Resultats de la cerca

Havent quedat vídua, fundà el monestir de Pfalzel, prop de Trèveris, del qual fou abadessa fins a la seva mort La seva festa se celebra el 24 de desembre 

Treballà amb Pere Riutort, amb la seva germana Pilar Clemente Barcelona 1859 — 1905 i amb el seu marit Modest Santolària al Teatre Romea de Barcelona 1890 Fou una de les característiques més importants del seu temps Obtingué grans èxits amb Les garses d’Ignasi Iglésias, La mare de Santiago Rusiñol i L’aranya d’Àngel Guimerà

Llicenciada per la Universitat de València 1969, d’on fou docent, es doctorà el 1976 i en 1977-81 fou catedràtica d’institut Aquest darrer any es reincorporà a la Universitat de València, d’on obtingué les càtedres de filosofia del dret, moral i política 1987 i filosofia moral i política 1997 És membre de la Real Academia de Ciencias Morales y Políticas 2008 El seu pensament troba l’arrel en Kant i segueix la via oberta per Jürgen Habermas Defensa una ètica del deure on l’interlocutor és la clau, ja que és el diàleg entre els éssers humans i la inserció lingüística en el món del subjecte…

Estudià a la Universitat de Barcelona i es doctorà amb un estudi sobre Lucreci Seguí estudis de filologia clàssica a Alemanya Treballà per a la Fundació Bernat Metge i, juntament amb Anna Maria de Saavedra i Macià , hi traduí les Heroides 1927 i les Metamorfosis 1930-32 d’Ovidi

Fill del vescomte Berenguer II i de la vescomtessa Adela de Carlat Vers el 1090 es casà amb Gerberga de Provença, marquesa en part de Provença Fou pare de Dolça, muller de Ramon Berenguer III de Barcelona

Entre els fundadors, cal esmentar Josep Ametller i Bassets, Enriqueta Bru i Pujades, Amèlia Antolí, Joaquim Torres, Adela Pérez i Albert Pujolà Josep Puigvert fou el primer president, i posteriorment ho foren Amèlia Antolí i Jaume Cases Al cap de pocs mesos l’entitat ja aplegava un centenar de socis, i, més tard, arribà a tenir-ne 150 El 1990 la presidència era exercida per Mercè Junyent i el nombre de socis era d’una quarantena Des del 1982 publica la revista “Flama”

Net de Guillem I i fill del comte Esteve de Blois i Chartres i d’Adela d’Anglaterra Educat pel seu oncle, el rei Enric I, ocupà el tron en lloc de Matilde, filla d’aquest, casada en segones noces, amb el comte Jofre V d’Anjou Les concessions que hagué de fer foren aprofitades pels escocesos, els gallesos i els angevins per a envair Anglaterra i Normandia, fet que provocà la guerra civil 1139 Fou vençut per Enric, duc de Normandia, fill de Matilde, el qual fou reconegut hereu de la corona Enric II

El succeí, a Millau, el seu fill Berenguer I mort vers el 1000 El net d’aquest, Ricard II mort el 1050, heretà 1029 el vescomtat de Gavaldà del seu oncle valencià Esteve I Berenguer II mort el 1080/97, fill de Ricard II, ajuntà Millau i Gavaldà amb els vescomtats de Lodeva i Carladès, pel seu matrimoni amb la vescomtessa Adela Fou succeït per llur fill Gilbert de Millau mort el 1110/12, que es casà amb la comtessa Gerberga I de Provença a Arle Llur filla, la comtessa Dolça I de Provença , heretà el vescomtat i l’aportà al seu marit, el comte Ramon Berenguer III de Barcelona, i…

Succeí el seu pare quan aquest es retirà al monestir de Sant Martí de Canigó, en tots els seus estats menys al comtat de Berguedà, que durant un temps posseí el seu germà Bernat Cobrava paries dels sarraïns i la seva residència habitual era Ix Es casà amb Adela, que li sobrevisqué Havia lluitat contra Urgell, defensat per Ramon Berenguer I de Barcelona, però acabà fent amistat amb aquest vers 1050-51 El 1058 pactà perquè el barceloní l’ajudés a la liquidació de l’enclavament sarraí de les Oluges, a l’alta Segarra, i ell ajudés aquell en l’acció contra els sarraïns de Saragossa,…