Resultats de la cerca
Es mostren 110 resultats
Albert Einstein
© Oren Jack Turner, Princeton / Library of Congress
Física
Físic alemany.
Es naturalitzà suís 1900, i posteriorment, nord-americà 1940 Educat a Munic i a Suïssa, es doctorà el 1905 a Zuric Feu també estudis de música era un bon intèrpret de violí No trobà lloc en l’ensenyament fins el 1909 a la Universitat de Zuric en 1902-09 fou empleat d’una oficina de patents de Berna el 1911 passà a la de Praga, el 1912 a l’escola politècnica de Zuric, i el 1913 a la Universitat de Berlín dirigí l’institut de física Kaiser Wilhelm i fou membre de l’acadèmia prussiana de ciències Els primers treballs publicats per Einstein daten del 1905 com Zur Elektrodynamik bewegter Korper ‘…
quartejar
Transports
Cantar o dir en veu alta ordenadament les diverses quartes (de la rosa nàutica) i llur equivalència en graus i minuts o dècimes de grau.
És un exercici que fan sovint els mariners com a part de llur instrucció
residual
Matemàtiques
Dit de cadascuna de les classes d’equivalència que resulta en el conjunt ℤquan hom considera la relació a R b ⇔b-a = m(m ∈ℤ).
moneda rossellonesa
© Fototeca.cat
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda encunyada a Perpinyà, pròpia del Rosselló.
La primera notícia documental de la moneda rossellonesa és de temps del comte Guislabert I, que governà el comtat entre el 991 i el 1013 Les primeres monedes conegudes són, però, les que s’atribueixen al comte Gausfred II 1008-74, amb creu a l’anvers i l’anagrama format per les lletres ROSCI-LO-NI al revers, també en forma encreuada Aquesta moneda, adaptada al sistema carolingi de 12 diners per cada sou, i 20 sous per lliura de moneda, tenia una talla de 44 sous per lliura d’argent 2 sous més que la de Barcelona a nom de Ramon Berenguer I, equivalència que anà augmentant amb el…
calor
Física
Manifestació de l’energia interna quan un sistema efectua un procés, cíclic o no, mitjançant canvis de temperatura, sigui del sistema, sigui del medi que l’envolta.
Aquesta concepció parteix dels treballs de Rumford i Humphry Davy, al primer decenni del s XIX, els quals reeixiren en la fusió del glaç i en l’ebullició de l’aigua per mètodes mecànics i afirmaren que la calor consisteix en un moviment de les parts constituents dels cossos escalfats Anteriorment a aquests treballs, hom creia que les manifestacions de la calor eren degudes a l’acció d’un fluid subtil i imponderable anomenat calòric Amb l’ajut de la teoria mecànica o teoria material de la calor de Rumford, segons la qual hom explica la producció de calor per fricció, el 1842 Julius Mayer…
novenet
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda valenciana d’argent, apareguda al segle XVIII, que tenia un valor de mig ral i una equivalència amb nou diners, fet del qual li vingué el nom.
viratge
Química
En una volumetria, canvi de coloració, d’aspecte físic, etc, d’un indicador, el qual indica que hom ha assolit el punt final o d’equivalència d’una valoració.
llei de conservació
Física
Llei que expressa que el valor d’una magnitud física d’un sistema físic roman constant en el temps durant determinades transformacions.
Cal distingir entre les lleis de conservació associades a simetries dinàmiques i les lleis de conservació que resulten de simetries més profundes de la natura D’una banda, l’existència d’una llei de conservació d’una variable dinàmica com és ara l’energia, permet que, en analitzar l’evolució del sistema, hom pugui rebutjar totes aquelles solucions que, si bé són possibles per tal com satisfan l’equació dinàmica, no s’adiuen amb la conservació admesa per tant, el coneixement de les lleis de conservació simplifica notablement el tractament dels problemes, alguns dels quals serien, altrament,…
marc
Antiga unitat monetària principal de la República Federal d’Alemanya (Deutsche Mark [DM]), creada (1948) en substitució del Reichsmark, amb una equivalència igual a 0,222168 g d’or fi.
El 1973 s’incorporà al sistema de “flotació concertada” de diverses monedes de la CEE respecte al dòlar EUA Dividit em 100 pfennige , la Deutsche Bundesbank en té l’exclusiva d’emissió L’any 2002 fou substituïda per l' euro
afgani
Economia
Unitat monetària de l’Afganistan, definida com a 0,0197482 gr d’or fi i amb una equivalència oficial reconeguda pel Fons Monetari Internacional de 45 afganis per dòlar nord-americà.
El 1994, el tipus de canvi real era de 2 605 afganis per dòlar Se subdivideix en 100 puls La seva abreviatura és Af