Resultats de la cerca
Es mostren 172 resultats
efecte Magnus
© Fototeca.cat
Física
Efecte resultant de la rotació d’un cilindre dins d’un corrent fluïd.
Si el cilindre gira entorn del propi eix i el corrent fluid on és submergit és uniforme i de velocitat perpendicular a l’eix, el cilindre restarà sotmès a una força la direcció de la qual és normal a l’eix i a la velocitat del corrent El sentit serà el que hom obté fent girar 90° en el sentit contrari al de la rotació del cilindre el vector velocitat del corrent
barra
Matemàtiques
Línia emprada en la notació matemàtica per a separar el numerador del denominador en un trencat (4 ⁄ 7) i per a formar els símbols de tant per cent (%) i tant per mil (‰).
També és utilitzada per a indicar la negació d’un signe determinat, en ser-hi collocada verticalment al damunt, per a expressar gràficament la relació de divisibilitat entre dos nombres 7|21 vol dir 7 divideix 21 i per a donar compte del valor absolut d’un nombre i del mòdul en els vectors i en les quantitats complexes | a | és el mòdul del vector a , i | z | el mòdul del nombre complex z
pes
Física
Força amb què la Terra atreu un cos qualsevol com a conseqüència del fenomen de la gravitació.
El pes p d’un cos es relaciona amb la seva massa m mitjançant l’equació p = m g és el vector camp gravitatori o acceleració de la gravetat La mesura de pesos, un cop és coneguda g , és feta indirectament, comparant masses amb balances balança Els resultats són expressats en unitats de força, bé que és molt estès el costum de designar el pes d’un cos de massa m pel valor de la massa, expressada en quilograms o en grams
barra
Matemàtiques
Línia emprada en la notació matemàtica per a separar el numerador del denominador en un trencat (4/7, 35) i per a formar part dels símbols de tant per cent o tant per mil (% i %0, respectivament).
També és emprada per a indicar negació d’un signe determinat, en ésser collocada verticalment damunt d’ell a A vol dir a no és un element del conjunt A , per a expressar gràficament la relació de divisibilitat entre dos nombres 7/21 vol dir 7 divideix 21 i per a donar compte del valor absolut d’un nombre i del mòdul en els vectors i en les quantitats complexes | a | és el mòdul del vector OX, i | z | el mòdul del nombre complex z
lleis de Kepler
Astronomia
Lleis empíriques que descriuen el moviment dels planetes entorn del Sol.
Foren descobertes per J Kepler aprofitant les dades obtingudes per T Brahe astronomia Segons la primera llei , l’òrbita de cada planeta és una ellipse, un dels focus de la qual és ocupat pel Sol La segona llei , anomenada també llei de les àrees , estableix que el radi vector d’un planeta escombra àrees iguals en temps iguals Segons la tercera llei , el quadrat del període de revolució orbital d’un planeta és proporcional al cub del semieix major de la seva òrbita
vorticitat geostròfica
Meteorologia
Vorticitat del vent geostròfic.
La vorticitat dona una mesura quantitativa de la rotació d’un fluid És un vector determinat pel rotacional de la velocitat La vorticitat geostròfica és especialment important, atès que el vent geostròfic és una bona aproximació al vent real En meteorologia interessa sobretot el component vertical de la vorticitat del vent geostròfic, ja que està molt relacionat amb les pertorbacions atmosfèriques depressions, ciclons, tempestes, etc En la pràctica, l’anàlisi del camp de vorticitat i de la seva evolució constitueix un dels fonaments de la predicció meteorològica
teorema de Bloch
Física
Teorema segons el qual les solucions de l’equació de Schrödinger per a un electró que es mou en el si d’un potencial periòdic (p ex, el potencial en un cristall) és periòdic respecte a translacions T sobre la malla: U (r + T = U (r)) satisfan l’expressió.
ψ r + T = e i k T ψ r , essent k el vector d’ona aquestes funcions s’anomenen funcions de Bloch Una expressió equivalent a l’anterior és ψ k, r = e i k r u k, r , essent u una funció amb la mateixa periodicitat que el potencial u k, r + T = u k, r La funció d’ona ψ és, doncs, una ona plana modulada a cada cella per la funció periòdica u k, r Aquest teorema rep a vegades el nom de teorema de Floquet
producte vectorial de dos vectors
Matemàtiques
Operació definida entre dos vectors.
Donats dos vectors, a i b , vector a ∧ b el mòdul del qual és | a ∧ b | = | a | | b | sin a , b , on sin a , b és el sinus de l’angle que determinen les direccions de a b , i la direcció del qual és perpendicular al pla determinat per a i b , i el sentit del qual és tal que el tríedre a , b , a ∧ b sigui dextrogir és a dir, que el sentit de a ∧ b és igual al sentit d’avanç d’un llevataps que, aplicat en el punt de concurrència de a i b , anés del primer cap al segon
moment dipolar
Electrònica i informàtica
Física
Donada una distribució de càrregues elèctriques en repòs, coeficient del terme 1/r2 que apareix en desenvolupar el potencial creat per les càrregues en un punt de l’espai en sèrie de potencies de 1/r
.
Anàlogament, hom anomena moment quadripolar, octopolar , etc, els respectius coeficients dels termes 1/r 3 , 1/r 4 , etc, de la dita sèrie Aquestes magnituds només depenen del sistema de càrregues i, quant a llur significació física, cal dir que el moment dipolar és una mesura de la major o menor coincidència dels centres de càrregues positives i negatives i el moment quadripolar mesura la poca o molta simetria esfèrica de la distribució Un desenvolupament anàleg del potencial vector del camp magnètic dóna lloc als moments dipolars , quadripolars , etc, magnètics , el primer dels…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina