Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
expedient de regulació d’ocupació
Economia
En la legislació laboral espanyola, procediment administratiu pel qual una empresa sol·licita a l’autoritat el permís per a l’acomiadament col·lectiu, la suspensió temporal o la reducció de jornada d’un nombre determinat de treballadors.
L’ERO proporciona el marc legal a través del qual s’estableix una negociació entre els representants dels treballadors i l’empresa a fi de dotar el procés de màxima transparència i de preservació dels drets de les parts afectades Segons les dimensions de la plantilla, la llei estableix una proporció mínima de treballadors per a acomiadar En cas contrari, hom no pot parlar d’acomiadament collectiu ni, per tant, tramitar un ERO, i el procés s’estableix individualment per causes objectives A més d’aquest requisit, per a poder tramitar un ERO cal que hi concorri una de les següents circumstàncies…
Eero Saarinen
Terminal de la TWA d' Ero Saarinen , a l’aeroport J.Kennedy de Nova York
© Fototeca.cat
Arquitectura
Arquitecte nord-americà d’origen finlandès.
Amb el seu pare, GESaarinen, s’installaren als EUA el 1923 Obtingué el primer premi pel projecte d’ampliació de la Smithsonian Institution, a Washington Si en el seu primer projecte, el Technical Center de la General Motors, a Warren 1951-57, utilitzà un formulisme racionalista, en obres ulteriors no pogué allunyar-se de connotacions manieristes i historicistes medievals —com als habitatges per a estudiants de la Universitat de Pennsilvània 1957-60, l’Ambaixada dels EUA a Londres 1955-60, o en diversos Colleges de la Universitat de Yale— Són també obres seves la Terminal de la TWA, a l’…
toscà
Lingüística i sociolingüística
Dialecte italià que, en la seva modalitat florentina, esdevingué base de la llengua literària.
La Toscana, regió isolada als segles de formació dels romanços per condicionaments geogràfics i històrics, conservà un llatí poc contaminat Els seus trets lingüístics més rellevants són la manca de metafonia, la reducció del segment -ri- a i el sufix - ariu esdevé - aio , i no - aro o - ero , el pas de LV > rb i RV > rb nervu > 'nerbo’ i l’anomenada “gorgia” o aspiració de les oclusives intervocàliques C, P i T en h, ph th , fenomen atribuït per alguns al substrat etrusc per exemple, ficu > 'fiho’, ‘figa’ De les diverses varietats toscanes destaca el florentí, que fa els futurs…
Bernardo Tasso
Literatura italiana
Poeta italià.
Pare de Torquato Tasso Serví 1532-52 Ferrante Sanseverino, príncep de Salern, i altres senyors La seva obra cabdal és l' Amadigi 1560, poema epiconovellesc en cent cants i en octaves, que exalta l’amor honest i deriva de l' Amadís castellà Altres poemes seus són Piramo e Tisbe 1534, Favola di Leandro e Ero 1537 i Floridante , poema cavalleresc completat pel seu fill 1587
José Antonio Griñán Martínez

José Antonio Griñán Martínez
© Junta de Andalucía
Política
Polític andalús.
Llicenciat per la Universitat de Sevilla i inspector de treball 1970, fou diputat socialista al Parlament andalús, i a la Junta d’Andalusia fou conseller de Salut 1990-91 Del 1993 al 2000 fou diputat al Congrés per Còrdova, i durant aquest període fou ministre de Sanitat 1992-93 i de Treball 1993-96 Novament diputat al Parlament andalús, el 2004 fou designat conseller d’Economia de la Junta d’Andalusia i el 2008, vicepresident del govern presidit per Manuel Chaves L’abril del 2009, quan Chaves fou cridat a Madrid per ocupar la vicepresidència tercera del govern…
Luigi Mancinelli
Música
Compositor i director d’orquestra italià.
Debutà a Roma com a director, i passà a Londres, on dirigí òperes al Convent Garden 1888-1905 També actuà al Teatro Real de Madrid 1888-95 i al Metropolitan de Nova York El 1910 es presentà al Liceu de Barcelona com a director de l’òpera La vestale Spontini i altres òperes Com a compositor escriví les òperes Paolo e Francesca 1907 i Ero e Leandro 1896 —que presentà al Liceu el 1911 i el 1913, respectivament—, obertures per a orquestra i música d’escena
Nissan Motor Ibérica
Economia
Empresa formada per l’entrada de la companyia automobilística japonesa Nissan Motor Company en l’empresa catalana Motor Ibérica, el 1982.
Significà l’arribada a Catalunya d’una de les principals companyies del sector, la quarta del món per ingressos, que es feu càrrec d’una empresa amb greus dificultats Amb plantes a la Zona Franca de Barcelona, a Sant Andreu de la Barca Baix Llobregat i a Montcada i Reixac Vallès Occidental, els llançaments dels primers models, el vehicle tot terreny Nissan Patrol 1983 i la furgoneta Vanette 1985 assenyalaren una recuperació dels comptes Entre els models posteriors —amb menys èxit— es poden esmentar el Nissan Serena 1992, els tot terreny Terrano 1993 i Pathfinder 2005, els…
Canal 9
Canal de televisió de Radiotelevisió Valenciana.
Començà les emissions en proves el 5 de setembre de 1989 i les emissions oficials el 9 d’octubre del mateix any El 1990 arribà a les Illes Balears a través dels repetidors de les associacions Voltor i Obra Cultural Balear OCB Durant l’etapa més polèmica, l’emissora fou acusada de fomentar la teleporqueria en alguns dels seus programes El canvi de direcció 2004 no posà fi a les crítiques, que ressorgiren en ocasió del tractament de l’accident del metro de València 2012 L’any 2013 fou afectat per l’ERO i el tancament de RTVV decretat per la Generalitat Valenciana
Arrigo Boito
Literatura italiana
Música
Compositor i poeta italià.
El 1868 presentà a la Scala de Milà l’òpera Mefistofele , que no reeixí Això l’inclinà més a la poesia fou membre destacat del moviment literari de la scapigliatura escriví nombrosos llibrets per a òperes, com La Gioconda , de Ponchielli, i Otello i Falstaff , de Verdi Després d’abandonar l’òpera Ero e Leandro i de refer Mefistofele 1875, inicià Nerone , que deixà inacabada i que fou completada per Antoni Smareglia i Vicenzo Tommasini estrenada el 1924 Tendí a sobrevalorar-se com a poeta Libro dei versi , 1862-67 i no fou conscient de la seva vàlua com a compositor només en part fou influït…
Radiotelevisió Valenciana
Ens públic de radiotelevisió d’àmbit autonòmic del País Valencià vigent del 1984 al 2013.
Fou creat per llei de les Corts Valencianes el 4 de juliol de 1984, i inicià les emissions el 1989 Dependent de la Generalitat Valenciana, en els seus inicis fou coneguda informalment per Televisió de València Membre de la Federació d’Organismes de Ràdio i Televisió Autonòmics FORTA, en depenien dues empreses subordinades, Televisió Autonòmica Valenciana SA i Ràdio Autonòmica Valenciana SA, la primera de les quals gestionà els canals de televisió Canal 9 1989, Punt 2 1997 i el canal de notícies Notícies 9 1997, Nou 24 des del 2009, ambdós fusionats el mateix 2009 en un sol canal La segona…