del pacte d’El Pardo Afavorí el seu amic personal Sagasta, raó per la qual el partit liberal fou autor de les reformes polítiques més importants de la Restauració Inaugurà l’Exposició Universal de Barcelona 1888 L’agudització del problema del Marroc, la crisi social…
prehnita
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Mineral que cristal·litza en el sistema ròmbic, bé que generalment no es presenta en cristalls sinó en masses.
És de color verd clar i de vegades blanc o gris Té una duresa de 6,5 i una densitat de 2,9 L’esclat és de vidre Hom no coneix encara la seva estructura Es troba quasi sempre en cavitats de les roques ígnies bàsiques Els bons exemplars procedeixen del nord de Nova Jersey També n'hi ha a la Selva Negra, a Moràvia, a Escòcia, al Tirol, als Pirineus, a Toledo i al Tibidabo Barcelona
Maties I
Història
Emperador romanogermànic i rei de Germània (1612-19), d’Hongria (Maties II, 1608-19) i de Bohèmia (1611-17).
Tercer fill de Maximilià II d’Àustria Fracassà com a governador dels Països Baixos 1578-81, però no com a governador d’Àustria 1593-1606, on impulsà la Contrareforma i la lluita contra els turcs armistici de Zsitvatorok, 1606 Atesa la feblesa de poder del seu germà, es féu seves les corones d’Hongria, Moràvia, Àustria 1608 i Bohèmia 1611, en canvi d’importants concessions als protestants Succeí el seu germà, Rodolf II, en la corona imperial
olivina
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Silicat de magnesi i ferro, (Mg,Fe) 2
SiO 4
.
Mineral que cristallitza en el sistema ròmbic L’olivina no és, de fet, un sol mineral, sinó que constitueix tota una sèrie, els termes extrems de la qual són la forsterita Mg 2 SiO 4 i la faialita Fe 2 SiO 4 És un element corrent de les roques eruptives bàsiques L’olivina abunda a Bohèmia i Moràvia, a Eifel i a Andalusia Als Països Catalans, n'hi ha sobretot a la regió de Girona i a Sóller Mallorca Occidental
Otakar II de Bohèmia
Història
Rei de Bohèmia (1253-78).
Fill de Venceslau I de Bohèmia, fou elegit duc d’Àustria el 1251 Dirigí una croada 1254 contra els pagans de l’antiga Prússia oriental i una altra contra els lituans 1266-67 Conquerí Estíria als hongaresos 1260, i el 1269 prengué possessió de Caríntia, Carniola i Ístria i esdevingué el príncep més poderós del Sacre Imperi Rodolf d’Habsburg el forçà a renunciar a tots els seus territoris, excepte Bohèmia i Moràvia tractat de Viena, 1276 Dos anys més tard, en un intent de recobrar els seus drets, fou vençut i mort a la batalla de Dürnkrut
Aleksandr Tvardovskij
Literatura
Poeta rus.
Fill d’un ferrer, visqué al seu poble fins el 1928 i des de 14 anys publicà poemes en la premsa El seu talent poètic es revelà sobretot en els poemes extensos, com Strana Muravija ‘El país de Moràvia’, 1935 i altres on desenvolupa el tema de la responsabilitat personal pel destí del seu país, com Vasilij T’orkin 1945 i Za dal’jo dal’ ‘Espai enllà de l’espai’, 1950-60 Altres obres són Tebe Ukraina ‘A tu, Ucraïna’, 1941 i Poslevojennye stikhi ‘Versos de postguerra’, 1952 Fou director de la revista Novyj mir ‘Nou món’
Rodolf II
Història
Emperador romanogermànic (1576-1612), arxiduc d’Àustria (1576-1608), rei d’Hongria (1572-1608) i de Bohèmia (1575-1611) i rei dels Romans i de Germània (1575-76).
Fill de l’emperador MaximiliàII, fou educat a Castella El 1595 heretà el comtat del Tirol del seu oncle l’arxiduc Ferran Afavorí la Contrareforma, per la qual lluità amb les armes, i adoptà el calendari gregorià 1583 Traslladà la capital a Praga, per la qual cosa es guanyà els txecs, però hagué de fer cara a revoltes a Àustria i a Hongria Fou un apassionat de les ciències i les arts i protegí Tycho Brahe i Kepler Es veié obligat a donar Àustria, Moràvia i Hongria al seu germà Maties 1608 i a cedir-li Bohèmia 1611 i només conservà el títol imperial
música eslava
Música
Música litúrgica dels pobles eslaus de ritu bizantí.
Cantada en eslavònic, fou difosa per Ciril i Metodi de primer a la Gran Moràvia, després a Bulgària música búlgara i, des del 988, a Rússia, on contribuí a la música sagrada russa música russa Els cants eslaus són idèntics als bizantins en conserven no sols les melodies, sinó també els accents dels mots Els neumes musicals serveixen indistintament per a les dues llengües A Rússia hom conserva documents litúrgics eslaus del segle XI El repertori litúrgic eslau té tres notacions neumàtiques l’ecfonètica, la paleobizantina i la kontakariana Ucraïna arribà a tenir una notació pròpia, anomenada de…
Jordi I de Bohèmia
Història
Rei de Bohèmia i marquès de Moràvia (1458-71).
Fou regent de Ladislau IV 1444, el qual succeí Noble hussita, prengué Praga als catòlics 1448 i rebé la investidura del reialme de mans de l’emperador Frederic III Excomunicat per Pau II 1446, repellí, amb l’ajut dels hussites, la croada predicada contra ell
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina