Resultats de la cerca
Es mostren 839 resultats
Lleida
Vista de la Seu Vella de Lleida i la ciutat al seu voltant
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Segrià, al centre del pla de Lleida, cap de comarca del Segrià, estès a banda i banda del Segre.
Situació i presentació Lleida és el municipi més extens de la comarca limita per un petit sector al NW amb la comarca de la Llitera En aquesta banda, el municipi s’estén seguint una estreta franja de terreny entre els termes d’Almacelles i l’enclavament de Malpartit Torrefarrera al NE, i de Gimenells i el Pla de la Font i d’Alcarràs al SW A ponent limita amb aquest darrer municipi, fins arribar al Segre Aquí, el termenal tomba vers llevant seguint el curs del riu, al límit amb Sudanell, Montoliu de Lleida i Albatàrrec seguidament, una llenca del terme s’interna vers migdia entre els municipis…
conca de Meià
![](/sites/default/files/media/FOTO/A060627.jpg)
La conca del Meià s’obre extensa entre el Montsec de Rúbies i la serra de Sant Mamet
© Fototeca.cat
Vall monoclina que ocupa el centre de l’alta Noguera, entre la vall d’Àger, a l’W, i la Baronia de Rialb, al NE.
Coincideix aproximadament amb el territori de l’antic priorat de Santa Maria de Meià , entre el congost dels Terradets, a la Noguera Pallaresa, i el curs E-W del Segre, entre el torrent de Vall-llebrera i el congost d’Alòs L’anticlinori del Montsec de Rúbies la separa de la conca de Tremp És una vall de margues i gresos eocènics que segueix l’estructura prepirinenca i que desguassa, principalment, vers el Segre, per mitjà del riu Boix Fou coneguda per l’explotació de calcàries litogràfiques, molt riques en fòssils Comprèn els actuals municipis d’Artesa de Segre…
pla de Lleida
![](/sites/default/files/media/FOTO/A029837.jpg)
El pla de Lleida
© Fototeca.cat
Subcomarca del Segrià, de límits imprecisos, centrada en la ciutat de Lleida.
Fins al segle XIX coincidiren aproximadament amb els de l’ horta de Lleida o sector dels regadius antics, regats essencialment amb el fragment parallel al Segre del canal de Pinyana o séquia del Segrià el sector parallel a la Noguera és la subcomarca del Segrià estricte i, a la riba esquerra del Segre, amb la séquia de Fontanet Enllà d’aquesta horta, hom parlava d’Urgell i Garrigues a l’esquerra del Segre i de Llitera a la dreta El trasbalsament demogràfic i econòmic provocat pels regatges del canal d’Urgell i els de l’imminent canal d’Aragó i Catalunya feren eixamplar la denominació de pla…
batalla de Balaguer
Militar
Accions militars de contraatac de les forces republicanes, dutes a terme del 12 al 15 d’abril i del 22 al 29 de maig de 1938.
L’exèrcit republicà format per les reorganitzades divisions 27, 60 i 72 del XVIII Cos d’Exèrcit, integrades en part per elements de la lleva del 1941, de 17 anys contraatacà per tal de reduir el cap de pont establert a la riba esquerra del Segre el 10 d’abril de 1938 per la divisió 54 de les forces del general Franco, que havien ocupat Balaguer el 6 d’abril, i situar el front més enllà de la línia del Segre, sense, però, aconseguir-ho
la Cerdanya
La vall de Meranges (Cerdanya)
© Fototeca.cat
Regió natural i històrica del Principat de Catalunya, constituïda per una plana (uns 20 km de llargada i uns 5 km d’amplada), a més de 1.000 m d’altitud, esfondrada per falles, en plena zona axial pirinenca, que forma la capçalera del Segre.
La geografia Els massissos granítics que la tanquen al nord —el roc de la Calm 2215 m, el Carlit 2921 m i el Puigpedrós 2842 m— l’aïllen de les valls de l’Arieja País de Foix i de l’Aude Capcir, mentre que al sud el rocam esquistós i calcari del Puigmal 2909 m, la Tosa d’Alp 2536 m i la serra de Cadí 2648 m fan de partió d’aigües amb les valls del Llobregat Berguedà i del Ter Ripollès La plana de Cerdanya o Gran Cerdanya , centrada per la vila de Puigcerdà, s’amplia amb les valls glacials, poblades, de Querol, Angostrina i les Lloses, a la solana, i les d’Alp i Oceja, a la baga Per l’est s’…
Forces Elèctriques de Catalunya SA
Societat constituïda el 1951 pel financer Joan March i que s’adjudicà el 1952 les accions, i amb elles els actius, de la Barcelona Traction.
En depenen les centrals hidràuliques a les conques del Flamisell, el Cardós, la Noguera Pallaresa, el Segre i l’Ebre, i també a la Vall d’Aran, bé directament, bé a través de la seva filial, la Societat Productora de Forces Motrius SA Té centrals tèrmiques, que cremen lignit, fuel o gas a Sant Adrià, Badalona, Cercs i Utrillas Terol Tingué participació a les centrals nuclears d’Ascó i Vandellòs i també, gairebé total, a Forces Hidroelèctriques del Segre SA que el 1985 absorbí totalment, a les companyies mineres Carbons de Berga SA, que el 1992 liquidà totalment i Minas y Ferrocarriles de…
la Noguera
![](/sites/default/files/media/FOTO/GEC46234MapaNoguera.png)
Comarca
Comarca de Catalunya.
La geografia Cap de comarca, Balaguer Fisiogràficament hom hi pot distingir quatre sectors el Montsec, el Segre Mitjà, la Noguera estricta i el pla d’Urgell Els vessants meridionals del Montsec d’Ares sector central del Montsec i del Montsec de Rúbies sector llevantí, als Prepirineus, ocupen el nord de la comarca, prolongada al NE per les serres de Comiols i de la Conca Al seu peu, la vall d’Àger i la conca de Meià componen una típica zona ramadera i agrícola de secà, tancada al S per les serres de Montclús i de Sant Mamet Més al S encara, els eixos anticlinals serres de Sant Miquel, Mont-…
estiatge
Geografia
Disminució del cabal d’un riu en una època de l’any determinada.
Pot ésser degut a diverses causes en els rius de plana es produeix durant l’època d’eixut, en la qual la pluviositat és molt baixa i l’evaporació és intensa Hi contribueix també la disminució de l’aportació aqüífera dels mantells subterranis deguda a la intensitat i la durada de l’eixut, el qual és molt important en els rius mediterranis i en els de les zones tropicals En els rius de muntanya, de règim nival, l’estiatge es produeix durant l’estació freda, a causa de la retenció hivernal de les aigües a la capçalera Durant l’estiatge les aigües corren pel canal d’estiatge , el qual divaga per…
Utxesa
![](/sites/default/files/media/FOTO/A086720.jpg)
Restes de murs del desaparegut villatge d’Utxesa
© Fototeca.cat
Antic terme del municipi de Torres de Segre (Segrià), situat a l’esquerra del Segre.
Les aigües del canal de Seròs originaren l’actual pantà d’Utxesa o de Secà , el qual regulen El poblat, de cases escampades, pertany a la colònia de la FECSA El pantà atreu des d’aquests darrers anys els pescadors de la regió de Lleida, i s’hi ha establert darrerament un refugi de caça de l’Instituto Nacional de Conservación de la Naturaleza per a la protecció dels ocells aquàtics En un dels turons sobre el pantà hi ha les restes d’una torre àrab anomenada Burgxesa en els documents medievals
Alòs de Balaguer
![](/sites/default/files/media/FOTO/A097173.jpg)
Restes parcialment enfonsades de la fortalesa del Castell d’Alòs
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Noguera.
Situació i presentació El municipi d’Alòs de Balaguer, d’una extensió de 69,09 km 2 , limita amb els termes de Vilanova de Meià N, Artesa de Segre NE i E, Foradada E i SE, Cubells S i Camarasa al sector occidental El terme s’estén al S mateix de la Conca de Meià, als vessants de la serra de Sant Mamet, el punt més alt de la qual el turó de Sant Mamet, 1374 m, que dóna nom a la serra, n’és el vèrtex septentrional El terme s’estén a banda i banda del Segre, que passa d’E a W encaixat per la serralada prepirinenca, fins a la seva confluència amb la Noguera Pallaresa Morfològicament, Alòs de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina