Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
Anicet Baylon
Música
Compositor.
Fou capellà cantor a la capella reial de Madrid Se n'han conservat salms, motets, villancicos i altres obres
Josep Anicet Santigosa i Vestraten
Escultura
Escultor.
Fou també metge, pintor i ceramista Format a Tortosa amb un germà seu, i a la Llotja de Barcelona des del 1841 El 1842 esdevingué director de les gerreries Fita i Tarrés, i fou el principal impulsor de la característica ornamentació en terra cuita de molts edificis i monuments barcelonins, tot i que també conreà l’escultura en altres materials Participà en exposicions, com la Nacional de Madrid de l’any 1867, on li fou premiada l’obra Triomf de l’Església militant És autor, entre altres obres, de l’escultura decorativa del monument a Galceran Marquet i del timpà de l’església parroquial de…
Anicet de Pagès i de Puig

Anicet de Pagès i de Puig
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Lingüística i sociolingüística
Poeta i lexicògraf.
Vida i obra Fill del ciutadà honrat de Barcelona, Josep de Pagès i Nouviles D’una important família de propietaris rurals, estudià dret a Barcelona, on es relacionà amb la bohèmia i trencà les relacions amb la família El 1870 participà en la creació de societat La Jove Catalunya Des del 1872 prengué part assíduament en els Jocs Florals de Barcelona, en els quals obtingué nombrosos premis en dues etapes, entre el 1869 i el 1878, any en què s’establí a Madrid, i entre el 1896, en què fou proclamat mestre en gai saber, i el 1901 Treballà en un ambiciós Gran Diccionario de la Lengua Castellana ,…
,
Institució per a l’Ensenyament de la Dona
Centre d’ensenyament per a la dona creat a València el 1888 per la Societat Econòmica d’Amics del País sobre la base d’una antiga escola de comerç femenina creada per la mateixa entitat (1883).
Seguí les activitats de la Institución Libre de Enseñanza Constava d’escola preparatòria, de cultura general, d’institutrius, de comerç, d’idiomes i de belles arts Entre els professors cal esmentar Joan Antoni Oliver, Eduard Boscà, Anicet Sala, Amanç Amorós, Eduard Soler i Pérez i César Santoma Tingué activitat almenys fins el 1913
quartodecimà | quartodecimana
Cristianisme
Dit del cristià que seguia el costum jueu de celebrar la Pasqua d’una manera fixa el catorze de Nisan i no pas el diumenge següent, d’acord amb l’ús cristià universal.
Els quartodecimans foren especialment nombrosos a l’Àsia Menor, on hom creia que aquell ús venia de sant Joan Evangelista, i entre els seus seguidors cal comptar-hi Melitó de Sardes i sant Policarp d’Esmirna, el qual defensà aquest ús a Roma, davant el papa Anicet Posteriorment els quartodecimans es convertiren en comunitat separada i duraren fins al s V
Policarp
Cristianisme
Bisbe d’Esmirna, un dels Pares Apostòlics.
Deixeble de Joan Evangelista i amic d’Ignasi d’Antioquia, anà a Roma 155 per defensar contra el papa Anicet l’ús quartodecimà de la datació de la Pasqua a l’Àsia Menor, però no arribà a cap acord allí pogué refutar amb èxit els gnòstics gnosticisme i lluità contra marcionites i valentinians Escriví una carta als cristians de Filipos Hom conserva una carta de l’Església d’Esmirna que descriu el martiri de Policarp, condemnat a morir pel foc a l’estadi d’Esmirna, quan tenia vuitanta-sis anys La seva festa se celebra el 23 de febrer
sorianisme
Història
Denominació popular del moviment polític de la fracció valenciana del Partido Republicano Radical, escissió (1903) del blasquisme, centrada en la figura de Rodrigo Soriano y Barroeta-Aldamar
.
Conjunturalment aconseguí d’aplegar una bona part dels republicans de València, insatisfets amb la política de Blasco i Ibáñez En les eleccions del 1903 assolí una clara victòria sobre la Unió Republicana, en part pels vots no republicans, i la mantingué en les del 1907 i el 1908 en què traí l’intent de crear una Solidaritat Valenciana, però en les del 1910 aliat amb el PSOE començà el seu declivi, que perdurà fins que, amb la dictadura de Primo de Rivera 1923, s’extingí el partit En els comicis del 1914 sota el nom de Partit Radical Conjuncionista es mantingué la crisi, en part remuntada el…
mestre en gai saber
Literatura
Títol honorífic atorgat pel consistori dels Jocs Florals de Barcelona, des de llur restauració (1859), al poeta que ha guanyat tres premis ordinaris.
La mateixa tradició ha estat seguida pels Jocs Florals de la Llengua Catalana, celebrats a l’exili Relació de mestres en gai saber Proclamats als Jocs Florals de Barcelona 1859-1936 Víctor Balaguer 1861 Jeroni Rosselló 1862 Joaquim Rubió i Ors 1863 Marià Aguiló i Fuster 1866 Josep Lluís Pons i Gallarza 1867 Adolf Blanch i Cortada 1868 Francesc Pelagi Briz 1869 Jaume Collell i Bancells 1871 Tomàs Forteza 1873 Francesc Ubach i Vinyeta 1874 Frederic Soler 1875 Àngel Guimerà 1877 Damas Calvet 1878 Jacint Verdaguer 1880 Josep Franquesa i Gomis 1883 Ramon Picó i Campamar 1885 Terenci Thos i Codina…
terracota
Soldats de terracota trobats a la tomba de l’emperador xinès Qin Shi Huangdi (221-206 aC), prop de la ciutat de Xi'an, a la Xina
© B. Llebaria
Art
Arts decoratives
Peça de terrissa de caràcter artístic.
Bé que els límits que separen l’art de la simple artesania són confusos i sovint és impossible de distingir una terrissa d’una terracota, hom sol excloure d’aquesta darrera accepció les peces d’ús domèstic terrissa de cuina i les peces de bòbila rajols, teules, etc Hom n'exclou igualment la terrissa antiga, decorada o no, que hom anomena globalment ceràmica L’aplicació artística dels productes de terrisseria ha estat àmplia i variada des de la prehistòria fou aplicada a l’arquitectura almenys des dels relleus dels grans edificis assiris i babilonis Els grecs, i després els romans i sobretot…
el Comte Arnau
Portada d' El comte Arnau de Josep Maria de Sagarra
© Fototeca.cat
Personatge que constitueix el nucli del mite folklòric i literari més important de Catalunya del Romanticisme ençà.
N'és l’element essencial una cançó popular, impressionant diàleg entre l’ànima d’Arnau i la seva vídua, probablement nascuda a la fi del s XVI, a Ripoll la balada sorgí de sentiments collectius de justícia social Arnau ha defraudat els seus mossos en llurs soldades, i ho ha de pagar eternament Des del Ripollès la cançó es propagà pel Principat i per Mallorca, i en deriva la llegenda de l’ànima en pena A Sant Joan de les Abadesses es connectà amb la vella tradició dels escàndols del monestir 1017, i hom enllaçà Arnau i l’abadessa pecadora Marià Aguiló recollí la balada, i Manuel Milà i…