Resultats de la cerca
Es mostren 110 resultats
yab-yum
Art
En l’art búdic del Tibet i del Nepal (esporàdicament també a l’Índia), nom (‘pare-mare’) donat a la representació d’una divinitat masculina en unió sexual amb la seva Xacti o consort femenina.
Significa la unió del poder actiu, o mètode upāya , amb el coneixement prajnā i la superació de la falsa dualitat del món de les aparences en la illuminació espiritual La unió conjugal com a símbol de la unió mística és d’origen tàntric tantrisme
premi Nobel de la pau
Entitats culturals i cíviques
Premi instituït per Alfred B. Nobel en el seu testament i que hom concedeix, des del 1901, a persones o institucions que han treballat en la recerca de la pau.
És concedit pel parlament noruec Relació de premis Nobel de la pau 1901 Jean-Henri Dunant Suïssa, F Passy Finlàndia 1902 E Ducommun Suïssa, A Gobat Suïssa 1903 Sir WR Cremer Gran Bretanya 1904 Institut de Dret Internacional 1905 Bertha Kinsky von Suttner Àustria 1906 Theodore Roosevelt Estats Units d’Amèrica 1907 ET Moneta Itàlia, Louis Renault França 1908 Fredrik Bajer Dinamarca, Klas Pontus Arnoldson Suècia 1909 AMF Beernaert Bèlgica, Paul Henri d’Estournelles de Constant França 1910 Oficina Internacional de Pau 1911 TMC Asser Països Baixos, AH Fried Àustria 1912 ERoot Estats Units d’…
mahāyāna
Budisme
Terme (‘gran vehicle’) que designa la forma evolucionada del budisme formada a l’Índia a l’inici de l’era actual per Aśvaghosha i els seus deixebles i estesa per la Xina, Corea, el Japó i el Tibet.
S'oposa al hīnayāna ‘petit vehicle’ i es caracteritza per la creença en la salvació per la fe en els bodhisattva especialment en Amitābha, una ètica altruista i una metafísica idealista
Xina
![](/sites/default/files/media/FOTO2/ES112_N1.jpg)
Estat
Estat de l’Àsia oriental.
Limita al N amb Corea del Nord, Rússia, Mongòlia, el Kazakhstan i el Kirguizistan, a l’W amb el Tadjikistan i el Pakistan al S amb l’Índia, el Nepal, Bhutan, Myanmar, Laos i Vietnam, i a l’E amb l’oceà Pacífic de S a N, mar de la Xina Meridional, mar de la Xina Oriental i mar Groga La capital és Pequín La geografia física El relleu Per la seva extensió, l’estat xinès presenta una gran varietat d’aspectes litològics i morfològics Els relleus del SW i del NW pertanyen al període arcaic, i els de la Xina oriental pertanyen als plegaments caledonià, hercinià i alpí El Quaternari és present a les…
Nepal
![](/sites/default/files/media/FOTO2/ES133_N1.jpg)
Estat
Estat de l’Àsia meridional, situat a l’Himàlaia, entre la Xina al N i l’Índia a l’E, S i W; la capital és Katmandú.
La geografia física Nepal és un país essencialment muntanyós El N el Pahar comprèn la part més elevada de l’Himàlaia, amb unes grans altituds Everest 8848 m, Gangchhen-dsönga 8585 m, Dhaulāgiri 8168 m, Annapurna 8078 m Al S s’estenen les formacions de l’Himàlaia exterior, que, separades per estretes i profundes valls, a través de les quals corren impetuosos rius, que flueixen a la plana gangètica, assoleixen altituds menys elevades 3000 m, les quals descendeixen gradualment cap a l’extrem sud del país, on deixen lloc a una estreta franja plana el Terai, calorosa, humida i coberta de bosc…
accentuació
Lingüística i sociolingüística
Acció d’escriure un accent gràfic (sobre una lletra).
Tot mot de més d’una síllaba en té una que pronunciem amb més intensitat que les altres, anomenada tònica , accentuada o amb accent prosòdic Els mots que tenen l’accent a la darrera síllaba s’anomenen aguts els que el tenen a la penúltima, plans els que el tenen a l’antepenúltima, esdrúixols Molts mots duen accent gràfic a la vocal de la síllaba tònica Els mots aguts acabats en alguna d’aquestes dotze terminacions a , e , i , o , u as , es , is , os , us en , in posat que la i o la u no formin part d’un diftong decreixent demà, manté, cafè, jardí, raó, això, comú menjaràs, progrés,…
autonomia
Política
Dret constitucional
Condició juridicopolítica d’aquelles entitats o d’aquells organismes que, dins l’estructura constitucional d’un estat, tenen facultats per a donar-se lleis pròpies.
Suposa una valoració integradora de les comunitats intraestatals i, per tant, infraestatals L’autonomia permet d’exercir unes facultats de plena llibertat legislativa dins el marc establert per una llei, generalment d’ordre constitucional, de l’estat dins el qual actua l’entitat autònoma Aquesta disposa de la potestat legislativa i de la de caràcter reglamentari D’altra banda, perquè hi hagi autonomia cal que aquestes potestats legislativa i reglamentària puguin ésser exercides sense tutela ni vigilància d’òrgans de l’estat, car, si les decisions de l’entitat o l’òrgan autònom poguessin ésser…
budisme
Cerimònia budista
© X. Pintanel
Religió
Terme occidental que indica el sistema polimorf de creences i pràctiques centrades en l’ensenyament i la persona del Buda.
Malgrat la seva unitat originària, el budisme es presenta com un complex força heterogeni, a causa, d’una banda, dels diversos desenvolupaments i les distintes interpretacions de la doctrina primitiva, i, d’altra banda, de la seva adaptabilitat a les característiques dels països on penetrava en el seu moviment missioner El nucli de la doctrina original del Buda fou donat, segons la tradició, en el sermó de Benarés Se centra en les quatre nobles veritats primera, la constatació de la universalitat del sofriment segona, la seva causa és el desig tercera, la seva guarició és la supressió del…
monaquisme
monaquisme Sant Benet, per Jaume Baçó
© Fototeca.cat
Religió
Moviment espiritual, que pertany a diverses religions i que pren formes molt diverses.
Es caracteritza per un cert apartament material de la societat i per una vida d’ascesi i de pregària contemplació Deixant a part l’islam, que no té una vida monàstica pròpiament dita, els tres grans corrents són el monaquisme cristià, l’hindú i el budista El monaquisme cristià, viscut per homes i dones, té l’origen en els ascetes i en les verges que en les ciutats vivien radicalment llur fe cristiana L’ideal de plaure solament a Déu en portà alguns a cercar un lloc inhabitat on poder menar la vida segons el model de l’Evangeli, seguint el precedent d’alguns personatges bíblics i, en alguns…
Caixmir
Confluència dels rius Indus i Zaskar, a la regió de Ladākh (Caixmir)
© Fototeca.cat
Regió
Regió del subcontinent indi dividida entre l’Índia (Jammu i Caixmir), el Pakistan (Azad Kashmir) i la Xina.
La geografia Àrea de relleu complicat, hom hi distingeix, de NE a SW, sis subregions les muntanyes del Karakoram, amb nombrosos cims de més de 7000 m la vall de l’ Indus , que corre en direcció SE-NW i baixa de 4200 m fins a 1200 les muntanyes de l’ Himàlaia , que s’estenen parallelament a la vall de l’Indus la vall del Caixmir , conca alluvial d’uns 130 km de llargada i 40 km d’amplada, drenada pel riu Jhelum i amb centre a la ciutat de Srīnagar les muntanyes del Pir Panjal, que atenyen 4500 m i una part de la plana del Panjab Mentre que a les muntanyes altes predominen el clima i la…