Resultats de la cerca
Es mostren 735 resultats
ducat d’Edimburg
Història
Títol de la casa reial britànica concedit el 1866 al príncep Alfred (mort el 1900), fill de la reina VictòriaI, i que després fou Alfred I, duc regnant de Saxònia-Coburg-Gotha.
El 1947 tornà a ésser concedit al príncep Felip de Grècia Felip Mountbatten, que es casà amb la primera hereva d’Anglaterra, la reina Elisabet II
ducat de Dénia
Història
Títol concedit el 1881 amb la denominació de Dénia i Tarifa a Ángela Pérez de Barradas y Bernuy, duquessa vídua de Medinaceli i de Cardona.
ducat de Cumberland
Història
Títol de la casa reial anglesa creat el 1644 per Carles I, arran de l’extinció del comtat de Cumberland, a favor del seu nebot Rupert del Palatinat.
En foren successius ducs Jordi de Dinamarca 1689, marit de la reina Anna I, Guillem 1726, fill de Jordi II, Enric 1766, germà de Jordi III, i el fill d’aquest rei, Ernest August 1799, que després fou rei de Hannover i en la descendència del qual continuà el títol fins el 1917, que, en plena guerra, en fou privada per una llei del govern El comtat de Cumberland havia estat concedit el 1525 a lord Henry Clifford, la família del qual el detingué fins el 1643
ducat de Crillon
Història
Títol francès concedit el 1725 sobre la senyoria de Crillon (Valclusa).
El detingueren el general Louis Berton des Balbes mort el 1796 i el seu fill, el tinent general François Félix Berton des Balbes de Quiers 1748-1820, diputat de la noblesa als estats generals del 1789, el qual s’uní al tercer estat i fou un dels fundadors del Club des Feuillants Esdevingut sospitós, visqué a Espanya, on lluità al costat del seu pare en la reconquesta de Menorca Després de la Restauració, tornà a França i en fou fet par 1815 El seu germà consanguini Louis Antoine Berton des Balbes de Quiers 1775-1832, duc de Crillon i de Maó, fou tinent general de l’exèrcit espanyol i combaté…
ducat de Clarence
Història
Títol de la casa reial anglesa concedit el 1362 a Lionel d’Antwerp (Anvers), tercer fill d’Eduard III, i que revertí a la corona a la seva mort (1368).
El 1412, per segona vegada fou concedit al príncep Tomàs —fill segon del rei Enric IV—, mort sense fills el 1421 En fou tercer duc 1461 el príncep Jordi mort el 1478, germà d’Eduard IV No fou tornat a concedir fins el 1789, que passà al príncep Guillem, fill tercer de Jordi III i que després regnà amb el nom de Guillem IV La darrera concessió fou feta a favor del príncep Albert mort el 1892, fill gran del rei Eduard VIII aleshores príncep de Galles
ducat d’Uceda
Història
Títol concedit al regne de Castella amb grandesa d’Espanya, el 1610, a Cristóbal Gómez de Sandoval-Rojas y de la Cerda, marquès de Cea.
Passà als Téllez-Girón, ducs d’Osuna, als Pacheco, comtes de la Puebla de Montalbán, als Fernández de Velasco i altra vegada als Girón, ducs d’Osuna
ducat de Tetuan
Història
Títol concedit el 1860, amb la grandesa d’Espanya, a Leopoldo O'Donnell y Jorris
.
Continua en la mateixa família
ducat de Terranova
Història
Títol senyorial concedit, al regne de Sicília, el 1561, a Carlo Tagliavia e d’Aragona, més conegut com a Carles d'Aragó i Tagliavia, segon marquès de Terranova.
Passà el 1692 als Pignatelli, ducs de Monteleone El marquesat de Terranova havia estat concedit el 1530 al pare del primer duc, Giovanni Tagliavia e d’Aragona, i a la seva muller Antònia Comtessa d’Aragó, barons de Terranova La baronia de Terranova pertangué als Aragó, barons d’Àvola
ducat de Sueca
Història
Títol concedit amb grandesa d’Espanya, el 1803, a Manuel de Godoy y Álvarez de Faria
.
Ha passat als Rúspoli
ducat de Somma
Història
Títol senyorial concedit al regne de Nàpols el 1506 a Alfonso Sanseverino.
Fou concedit de nou el 1534, amb la prèvia confiscació als Sanseverino per rebels, a Ferran de Cardona-Anglesola i de Requesens, comte d’Oliveto Passà als seus descendents —cognomenats Fernández de Córdoba—, als Osorio de Moscoso, comtes d’Altamira, i als Ruiz de Bruesta
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina