Resultats de la cerca
Es mostren 68 resultats
Blancafort
Blancafort
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Conca de Barberà.
Situació i presentació És situat a la banda nord-occidental de la comarca, als vessants meridionals de la serra del Tallat El terme confina al N amb Vallbona de les Monges Urgell, a l’E amb Solivella, al SE amb Pira, al S amb Montblanc i a l’W amb l’Espluga de Francolí És drenat per diversos barrancs que corren en direcció N-S el de les Garses, a la banda oriental del terme, que conflueix vora la població amb el de les Costes el del Tossal Gros, que procedent de la banda septentrional del terme de l’Espluga va a parar al de Montblanc, en el seu agregat de la Guàrdia dels Prats i el de Cellers…
Blancafort
Despoblat
Despoblat del municipi d’Os de Balaguer (fins el 1964, del de Tragó de Noguera), a 485 m d’altitud, prop de la riba esquerra de la Noguera Ribagorçana (que el camí de Fet a Balaguer travessa pel pont de Blancafort
); ha estat inundat per les aigües del pantà de Canelles.
La parròquia era dedicada a sant Salvador A la dreta del riu hi ha un sector de l’antic terme, dit la quadra de Blancafort
Blancafort
Vista de les restes del castell de Blancafort
© CIC-Moià
Castell
Antic castell, enrunat, i terme del municipi de Cercs (Berguedà), a 1.176 m d’altitud.
Fora del recinte hi havia una ermita dedicada a Sant Miquel Havia pertangut al monestir de Montbenet Al segle XIV fou adquirit per la ciutat de Berga
Blancafort
Història
Antiga quadra, actualment compresa en els municipis de Reus i de Riudoms (Baix Camp).
balneari Blancafort
Balneari
Balneari d’aigües mineromedicinals de la Garriga (Vallès Oriental), fundat el 1840.
Des del 1904 aprofita també les aigües de la font Rosselló 12 000 litres per hora L’aigua surt a 60°C, i és oligometàllica i radioactiva
baronia de Blancafort
Història
Jurisdicció senyorial que comprenia el lloc de Blancafort (Noguera), comprada el 1445 per Bertran de Santgenís a la família Sanui.
El 1772 fou confirmada com a títol del regne a favor de Francesc de Santgenís i Pocorull mort el 1786
Gabriel Blancafort i París
Gabriel Blancafort i París
© Michael Reckling
Música
Orguener i musicòleg.
Fill del compositor Manuel Blancafort , rebé els primers coneixements musicals al collegi de Sant Ignasi de Sarrià A tretze anys ingressà a la Universitat Pontifícia de Comillas, on conegué la literatura organística, que li despertà un gran interès tant per la música d’orgue com per l’orgueneria L’amistat amb els organistes Amadeu Roca, Paul Franck i el pare Gregori Estrada el decantà vers aquesta professió Començà la seva tasca d’orgueneria com a aprenent amb Joan Rogent casa Rogent, Collbató, l’any 1954, i amplià coneixements a París casa González, 1956 i Ludwigsburg casa Walker, 1959 De…
,