Resultats de la cerca
Es mostren 984 resultats
José García Nieto
Literatura
Poeta asturià.
Fou director de la revista Garcilaso 1943-46, que aglutinà el grup de poetes de la “Juventud creadora” Partidari del classicisme i d’una mètrica rigorosa del poema, sabé mantenir el seu lirisme formalista enfront de la retòrica imperial vigent a la postguerra És autor de Tregua 1951, La hora undécima 1963, Memorias y compromisos 1966, Taller de arte menor y cincuenta sonetos 1973, Sonetos españoles a Bolívar 1983, Nuevo elogio de la lengua española Piedra y cielo de Roma 1984, Galiana 1986, Carta a la madre 1988 i Mar viviente 1989 Fou nomenat 1982 membre de l’Academia Española de la Lengua…
Wenceslao Fernández Flórez
Literatura
Novel·lista gallec en llengua castellana.
Fou redactor dels periòdics El Parlamentario , La Ilustración Española e Hispanoamericana , El Imparcial i ABC , on publicà les Acotaciones de un oyente 1916-19, crítiques de les sessions de les corts Les seves obres sovint presenten contradiccions morals sota una visió humorística, com en les novelles La procesión de los días 1914, Volvoreta 1917, Ha entrado un ladrón 1920, Las siete columnas 1926, Relato inmoral 1928, El malvado Caravel 1931 i El bosque animado 1943, i en els relats Unos pasos de mujer 1924, La casa de la lluvia 1925, Fantasmas 1930 i Por qué te engaña tu…
Gregorio Salvador Caja
Lingüística i sociolingüística
Romanista espanyol.
Catedràtic de llengua espanyola de la Universitat Complutense de Madrid, després d’haver ensenyat a les universitats de Granada, La Laguna i Autónoma de Madrid Orientat inicialment a la dialectologia és coautor, amb M Alvar i A Llorente, de l' Atlas lingüístico y etnográfico de Andalucía s’especialitzà, també, en semàntica estructural i crítica literària Entre altres obres publicà Comentarios estructurales a “Cien años de soledad” 1969, Cuatro conferencias de tema canario 1977, Semántica y lexicología del español 1985 i l’allegat contra les llengües minoritàries parlades a l’Estat espanyol —…
Francesc Rico i Manrique
Història
Lingüística i sociolingüística
Erudit i investigador literari en castellà.
Fou catedràtic de literatures hispàniques medievals a la Universitat Autònoma de Barcelona, president de l’Asociación Hispánica de Literatura Medieval, doctor honoris causa per les universitats de Nàpols i Bordeus, corresponent de la British Academy, patró de l’Instituto Cervantes, conseller de l’Ente Nazionale F Petrarca i secretari general del Centro para la Edición de Clásicos Españoles Des del 1986 fou membre de la Real Academia Española Especialista en literatura medieval castellana i en novella picaresca, publicà, entre altres obres, La novela picaresca y el punto de vista…
Antonio García Gutiérrez
Teatre
Dramaturg.
Abandonà la medicina per la producció dramàtica, fou redactor de la Revista Española i residí a Cuba i a Mèxic El 1865 ingressà a l’Academia Española L’èxit del seu drama El trovador 1836 marcà una fita en el desenvolupament del drama romàntic castellà i donà tema a l’òpera de Verdi 1853, però no tingué continuïtat en obres successives El paje, 1837 El rey monje , 1837 Simón Bocanegra , 1843 etc Venganza catalana 1864 i Juan Lorenzo 1865 superen defectes de les anteriors i assoleixen nous èxits També escriví poesies satíriques i líriques i narracions llegendàries en…
Raimundo Fernández-Cuesta Merelo
Política
Polític castellà.
Advocat, fou un dels fundadors de la Falange Española 1933, de la qual fou secretari general 1934 Empresonat pel govern republicà, el 1937 fou bescanviat, i poc després ocupà la secretaria general de FET y de las JONS Fou ministre d’agricultura 1938-39, de justícia 1945-51, ministre secretari general del Movimiento 1951-56, ambaixador al Brasil i a Itàlia, conseller del Regne, conseller nacional del Movimiento i procurador a corts Contrari a la reforma política i a la democràcia parlamentària, el 1975 promogué l’associació Frente Nacional Español i, el 1976, la transformà en…
Johannes Fastenrath
© Fototeca.cat
Història
Lingüística i sociolingüística
Hispanista alemany.
Estudià lleis, però dos viatges a Espanya 1864 i 1889 el decantaren cap a l’estudi de les literatures castellana i catalana Fou membre corresponent de l’Academia Española, de l’Academia de la Historia i de l’Academia de San Fernando El 1899 organitzà uns jocs florals a Colònia En morir deixà instituïts els premis que, amb el seu nom, atorguen anualment l’Academia Española i els Jocs Florals de Barcelona Escriví obres en alemany, castellà, català i francès Ramillete de romances españoles 1866, Acordes de Andalucía 1886 i Katalanische Troubadoure der Gegenwart ‘Poetes…
Alonso Zamora Vicente
Història
Literatura
Escriptor i erudit castellà.
Catedràtic de filologia romànica a la Universitat de Madrid des del 1968, el 1966 ingressà a l’Academia Española, de la qual fou secretari en 1971-89 S'ha dedicat sobretot a la filologia Dialectología española , 1960 i a la història literària, i ha fet estudis i edicions de diversos poetes És autor també, entre altres treballs, de Las Sonatas de Ramón del Valle Inclán 1951, La moda picaresca 1961, Lope de Vega Vida y obra 1961, Camilo José Cela Acercamiento a un escritor 1962 i La realidad esperpéntica 1969 Ha conreat, també, el conte Un balcón a la plaza 1965, El…
Peña Blanca
Política
Agrupació política d’ideologia monàrquica i espanyolista, partidària d’Alfons XIII, creada a Barcelona el mateix dia de la proclamació de la República (14 d’abril de 1931), per l’aristòcrata i poeta en català Miquel de Gomis i Casas, que en fou el primer president.
Entre el centenar de membres inicials figuraren Lluís de Foronda i Gómez, Santiago Nadal i Gaya, Ildefons i Joan Carles d’Ayguavives i de Solà, Enric García del Ramal i Cellalbo, Aureli Joaniquet i Extremo, Josep Bertran i Güell baró de Viver, el comte del Montseny, etc Posteriorment cresqué fins a assolir uns milers d’afiliats El seu finançament fou aportat principalment pel compte de Fígols Organitzà cicles de conferències en les quals intervingueren monàrquics, principalment del grup ideològic d’Acción Española, com Antonio Goicoechea i José María Pemán El 1932 anà a les…
Andreu Bausili i Sanromà
Economia
Història
Política
Comptable, home d’empresa, polític, professor dels Alts Estudis Comercials de la Mancomunitat, president de l’Associació de Comptables de Catalunya i professor i secretari de la Institució d’Estudis Comercials de la Generalitat.
El 1920 passà a la CHADE Compañía Hispano-Americana de Electricidad, sota les ordres de Francesc Cambó, de qui fou sempre assidu collaborador i home de confiança Dedicat a l’activitat política, milità a la Lliga Regionalista i fou regidor 1931 i tinent d’alcalde 1935 de Barcelona per aquest partit Des del 1936 vivia a Buenos Aires, on arribà a ésser director general de la CADE Compañía Argentina de Electricidad Ha estat membre de la direcció de la Compañía General de Industrias y Transportes i participà en la fundació de l’Editorial Sudamericana, i de SADEMASA Fou nomenat president de la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina