Resultats de la cerca

Nebot del catedràtic de retòrica Vicent Blai Garcia Estudià teologia a Alcalá, i després es dedicà a la medicina Vidu de la filla de l’escriptor Dionís Pau Llopis, es féu eclesiàstic i fou degà de la collegiata de Gandia Arribà a ésser metge de Felip IV de Castella Autor de Philosophia naturalis sacrosanti corporis Iesu Christi Anvers, 1639 i de Pathologia de morbis in sacris litteris Madrid, 1642

Acadèmic de Sant Carles 1803 És autor de diverses obres religioses en esglésies i convents de València, Alacant, Penàguila, Alcanalí i Xàtiva, així com de temes neoclàssics, com Píram i Tisbe Museu de Belles Arts de València, i històrics, com Ramir el Monjo Academia de San Fernando, Madrid Fills seus foren Bernat Llàcer i Viana , autor del relleu Legionaris romans mostrant el cap de Pompeu a Juli Cèsar 1831 Museu de València, i els pintors Joan Llàcer i Viana — Dénia 1855 i Vicent Llàcer i Viana — València 1858

Deixeble d’Espinosa Membre de l’Acadèmia de Sant Domènec 1670 Entre les seves obres sobresurten L’alliberament de sant Pere Mèxic, coll Mayer, que hom ha relacionat amb Herrera el Mozo i Carreño, Miracle de les naus per Sant Vicent Ferrer i El Compromís de Casp 1664 València, convent de Sant Domènec i diverses altres obres a convents de València i a Madrid Hom el considera un dels representants destacats de la influència de Velázquez a la pintura valenciana Publicà una Cartilla de pintura 1674 El seu germà Llucià Salvador i Gómez , també pintor, té obres al convent de Sant…

Cursà la carrera de magisteri i s’inicià en la docència el 1970 El 1973 començà a treballar com a professor de català al collegi Francesc Ribalta d’Algemesí L’any 1978 es traslladà a Tavernes, i es dedicà cada cop més a l’ensenyament del valencià llengua i literatura, del qual ha estat un dels principals introductors a l’escola del País Valencià Ha destacat en l’elaboració de material didàctic, especialment de llibres de text, que han obtingut una gran difusió Rodet , Penyagolosa , L’Arca , Cèrcol , etc També és autor del  Diccionari Tabarca valencià-castellà/castellà-valencià 1990 i, en un…

Vida i obra Inicià els estudis de filosofia i de teologia a la Universitat de València i els continuà a la Universitat de Gandia, on obtingué el graduat en filosofia i el doctorat en teologia 1712 Completà la seva formació al Collegi de la Reial Congregació de l’Oratori de Sant Felip Neri de València, on estudià teologia moral Sotsdiaca des del 1715, el 1717 obtingué la rectoria de l’església parroquial de Montcada, a l’Horta de València També fou beneficiat de la catedral i de l’hospital general, de València Fou membre de l’Acadèmia Valenciana, fundada el 25 d’agost de 1742 per iniciativa de…

De família menestral, estudià a l’acadèmia de Sant Carles, on a quinze anys guanyà el primer premi de la primera classe de pintura L’any 1789 fou pensionat per l’Acadèmia per anar a Madrid a estudiar a l’acadèmia de San Fernando Allà tingué com a principal mestre el valencià Marià Salvador Maella, professor influent, que li transmeté l’estil de Mengs Tornà a València el 1794, i, amb la seva precocitat habitual, fou nomenat successivament acadèmic de mèrit, tinent de director i director de pintura de l’Acadèmia de Sant Carles 1801 L’any següent fou nomenat —a títol nominal— pintor de cambra,…

Han aparegut cases circulars, amb un petit pati central delimitat per sis columnes monolítiques, amb les cambres al voltant, una de les quals conté la llar de foc, d’un tipus fins ara mal conegut de la cultura talaiòtica Sembla que pertanyen a la fase tardana d’aquesta cultura El poblat continuà habitat durant l’època romana