Resultats de la cerca
Es mostren 266 resultats
Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat de Balears
Economia
Entitat financera domiciliada a Palma, Mallorca, i fundada el 1882, coneguda per ‘Sa Nostra‘.
L’any 1897 obrí la primera sucursal Hi destaquen els comptes d’estalvi i els dipòsits a termini, superiors a la mitjana del total de caixes Pel que fa a l’actiu, cal esmentar la forta inversió creditícia L’any 2008 disposava d’una xarxa d’unes 230 oficines, la majoria a les Illes Balears i amb presència també al País Valencià, Catalunya, Madrid, les Canàries i Castella la Manxa, i la plantilla era d’uns 1500 treballadors En el balanç d’aquest any, els recursos propis eren de d’ 11000 milions d’euros i els beneficis després d’impostos consolidats superaven els 68 milions d’euros L…
chancillería
Història del dret
Òrgan col·legiat del regne de Castella per a l’administració de la justícia, amb caràcter d’instància suprema i inapel·lable, sorgit el 1387 com a reorganització de l’organisme instaurat el 1371 per Enric II amb el nom d’audiència.
Amb algunes modificacions fixació de la residència a Valladolid el 1489, creació de noves chancillerías a Granada, el 1505, i posteriorment a la Corunya, Sevilla i les Canàries perdurà fins a la constitució de l’audiència borbònica al llarg del segle XVIII El 1707 Felip V implantà encara el sistema, sense èxit, als recentment conquerits regnes d’Aragó fou substituït ja el 1711 per una audiència i de València, a què foren adherits Tortosa i el territori a la dreta de l’Ebre el 1708 els conflictes jurisdiccionals entre el president de la chancillería Pedro Larreategui Colón i el…
Rafael Degollada
Història
Política
Història del dret
Advocat i polític liberal.
Milità en el progressisme i fou membre de la Junta Auxiliar Consultiva de Barcelona del 1835 Intervingué en les bullangues del 1836 i el 1837, i fou desterrat de primer a les Canàries i després a Cuba Explicà els seus avatars a Memoria en defensa de su honor ultrajado Marsella 1839 De retorn a Barcelona, fou nomenat regidor de l’ajuntament El 1843, elegit president de la Junta Suprema de Govern de la província de Barcelona, dirigí el moviment centralista que derrocà la regència d’Espartero Vençuda la revolta, s’establí novembre del 1843 a França, retornà a Barcelona i fou elegit diputat a les…
Companyia Transmediterrània
Edifici de la Companyia transmediterrània a Barcelona, obra de J.M Fossas i Martínez
© Fototeca.cat
Empresa de transports marítims, fundada a Barcelona el 1916, producte de la fusió de sis empreses navilieres, encapçalada per vapors Tintoré i Navegació i Industria Nuevo Vulcano.
Es dedica al transport de viatgers entre Barcelona i altres ports de la Mediterrània i les Balears, les Pitiüses, les Canàries i places del nord d’Àfrica i també té línies interinsulars Després de la guerra civil de 1936-39 quedà fortament vinculada al grup March, fins que el 1977 les seves accions foren traspassades a l’estat, en un moment de dificultats econòmiques de la companyia L’any 2000 posà en funcionament una línia de servei ràpid entre Barcelona i Palma, mitjançant un catamarà que enllaça les dues ciutats en tres hores La Societat Estatal de Participacions Industrials…
palmes
Botànica
Família d’espadiciflores constituïda típicament per arbres perennifolis.
Són de tronc o estípit columnar, esvelt, generalment simple i de fulles robustes, pinnatisectes o palmatisectes, amb un llarg pecíol o raquis, agrupades en una roseta terminal, de flors generalment unisexuals i actinomorfes, de gineceu súper tricarpellar, ordinàriament anemòfiles, i de fruits en baia o en drupa, amb llavors d’endosperma abundant Comprèn prop de 4000 espècies, exclusives de les regions càlides Palmes més destacades Areca catechu areca Borassus flabellifer palmera de Palmira Calamus rotang rotang Ceroxylon andicola ceròxil Chamaerops humilis margalló , bargalló, palma Cocos…
Ramon Xaudaró i Fàbregas
Història
Política
Polític i revolucionari.
Liberal exaltat durant el Trienni Constitucional, el 1823 hagué d’exiliar-se a França, on derivà cap a posicions resoltament republicanes, i el 1832 publicà en francès, a Llemotges, les Bases d’une constitution politique ou principes fondamentaux d’un systhème républicain reeditat a Barcelona, en castellà, el 1868 De retorn a Barcelona, fou redactor d' El Catalán i es relacionà amb els primers nuclis republicans del Principat Terrades, Monturiol, Pi i Margall L’any 1836 fou deportat a Canàries per la seva participació en les matances de la Ciutadella del gener d’aquell any, i el…
Francesc Tomàs i Valiente
Dret
Jurista.
Estudià dret a la Universitat de València, on es doctorà el 1957 i de la qual fou professor adjunt fins el 1972, que passà a la de Madrid El 1964 obtingué la càtedra d’història del dret a la Universitat de La Laguna Canàries i després es traslladà a la mateixa càtedra de la Universitat de Salamanca Nomenat magistrat del Tribunal Constitucional el 1979, en fou president en 1986-92 Després, ocupà la plaça de catedràtic de dret constitucional a la Universidad Autónoma de Madrid Collaborador de diverses revistes sobre temes jurídics, és també autor de Los validos en la monarquía…
Elies Serra i Ràfols
Historiografia
Historiador.
Estudià a Barcelona i es doctorà en filosofia i lletres amb la tesi Fernando el Católico y los payeses de remensa 1925 Residí uns quants anys a Lleida, on fundà l’Ateneu El 1926 obtingué càtedra d’història a la Universitat de La Laguna, que ocupà fins a la seva jubilació 1968 Dedicà una bona part de les seves investigacions a la història de les Canàries el 1941 creà la Revista de Historia Canaria i publicà Los portugueses en Canarias i Le Canarien, crónica francesa de la conquista de las Canarias 1949-51, en tres volums i un gran nombre d’articles Alhora es mantingué vinculat als…
Aleix Mercè i de Fondevila
Música
Compositor, organista i pedagog.
Es formà a l’escolania de la catedral de Lleida amb el mestre de capella J Menéndez i l’organista J Ariet Un cop acabats els estudis, oposità per la plaça d’organista, primer de Fraga i després a l’església de Sant Joan de Lleida Una malaltia li impossibilità d’acabar aquestes darreres oposicions El 1828 es traslladà a Madrid, on fou ordenat sacerdot i on fou professor de piano al Colegio Imperial de San Isidro dels jesuïtes Cap al 1831 competí amb Francesc Andreví pel magisteri de la Reial Capella de Madrid, que finalment no aconseguí Després que li fossin ofertes les places de…
,
Estanislau Basora i Brunet
Estanislau Basora i Brunet
© Arxiu FC Barcelona
Futbol
Futbolista.
Començà jugant d'extrem en el juvenil del seu poble i després al Súria i al Manresa 1943-46 La temporada següent fitxà pel Futbol Club Barcelona, on jugà fins el 1958, llevat de la temporada 1955-56, que fou cedit a la UE Lleida Davanter de complexió mitjana, introduí en el futbol modern el dribbling amb el cos Fou extrem dret de l'equip anomenat "de les cinc copes", que incloïa, entre d'altres, Lászlo Kubala, Tomàs Moreno i Eduard Manchón Entre els títols aconseguits, destaquen les lligues de 1947-48, 1948-49, 1951-52 i 1952-53 i les copes de 1950-51, 1951-52, 1952-53 i 1956-57…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina