Resultats de la cerca

Inicià estudis de dret a Atenes, però, atret pels ecos del naturalisme pànic de D’Annunzio i per WWithman, es lliurà a la poesia i publicà alguns poemes inspirats en el simbolisme francès Casat amb la ballarina nord-americana Eva Palmer, junts recorregueren Itàlia, Egipte i Amèrica Al desert de Líbia, el poeta compongué el seu primer poema líric 1907, que fou seguit pels Cants de guerra 1912 i pels Versos 1915, d’una gran densitat evocadora Ansiós de penetrar els valors de l’hellenisme, es llançà a l’estudi de les formes esotèriques de l’antiga religiositat grega i dels misteris, en un intent…

Com a novellista tracta sovint del tema de la impossibilitat d’un alliberament social Destaquen La ciutat de color lila 1937, Sense Déu 1951, Vida mística 1957 Les seves obres teatrals tenen un caràcter històric Emperador Miquel 1936, La creu i l’espasa 1943, Nits a la Mediterrània 1958, Tomàs, el de dues ànimes 1962

Periodista de professió, conreà la poesia, el teatre i sobretot la novella de caràcter històric De la seva producció novellística cal destacar Suuri Illusioni ‘La gran illusió’, 1928, Sinuhe Egyptiläinen ‘Sinuhe, l’egipci’, 1946, traduïda a 22 idiomes i amb versió cinematogràfica del 1954, Mikael Karvajalka 1948, Mikael Hakim 1949, Johannes Angelos 1953, Valtakunnan salaisuus ‘Els secrets del regne’, 1959 i Ihmiskunnan viholliset ‘Els enemics de la humanitat’, 1964

Deixeble de Josep Alsina , es llicencià en filologia clàssica 1969 i es doctorà per la Universitat de Barcelona el 1978 amb una tesi sobre la poètica de Konstandinos Kavafis , mostra de l’evolució del seu interès per la literatura grega moderna Fou professor de literatura de l’Escola de Bibliologia, de llengua i literatura neogregues a la Universitat de Barcelona i, a la mateixa universitat, catedràtic d’història de la literatura Membre de l’Acadèmia de Bones Lletres 1988, hi fundà, l’any 1990, l’Institut Català d’Estudis Bizantins i Neohellènics Impulsà les relacions culturals de Catalunya…

Art sorgit al servei d’una monarquia teocràtica, tingué caràcter religiós, dogmàtic i cortesà, i una amplíssima àrea d’influències coincidint amb l’àmbit polític de l’Imperi, tant a l’Occident cristià i romànic, com a Rússia i als Balcans El seu caràcter inicial és discutit Per als autors orientalistes, des del Baix Imperi l’esperit hellenístic predominà a Roma les seves tendències degueren donar lloc al naixement de l’art bizantí després de la fundació de Constantinoble per Constantí 324 i, sobretot, després de la partició de l’Imperi feta per Teodosi 395 Per als occidentalistes, tot el món…