Resultats de la cerca
Es mostren 97 resultats
Almansa
Municipi
Municipi de la província d’Albacete, Castella-la Manxa, situat a l’altiplà d’Almansa.
Centre d’una subàrea comercial cereals, vi, oli La indústria principal és la del calçat hom hi fabrica també mobles El pantà d’Almansa , prop de la ciutat, fou construït el 1348 Castell Pintures rupestres prehistòriques d’Alpera i restes del santuari ibèric del Cerro de los Santos
batalla d’Almansa

Quadre de Ventura Ligli del 1709 que representa la batalla d’Almansa
© Corts Valencianes
Història
Militar
Acció de guerra lliurada entre les forces de Felip V d’Espanya, comandades pel duc de Berwick, i les forces de l’arxiduc d’Àustria, Carles VI, comandades pel marquès Das Minas i per lord Galway, el 1707, durant la guerra de Successió a la corona d’Espanya.
Considerada per Frederic II de Prússia com la més científica del segle XVIII, fou la topada entre dos exèrcits d’uns 25000 homes cadascun castellans i francesos pel bàndol filipista, amb una nombrosa cavalleria més d’un terç dels efectius, i portuguesos la majoria, britànics i holandesos pel bàndol aliat, amb cavalleria més escassa L’exèrcit del duc de Berwick , que esperava el duc d’Orleans, cap suprem dels exèrcits borbònics a la península Ibèrica, es trobava al cap d’Almansa, prop del port que separa la Manxa del País Valencià, on fou atacat a primera hora de la tarda del dia…
port d’Almansa
Història
Pas de la carretera de València a Albacete, antic camí ral de València a Madrid a la frontera del País Valencià amb Castella, entre la Font de la Figuera (Costera) i Almansa (Albacete).
Prop d’aquest indret tingué lloc el 1707 la batalla d'Almansa
Companyia del Ferrocarril d’Alacant a Almansa
Entitat que es constituí el 1853 per a construir i explotar la línia d’Alacant a Almansa; en fou accionista principal el marquès de Salamanca, que comprà la concessió al marquès de Rioflorido.
El 1856 la Sociedad Española Mercantil e Industrial , controlada per la família Rothschild, se'n féu càrrec com també de la concessió de la línia de Madrid a Almansa El 1856 obtingué la concessió de la línia de Madrid a Saragossa, i canvià el nom pel de Companyia dels Ferrocarrils de Madrid a Saragossa i Alacant 1856 La línia d’Alacant a Almansa fou acabada el 1858 enllaçà amb la línia de Madrid a Almansa, inaugurada ja el 1857, i, a La Encina, amb la línia de la Societat dels Ferrocarrils d’Almansa a València i Tarragona
Martín Enríquez de Almansa y de Ulloa
Història
Virrei de Nova Espanya (1568-80) i del Perú (1581-82).
Sota el seu govern s’introduí la inquisició 1571, i s’installà la Companyia de Jesús 1572 Fundà els presidis de Sant Felipe, Ojuelos y Portezuelos per intentar de dominar els indis Fou també el fundador de San Luis de Potosí
Societat dels Ferrocarrils d’Almansa a València i Tarragona
Nom que prengué la Companyia del Ferrocarril d'Almansa a Xàtiva i Grau de València en obtenir, el 1862, la concessió per a construir i explotar la línia de València a Tarragona, inaugurada el 1865.
El 1881 adquirí la línia de via estreta entre Carcaixent i Dénia, propietat de la SA Transway de Carcaixent a Gandia El 1886 absorbí la Companyia dels Ferrocarrils de Conca a València i Terol, i canvià el nom pel de Companyia dels Ferrocarrils de l'Est d'Espanya
Companyia del Ferrocarril d’Almansa a Xàtiva i Grau de València
Societat, inicialment anomenada Societat Valenciana de Crèdit i Foment, formada en obtenir Josep Campo i Pérez
la concessió per a construir i explotar la línia de ferrocarril del Grau de València a Xàtiva.
La línia, inaugurada el 1854, fou prolongada fins a Almansa 1859, on enllaçà amb la d’Alacant a Almansa El 1862 obtingué la concessió de la línia de València a Tarragona, i canvià el nom pel de Societat dels Ferrocarrils d’Almansa a València i Tarragona
Luis Enríquez de Guzmán y de Coresma
Història
Comte d’Alba de Liste i de Villaflor, gran d’Espanya des del 1641, i comanador d’Almorejón a l’orde d’Alcántara.
Virrei de Nova Espanya 1650-53, intentà sense èxit la defensa de Jamaica Afrontà una rebellió dels indis tarahumares, i perdé gran part de la Nova Biscaia Fou també virrei del Perú 1655-61
Alicia Giménez Bartlett

Alicia Giménez Bartlett
© Editorial Destino / Dani Mandrágora
Literatura
Escriptora castellana.
Estudià filologia a la Universitat de València i es doctorà en literatura espanyola per la Universitat de Barcelona Resident a Barcelona des del 1975, el seu primer treball literari fou, l’any 1981, un assaig sobre Gonzalo Torrente Ballester Debutà en la narrativa el 1984 amb l’obra Exit , a la qual seguiren les novelles Pájaros de oro 1987, Caídos en el valle 1989, El cuarto corazón 1991, Vida sentimental de un camionero 1993, La última copa del verano 1995, Una habitación ajena 1997, premi Femenino Lumen, Secreta Penélope 2003 i Días de amor y engaños 2006 De la seva producció és molt…
Herminio Almendros Ibáñez
Educació
Pedagog.
Es graduà a l’escola normal d’Alacant i a l’Escuela de Estudios Superiores del Magisterio de Madrid on rebé la influència de la Institución Libre de Enseñanza Exercí el magisteri i fou inspector en cap de primera ensenyança d’Osca, Lleida i Barcelona 1931-39 Del 1933 al 1937 fou professor de pedagogia a la Universitat de Barcelona Creà, també a Barcelona, la Cooperativa Espanyola de les Tècniques Freinet, i cal considerar-lo com l’introductor i el difusor del moviment de L’École Moderne, molt coneguda a Catalunya El 1940 s’exilià a Cuba, on fou professor de filosofia de l’educació i didàctica…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina