Resultats de la cerca
Es mostren 43 resultats
Monarquia Austrohongaresa
Història
Unió reial —amb trets federals— dita també Àustria-Hongria o monarquia dual, establerta per l’Ausgleich del 1867, entre l’imperi d’Àustria —reduït a la Cisleithània— i el regne d’Hongria (o Transleithània).
El 1909 li foren annexades, indivisament, la Bòsnia i l’Hercegovina La unió restà dissolta el 1918 El sobirà comú —titulat emperador i rei— portava a Àustria el títol d’emperador rei i a Hongria el de rei
Triple Aliança
Història
Aliança signada el 20 de maig de 1882 a Viena per Alemanya, Àustria-Hongria i Itàlia.
Davant el perill de l’agressió francesa, Itàlia buscà l’ajuda d’Alemanya i s’uní a l’aliança signada per aquesta potència amb Àustria-Hongria 1789 Així es formà la Triple Aliança, unió defensiva envers França en cas d’agressió no provocada, enfront de qualsevol coalició de dos estats envers els països que formaven l’aliança El 1887 fou ratificada, però es trencà el 1915 en entrar Itàlia a la Primera Guerra Mundial al costat dels aliats
Aliança dels Tres Emperadors
Història
Aliança entre Alemanya, Rússia i Àustria-Hongria (1881-87) a partir del tractat signat el 18 de juny de 1881.
L’aliança havia de durar tres anys Els països contractants es comprometien a romandre neutrals en el cas que un d’ells fos atacat per una quarta potència a més, reconeixien a Àustria el dret d’annexionar-se Bòsnia i Hercegovina i donaven a Rússia la seguretat que els estrets no serien forçats per la Gran Bretanya Àustria-Hongria i Rússia es comprometien a no intentar de modificar el statu quo balcànic si no era de comú acord El tractat romangué secret fins el 1918
congrés de Berlín
Història
Conferència política reunida a Berlín del 13 de juny al 13 de juliol de 1878, presidida per Bismarck i convocada, sota la pressió d’Anglaterra i Àustria-Hongria, per a revisar la pau de San Stefano, per la qual Rússia eliminava Turquia dels Balcans.
Rússia acceptà la reducció de la Gran Bulgària en dos sectors la regió nord com a principat autònom, i la regió sud com a província otomana Rumèlia Oriental amb un governador cristià reconegué la independència de Romania, la qual li cedí la Bessaràbia, i la de Sèrbia i Montenegro, on fou creat un sector turc el sancak de Novi Bazar, ocupat per forces austrohongareses Anglaterra recuperà Xipre, Àustria-Hongria es féu amb l’administració de Bòsnia i Hercegovina, i Rússia conservava Kars, Ardahan i Batumi
Ernst Gamillscheg
Lingüística i sociolingüística
Lingüista.
Es formà a les universitats de Viena i de París, i es doctorà el 1910 en la de Viena Actiu en 1913-16 a la Hofbibliothek de Viena, fou professor de filologia romànica a les universitats d’Innsbruck 1916-25, de Berlín 1925-45, de Bucarest 1940-44 i de Tübingen 1946-56 Després de la seva jubilació explicà encara cursos a les universitats de Tübingen, de Zuric 1958-59 i de Saarbrücken 1961-62 Deixeble de WMeyer-Lübke i de JGilliéron, en continuà els mètodes de la gramàtica històrica i de la geografia lingüística Estudià la Romània i prestà una gran atenció als problemes de les influències…
Sisak
Ciutat
Ciutat de Croàcia, prop del Sava i al SE de Zagreb.
Centre comercial, industrial siderúrgia i cultural escoles tècniques Antiga Segesta posteriorment Sciscia , fou capital de la província romana Sàvia Bisbat catòlic des del s XIII Té restes d’una gran basílica del s III Pertangué a Àustria-Hongria del 1641 al 1918
Friedrich Ferdinand von Beust
Història
Polític i diplomàtic alemany.
Passà al servei d’Àustria com a canceller 1866-71, i menà una política antiprussiana Mitjançant un acord amb Ferenc Deak establí l’imperi sobre una base dualista Àustria-Hongria Després del 1871 inicià l’aproximació d’Àustria al nou Imperi Alemany
Humbert I d’Itàlia

Humbert I d’Italia
© Fototeca.cat
Història
Rei d’Itàlia (1878-1900).
Fill i successor de Víctor Manuel II Afavorí l’aproximació a Alemanya i a Àustria-Hongria Triple Aliança, 1882, i també la política d’expansió italiana a Etiòpia, que culminà el 1896 en la desfeta d’Àdua Eritrea Fou assassinat per un anarquista
mariscal | mariscala
Militar
En certs països (com França, Itàlia i Rússia), grau suprem de la jerarquia militar.
En altres països com Alemanya, Anglaterra, Àustria-Hongria i la Rússia tsarista, aquest grau correspongué, o correspon actualment, al mariscal de camp , el qual, a Espanya, fou creat per Felip V com a superior als de coronel i brigadier, però el 1889 hom el substituí pel de general de divisió El distintiu del grau ha estat, de vegades, el bastó de mariscal
Ionel Brǎtianu
Història
Política
Enginyer i polític romanès, fill de Ion Brǎtianu.
Cap del partit nacional liberal 1909, fou cinc vegades president del consell Decidí la intervenció del país en la Primera Guerra Mundial al costat dels aliats i prengué part en el congrés de la pau de París El 1919, en desacord amb el tractat de pau signat amb Àustria-Hongria, dimití Posteriorment tornà a la presidència del Consell 1922-26, des d’on dugué a terme una política basada en el statu quo de la Petita Entente i contrària al futur rei Carles II