Resultats de la cerca

Després de passar tres anys al monestir de Wearmouth, fou monjo benedictí a Jarrow, i sacerdot des del 702 La seva vida fou totalment dedicada a l’ensenyament i a l’estudi Les seves obres llatines, ben nombroses, li donen un lloc molt important en la primera etapa medieval, que a través de l’escola de York i d’Alcuí convergí en la renaixença carolíngia Entre les obres teològiques cal remarcar les exegètiques, de tendència predominantment allegòrica i espiritual, però que no oblida totalment els aspectes literaris i té en compte una certa crítica textual Cal assenyalar les Homilies ,…

Després es convertí en un llibre litúrgic pròpiament dit, no sempre ben distingit del leccionari-sermonari Ressalten el d’Alà de Farfa i el de Pau Diaca, incorporat substancialment en el breviari Es conserva també íntegre l’homiliari toledà Entre els rars còdexs sencers conservats a Catalunya, cal esmentar l’homiliari de Beda Museu d’Art de Girona i el leccionari-homiliari Sambola, de la collecció FCapdevila Barcelona Entre els fragmentaris, destaca el que conserva les Homilies d’Organyà

Es retirà al monestir benedictí de Streaneshalch ara Whitby, Northumbria Beda deixà explicat l’inici llegendari de la vocació del poeta i en transcriví un himne religiós, únic text que li és conegut Li han estat atribuïdes versificacions dels primers llibres de la Bíblia

Sacerdot 1866, ingressà a Montserrat el 1880 Completà l’obra restauradora del seu predecessor, Miquel Muntadas, amb l’ampliació dels edificis montserratins Fundà l’abadia de Nostra Senyora de Montserrat i el collegi de Sant Beda de Manila 1895 Dimití el seu càrrec abacial el 1913

Desplegà una activitat extraordinàriament meritòria en pro de la restauració del cenobi i del santuari montserratí, reobert al culte l’any 1844, després de l’exclaustració del 1835 En aquesta darrera data succeí Beda Pérez com a abat general de la congregació de sant Benet de Valladolid, càrrec que conservà fins a la mort i del qual fou l’últim titular

A partir del 313, els anys són numerats d’acord amb aquesta periodització La indicció grega o constantinopolitana començava el dia primer de setembre, la de Beda el 24 del mateix mes i la romana o pontifícia —emprada durant el s IV i mantinguda com a indicció eclesiàstica— el 25 de desembre o l’1 de gener Atès que aquesta última considera com a any d’origen el 3 aC, en el còmput cal afegir sempre la xifra de tres a l’any que hom esmenta

Benedictí de Saint Germain-des-Prés, és autor d’un martirologi redactat entre 863-869, per encàrrec de Carles el Calb, que depèn del Martyrologium Hieronymianum i dels de Beda, Florus de Lió i, sobretot, Adó de Viena i que serví de base al Martyrologium Romanum Protegit per 'Abd al-Uwar , viatjà a Còrdova 858 per endur-se'n els cossos dels màrtirs Jordi, Aureli i Natàlia tal com narra Aimoí De pas per Barcelona, tractà amb el comte Unifred, amb Sunifred i amb el bisbe Ataülf

Relació de doctors de l’Església Albert el Gran, Alfons de Ligori, Ambròs, Anselm, Antoni de Pàdua, Atanasi, Augustí, Basili el Gran, Beda el Venerable, Bernat, Bonaventura, Caterina de Siena, Ciril d'Alexandria, Ciril de Jerusalem, Efrem el Siri, Francesc de Sales, Gregori de Narek, Gregori el Gran, Gregori Nazianzè, Hilari de Poitiers, Hildegarda de Bingen, Isidor, Jeroni, Joan Crisòstom, Joan Damascè, Joan d'Àvila, Joan de la Creu, Lleó el Gran, Llorenç de Brindisi, Pere Canisi, Pere Crisòleg, Pere Damià, Robert Bellarmino, Teresa de Jesús, Teresa de Lisieux i Tomàs d’Aquino

Inicià les seves activitats l’any 1957 sota l’impuls d’Antoni de Moragas, però es fundà oficialment el 1960, a Barcelona, quan entrà a formar part del Foment de les Arts Decoratives  FAD És membre de l’Internacional Council of Societies of Industrial Design ICSID, des del 1961, i del Bureau of European Designers Associations BEDA, des del 1986 Una de les seves principals activitats és la concessió dels premis de disseny industrial Delta, anuals des del 1961 i bienals des del 1982, i les medalles ADI-FAD, des del 1976

Després de titular-se a l’Escola d’Arts i Oficis de València 1973, el 1981 fou cofundador del grup Enebecé de disseny gràfic i el 1983 de La Nau, de la qual fou el principal impulsor fins que cessà l’activitat el 1991 L’any següent fundà l’Estudi Paco Bascuñán, que fou el centre de la seva activitat en el disseny gràfic en tots els seus àmbits industrial, editorial, identificació, senyalització, etc Fou membre de l’Associació de Dissenyadors de la Comunitat Valenciana, del BEDA Bureau of Europen Designers Associations i del patronat de la Fundació Comunicació Gràfica Fou també pintor i…