Resultats de la cerca

Molt influït per Adel Sarto, amb qui collaborà en els frescs del claustre dels Scalzi de Florència Pintà també frescs a Santa Maria Novella i a l’Annunziata 1513 Obres seves són Madona del pou Galleria degli Uffizi, Florència, de tema religiós, i el retrat d' Home jove Musée du Louvre, París, temàtica en la qual excellí

El 1897 fundà la revista humorística Strix , de la qual en fou redactor en cap Les seves novelles i narracions descriuen la gent i el paisatge de la seva regió natal amb un estil viu i directe, del qual l’humor és un element important El 1922 ingressà a l’Acadèmia Sueca Entre les seves obres cal esmentar Genom mina guldbågade glasögon ‘A través de les meves ulleres’, 1911, Adel, präster, smugglare, bönder ‘Nobles, clergues, contrabandistes, pagesos’, 1923

Format al taller d’Adel Verrocchio, és autor de tres imatges de bronze 1506-11, al Baptisteri de Florència i d’una Mare de Déu amb l’Infant Museo Bargello, Florència que mostren les característiques definitòries del seu estil, classicista primer, i pròxim a les noves tendències manieristes després El 1528 anà a França cridat per Francesc I hom considera de la seva mà unes escenes de batalles Musée du Louvre, París, obrades en terra cuita i atribuïdes també a Leonardo

Autor de nombroses novelles i narracions, utilitzà inicialment el pseudònim de Jakob Corvinus Freqüentà un quant temps el cercle d’escriptors de Stuttgart La seva primera obra, Die Chronik der Sperlingsgasse ‘La crònica del carreró dels pardals’, 1857, obtingué èxit, i, malgrat les dificultats posteriors, és considerat un dels novellistes alemanys més importants del s XIX És autor de Die Leute aus dem Walde ‘Gent del bosc’, 1863, Der Hungerpastor ‘El pastor famèlic’, 1864, Deutscher Adel ‘Noblesa alemanya’, 1870, Alte Nester ‘Antics nius’, 1880 i Unruhige Gäste ‘Hostes inquiets…

Arruïnada aquesta família, els Mèdici continuaren les obres, dirigides per Ammanati 1558-70 Sofrí posteriors ampliacions És un dels models bàsics de la tipologia del palau florentí Conté la Galleria Pitti , basada en les riquíssimes colleccions d’obres d’art de Cosme II i Ferran II de Toscana, enriquides després per altres membres de les famílies Mèdici i Lorena obres mestres de Filippo Lippi, Rafael, Adel Sarto, Ticià, Rubens, Caravaggio, Velázquez, Ribera, etc Conté també els antics Appartamenti Reali, el Museo degli Argenti i la Galleria d’Arte Moderna, fundada el 1860 pel…

És una variant del retrat collectiu holandès Fou tractat per Thomas de Keyser i d’altres, especialment Rembrandt, que n’aconseguí els millors exemples en la Lliçó d’anatomia del doctor Tulp 1632, Mauritshuis, la Haia, una de les obres més reeixides de la primera època, i en La lliçó d’anatomia del doctor Deyman 1656, Rijksmuseum, Amsterdam, de la qual resta només el fragment central, on és clara la influència del Crist mort d’Adel Mantegna i on el tema inicial, tractat amb el clarobscur de l’època de maduresa de l’artista, esdevé una meditació davant la mort

La seva primera interpretació en cinema fou al curtmetratge d’Alejandro Amenábar Luna 1995, i també fou aquest director qui li donà un paper important en la seva primera pellícula, Tesis 1996, i, més endavant, el paper protagonista de la pellícula Abre los ojos 1997 També ha interpretat Cha-cha-chá 1998, d’Adel Real Nadie conoce a nadie 1999, de MGil Plata quemada 2000, de MPiñeyro El espinazo del diablo 2001, de Gdel Toro Visionarios 2001, de MGutiérrez Aragón Guerreros 2002, de DCalparsoro Novo 2002, de JPLimosin Les mans buides 2003, de MRecha El Lobo 2004, de MCourtois, El…

En el curs de la història de les civilitzacions hom ha fabricat sarcòfags amb moltes menes de material, amb formes diverses i amb un variadíssim registre de decoracions, expressives de les creences sobre la mort de les cultures que les produïen Hom en troba vestigis en època prehistòrica, primer amb l’ús de troncs d’arbre excavats, d’estores trenades i peces d’argila, i més tard amb el de caixes de fusta o de pedra, les quals eren ja comunes a l’Egipte antic des de les primeres dinasties Els sarcòfags egipcis tenien forma prismàtica rectangular, amb la tapa i les altres cares exteriors llises…