Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
àrnica
Botànica
Herba perenne de 30-35 cm d’alçada, amb un petit rizoma del qual arrenquen una roseta de fulles rígides i aspres i una tija pilosa, acabada en un capítol groc, solitari, d’uns 7 cm de diàmetre.
Habita els prats subalpins de sòl àcid dels Pirineus i d’una gran part de l’Europa humida Amb les flors, riques en una substància complexa, l’arnicina, hom prepara la tintura d’àrnica El rizoma conté substàncies diferents i ha estat emprat també en medicina És una planta igualment conreada en sòls àcids de regions humides
Antoni Sala i Domènech
Apotecari.
Probablement, fill de Francesc Sala Membre de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona 1776, hi presentà diverses memòries, però només en fou publicada la titulada Memoria sobre el árnica de los montes 1786 Fou corresponsal del Real Jardín Botánico, de Madrid, i dirigí un quant temps el jardí de l’Acadèmia 1804
aigua de cop
Farmàcia
Química
Aigua amb subacetat de plom i tintura d’àrnica.
És aplicada a les contusions
arnicina
Química
Substància alcalina cristal·litzada que hom extreu de les flors d’àrnica.
La seva fórmula molecular és C 12 H 22 O 2 Es presenta com un líquid oliós i volàtil de color groc És un alcaloide que es fa servir en forma de tintura per a tractar inflamacions i quadres de dolor muscular
Ferran Rella i Foro
Ferran Rella i Foro
© Generalitat de Catalunya
Literatura
Escriptor i agitador cultural.
Llicenciat en filologia catalana i dedicat a la docència Tota la seva obra gira a l’entorn d’un principal interès de descoberta i de reconeixement dels Pirineus, en general, i el Pallars de manera particular Presideix el Consell Cultural de les Valls d’Àneu, fundà i dirigí les revistes Àrnica 1990-2003 i Nabíus des del 2004, i coordina les trobades d’escriptors als Pirineus, reunions que pretenen crear un nou i modern imaginari literari de la muntanya És autor d' Itineraris turístics per les Valls d’Àneu 1988, L’economia de les Valls d’Àneu la identitat d’un territori 1991, Les Valls d’Àneu…
,
compostes
Panigroc
Luigi Rignanese CalPhotos (cc-by-nc)
Botànica
Família de sinandres integrada per unes catorze mil espècies d’aspecte molt divers: herbàcies anuals o perennes, arbustives, arbòries, enfiladisses.
Les flors, pentàmeres, poden ésser actinomorfes o zigomorfes sovint coexisteixen ambdues menes de flors en una mateixa inflorescència, hermafrodites o unisexuals, amb el calze substituït per pèls o per palletes que constitueixen després el villà del fruit Les flors gairebé sempre es reuneixen en capítols voltats d’un involucre d’hipsofilles estèrils El fruit és en aqueni És una família pràcticament cosmopolita i la més nombrosa de les plantes superiors Inclou moltes espècies conreades, les unes per a l’alimentació humana o per a l’explotació amb finalitats industrials, les altres en…