Resultats de la cerca
Es mostren 469 resultats
cacau
iStockphoto.com / Typogigo
Alimentació
Economia
Gra de cacau.
És un aliment complet, puix que conté lípids, glúcids, pròtids i sals minerals sobretot de fòsfor i de potassi i un producte estimulant pel seu contingut en teobromina i en indicis de cafeïna Constitueix l’ingredient bàsic de la xocolata Per a obtenir la pasta de cacau els grans són sotmesos primerament a una fermentació, facilitada per una polpa àcida i rica en sucres que els envolta i que fa propici el creixement d’una flora microbiana complexa el llevat Saccharomyces theobromae és característic Aquesta fermentació dura de cinc a set dies en el cacau forastero i de dos a tres…
mongetera
Botànica
Agronomia
Nom aplicat a les espècies del gènere Phaseolus altres que Phaseolus vulgaris
.
Són designades amb aquest nom la mongetera de confit Psphaericus , la mongetera de jardí Plunatus ssp macrocarpus , la mongetera de la reina o de pasta reial Phoematocarpus , la mongetera del grapat Poblongus , la mongetera de Lima Plimensis , la mongetera montmelona Pcompressus , la mongetera catalana Ptimidus i la mongetera vermella Pcoccineus
desfibrament
Química
Operació de desfibrar un material.
Per a l’obtenció de la pasta de paper, el desfibrament de la cellulosa, dut a terme en la desfibradora, és la primera operació a efectuar També en la fabricació de fibrociment hom aplica el desfibrament a l’amiant, en el qual cas hom empra els desintegradors o molins de disc
Mikuláš Medek
Pintura
Pintor txec.
Representant màxim de l’art abstracte al seu país Partint del surrealisme arribà a l’abstracció, en la qual, en ell, és predominant el paper de l’estructura de la pasta del color, que, perforada, es transforma en una suggestiva matèria irradiant, dins un estil molt semblant al d’ATàpies
aglutinant
Pintura
Substància que, barrejada amb els pigments, uneix les seves partícules.
Es forma així la pasta pictòrica que s’adhereix sobre el suport, sovint amb l’ajuda dels vehicles diluents aigua, aiguarràs, etc En les pintures a la cola , els aglutinants més utilitzats són el midó i els seus derivats, els derivats de la cellulosa metilcellulosa, hidroximetilcellulosa, etc, les coles animals i la caseïna
proteïna d’organismes unicel·lulars
Alimentació
Bioquímica
Proteïna obtinguda per mitjà del metabolisme d’organismes unicel·lulars a partir d’un substrat no directament aprofitable per al consum animal.
Així, hom pot obtenir proteïnes per mitjà de llevats i bacteris a partir de melasses de l’elaboració del sucre, de residus de la pasta de paper, de xerigot, etc Per bé que aquests tipus de proteïnes són adients i d’alt valor alimentari, són majoritàriament destinades al consum del bestiar biotecnologia
lampròfir
Mineralogia i petrografia
Roca filoniana bàsica, associada a roques intrusives de diferents composicions.
L’estructura és generalment porfídica, amb molts fenocristalls de biotita que és el seu mineral característic, a més d’amfíbols, piroxens monoclínics i, a vegades, olivina i apatita El color és generalment fosc, per l’alt percentatge en minerals de ferro i magnesi La pasta de fons és formada per un agregat feldespàtic microcristallí
dentifrici
Cosmètica
Dit de la substància emprada per a netejar-se les dents.
Actualment els dentifricis són presentats en forma de pasta les preparacions líquides i sòlides no són tan utilitzades Contenen, en general, un abrasiu suau, un detergent i un neutralitzador dels àcids, a part els correctius, les essències i la sacarina, però mai sucre, per a millorar el sabor L’efecte neutralitzador sol provenir del mateix abrasiu o del detergent
maurador
Taulell on hom maura la pasta.
torró
© Dreamstime
Pastisseria
Massa feta d’ametlles pelades (crues o torrades) i mel, eventualment amb clara d’ou, albúmina o gelatina.
Les ametlles poden ésser substituïdes per altres fruites seques pinyons, avellanes, cacauets, nous, etc, rovell d’ou, coco i fruites confitades La mel pot ésser totalment o parcialment substituïda per sacarosa i glucosa De les moltes varietats que hom elabora als Països Catalans, els més apreciats són el torró d’Agramunt fet amb avellanes i recobert de pa d’àngel --que també se’n fa a Amer Gironès--, el torró d’Alacant molt dur, fet amb ametlles torrades, mel i clara d’ou, el torro de Xixona de pasta d’ametlles picades, el torró de massapà amb sucre cremat i massapà, i el torró…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina