Resultats de la cerca
Es mostren 361 resultats
Carlo Blasis
Dansa i ball
Coreògraf i ballarí italià.
Fou primer ballarí de la Scala de Milà i director de la seva acadèmia de dansa És autor de Traité élémentaire, théorique et pratique, de la danse 1820 i d’altres obres teòriques Inventà el sistema d’estudi a la barra com a suport d’entrenament
Giangiacomo Feltrinelli
Disseny i arts gràfiques
Edició
Editor italià.
Del 1945 al 1949 freqüentà l’ambient milanès intellectual i fundà l’Institut GFeltrinelli, per a la investigació de la història del socialisme, del comunisme i dels moviments obrers, i donà suport a grups d’extrema esquerra El 1955 inicià la tasca editorial Publicà dues novelles que esdevingueren best-sellers mundials Il dottor Zivago, de Pasternak 1957, i Il Gattopardo 1958, de Lampedusa Després de la seva mort —ocorreguda, sembla, en la preparació de la voladura d’una torre d’alta tensió—, n'ha restat un opuscle, Estate 1969 L’editorial Feltrinelli ha publicat sobretot literatura i assaigs…
Columbà
Cristianisme
Monjo irlandès.
Típic representant dels monjos que irradiaren a Europa la brillant cultura cèltica de l’època Fundà monestirs, entre els quals sobresurten el de Luxenil, al Franc Comtat França, i el de monestir de Bobbio , a Itàlia Tingué molt d’ascendent sobre els papes Gregori el Gran i Bonifaci IV La seva festa se celebra el 23 de novembre
Lodovico Castelvetro
Literatura italiana
Filosofia
Humanista italià.
Sostingué una polèmica amb Annibale Caro i fou condemnat 1560 per la inquisició Viatjà per França, Suïssa i Àustria Traduí a l’italià i comentà la Poètica d’Aristòtil 1570
Giulio Natta
Química
Químic italià.
Professor de química industrial a Torí i a Milà, s’especialitzà en l’estudi de les macromolècules i descobrí la polimerització estereospecífica i la fórmula de fabricació de diverses fibres tèxtils i gomes sintètiques de variades aplicacions pràctiques Rebé el premi Nobel de química l’any 1963, juntament amb l’alemany Ziegler
Filippo Tommaso Marinetti
Literatura italiana
Escriptor italià.
Inspirador i teoritzador del moviment futurista, en redactà el primer manifest el 1909 Escriptor en poesia i en prosa molt fecund, propugnà el trencament dels esquemes literaris tradicionals i de la sintaxi com a estructura fonamental de la llengua La seva obra, molt compromesa, s’inserí en l’actualitat dels esdeveniments polítics de la primeria del s XX Al Manifesto tecnico della letteratura futurista 1912, coincident amb la conquesta de Líbia pels italians, celebrà la guerra com “l’única higiene del món” i formulà un ideal estètic que s’expressava en les “folles escultures que la nostra…
Antoni Ludenya
Matemàtiques
Cristianisme
Jesuïta i matemàtic.
Entrà a la Companyia de Jesús el 1758 Exiliat per Carles III, residí a Ferrara, i ensenyà filosofia i ciències a la Universitat de Camerino, a Parma i a Cremona Fou membre de l’acadèmia de Màntua Publicà diferents articles en revistes d’Itàlia i Geometriae et algebrae elementa Camerino, 1791, Vera idraulica teoria Cremona, 1817 El seu cognom apareix també amb les grafies Ludeña i Ludegna
Ezzelino III da Romano
Història
Senyor de Verona (1226-30 i 1232-59), de Vicenza (1236-59) i de Pàdua (1237-56).
Fill d’Ezzelino II, aviat s’alià amb l’emperador Frederic II, cosa que li permeté d’estendre els seus dominis La rivalitat entre l’Imperi i la Santa Seu féu que fos excomunicat pel papa Innocenci IV 1254 El 1258 prengué Brescia, però més tard fou fet presoner pels güelfs 1259
Ezio Frigerio
Teatre
Arts decoratives
Escenògraf italià.
Alumne de l’Accademia di Brera de Milà, estigué fortament influït pels pintors venecians del segle XVI Fou conegut principalment per haver repensat l’espai escènic en termes radicals a la fi de la dècada de 1960 Veié en la poesia el veritable sentit de l’escenografia, reflex d’una societat visual, i utilitzà obres d’art funcionals per a elaborar la posada en escena, negant el caràcter efímer dels decorats Des del 1956 fins al 1958 treballà com a figurinista i, a partir del 1958, com a escenògraf en diversos muntatges de Giorgio Strehler al Piccolo Teatro de Milà També treballà,…
Cesare Segre
© Universitat de les Illes Balears
Lingüística i sociolingüística
Literatura italiana
Filòleg i crític literari italià.
De família sefardita, estudià a la Universitat de Torí, on es llicencià el 1950 Ensenyà a Trieste i, des del 1960, fou catedràtic de filologia romànica a la Universitat de Pavia Fou codirector de diverses publicacions especialitzades, d'entre les quals sobresurt la revista Strumenti critici Publicà antologies i edicions crítiques, i coordinà miscellànies, reculls, etc, com ara Lingue, stile e società 1963 Capdavanter de l'estructuralisme a Itàlia, els seus interessos abastaren pràcticament totes les èpoques i també, molt especialment, el camp de la teoria literària Tingué així mateix una…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina