Vida i obra
Inicià els estudis de filosofia i de teologia a la Universitat de València i els continuà a la Universitat de Gandia, on obtingué el graduat en filosofia i el doctorat en teologia (1712). Completà la seva formació al Col·legi de la Reial Congregació de l’Oratori de Sant Felip Neri de València, on estudià teologia moral. Sotsdiaca des del 1715, el 1717 obtingué la rectoria de l’església parroquial de Montcada, a l’Horta de València. També fou beneficiat de la catedral i de l’hospital general, de València. Fou membre de l’Acadèmia Valenciana, fundada el 25 d’agost de 1742 per iniciativa de Gregori Maians. Hi fou admès gràcies a la influència del prevere Manuel Gómez Marco, administrador de l’Acadèmia, el qual pregà a Maians que ajudés Ximeno en la important obra bibliogràfica que estava realitzant, els Escritores del Reyno de Valencia, en dos volums (1747-49), posteriorment completat per Just Pastor Fuster en la seva Biblioteca valenciana (1827-30). El primer inclou els autors fins l’any 1650 i el segon acaba l’any 1748. En l’obra els escriptors foren ordenats cronològicament, cosa que facilita el coneixement de l’estat de les lletres en cada segle. Pel que fa al contingut, Ximeno proporcionà més informació sobre els autors dels segles XVI, XVII i XVIII. La descripció de les obres resulta concisa, en comparació amb les dades biogràfiques dels escriptors. Per facilitar la consulta de l’obra, cada volum conté un índex dels cognoms dels autors ressenyats. A més, en el segon tom hi ha sengles índexs generals dels autors per noms, pel lloc de naixement i per les professions i estats. El llibre es tanca amb un índex general “de cosas notables”, d’interès històric.
Ximeno emprengué aquesta obra –segons manifesta en el pròleg–, per tal de completar la Biblioteca Valentina de Josep Rodríguez. En la seva confecció, hi invertí quinze anys, durant els quals visità els arxius i les biblioteques valencians, llegí bibliografies nacionals i internacionals i consultà els estudiosos que el podien ajudar. Un d’aquests fou l’historiador dominicà Jacint Segura, autor del Norte crítico i un dels primers historiadors espanyols que intentà despertar en els estudiants l’esperit crític. Comptà també amb l’ajut de Gregori Maians, el qual no dubtà a posar en les mans de Ximeno les seves addicions a l’obra de Josep Rodríguez i, a petició de l’autor, a corregir l’obra abans que aquesta s’edités. Maians també l’orientà sobre la metodologia, l’estructura i l’estil de l’obra. L’il·lustrat Oliva li suggerí la localització dels manuscrits i li aconsellà el títol definitiu de l’obra, a més d’induir Ximeno a un major criticisme històric.
L’obra tingué una bona acollida entre els intel·lectuals de l’època, com ho mostren les crítiques favorables d’altres il·lustrats del cercle de Maians, com el jesuïta Andrés Marcos Burriel i el teòleg Asensi Sales, malgrat que també tingué els seus detractors, que l’acusaren de plagiar Rodríguez. Hi hagué fins i tot un intent de delatar l’obra a la Inquisició. Maians facilità a Ximeno els arguments dialèctics per a la seva defensa i s’oferí a escriure a l’Inquisidor General. Després de la rectificació que l’autor inclogué en el segon volum, els intents de delació cessaren, i el procés no tirà endavant. L’obra continua essent actualment un instrument de consulta vàlid per als investigadors, que hi poden trobar abundants dades per a construir la història literària valenciana de l’Edat Moderna.
També escriví algunes obres sobre aspectes diferents de la història de la religió cristiana, en especial a València. En Anticipados anuncios del culto del Divino Corazón de Jesús (1741) inclogué una interessant biografia de Joan Baptista Anyés, un dels teòlegs que més afavoriren a València la devoció del Sagrat Cor. La segona part d’aquest llibre la formen les Deprecaciones al Sacratíssimo Corazón de Jesús, destribuïdas según el orden del oficio divino y escritas por el venerable padre doctor Juan Bautista Agnesio, extretes d’una edició feta per Joan Mey el 1550. Ximeno acompanyà el text llatí de les deprecacions d’una versió en castellà feta per Josep Vicent Ortí i Mayor. També fou l’autor de Constituciones de la real cofradía de la Santísima Virgen, Noticias constantes de la santidad y doctrina de san Eutropio, Relación verdadera de los terremotos padecidos en el reino de Valencia desde 23 marzo de 1748 i Anticipados anuncios del culto del corazón de Jesús (1757), on relatà minuciosament la fundació d’aquesta institució caritativa.
La correspondència entre Vicent Ximeno i Gregori Maians es conserva a la Biblioteca Maiansiana, al Col·legi del Corpus Christi de València. Altres documents manuscrits relatius a Ximeno, procedents de diferents arxius valencians, han estat transcrits per Francesc Martí i Grajales en el seu article biogràfic “El doctor Vicente Ximeno y Sorlí. Presbítero. Autor de Los Escritores del Reino de Valencia. Estudio biográfico y bibliográfico”. El dominic Lluís Galiana fou autor d’unes Addiciones y correcciones a los dos tomos de escritores del doctor Vicente Ximeno, que foren continuades per fra Josep Teixidor. El manuscrit d’aquesta obra es troba en la BUV (ms. 754); se’n conserva també una còpia a l’Arxiu de Predicadors de València (ms. 82).
Bibliografia
- Bas Martín, N. (2002): Las bibliografías de la Ilustración valenciana. València, Institució Alfons el Magnànim / Diputació de València.
- Boronat, P. (1895): “El doctor Vicente Ximeno y Sorlí. Presbítero. Autor de Los Escritores del Reino de Valencia”, Soluciones Católicas, any III, vol. III, p. 458-463.
- Fuster, J.P. (1830): Biblioteca valenciana de los escritores que florecieron hasta nuestros días, con adiciones y enmiendas a la de don Vicente Ximeno, vol. II. València, Ildefonso Mompié, p. 52.
- Mestre, A. (1978): “Aportaciones de los hermanos Mayans a«Escritores del Reino de Valencia» de Vicente Ximeno”, El mundo intelectual de Mayans. València, Publicaciones del Ayuntamiento de Oliva, p. 201-214 [1a edició dins Actas del III Congreso Nacional de Historia de la Medicina, vol. II, València 1969, p. 267-276].
- Martí Grajales, F. (1987): Ensayo de una bibliografía valenciana del siglo XVIII, vol. I. València, Diputació de València, p. 189-190, 238-239, 253, 767.
- Seguí i Francès, R. (2005): “La recuperació del patrimoni bibliogràfic valencià al segle XVIII. La Biblioteca Valentina de Josep Rodríguez i Escritores del Reyno de Valencia de Vicent Ximeno”. Afers, 52, p. 703-726.