Resultats de la cerca

Els rius Vinalopó i Clariana neixen dins el terme Hom conrea només el 20% del territori, a causa del seu caràcter muntanyós la resta és coberta de boscs de pins i alzines 5 284 ha i d’extenses àrees de matolls 2 388 ha, en part aprofitades per pasturatges L’agricultura es concentra a les parts més planes i vora els rius hi ha 1 453 ha de secà i 493 ha de regadiu, que aprofita les aigües derivades del Vinalopó i de diverses fonts Els conreus més estesos són els cereals i els arbres fruiters, especialment la pomera, a les àrees de regadiu, i els cereals i l’olivera i la vinya associades, a les…

Fou trobat per atzar a la Lloma de Galbis, del terme de Bocairent Vall d’Albaida, on sembla que existí un poblat ibèric, que no ha estat investigat Ara es conserva al Museu de Belles Arts de València

Estudià a València i, a partir del 1851, amb Marmontel a París Guanyà el primer premi de piano 1861 i el d’harmonia 1863 del conservatori de París, on professà des del 1869 Autor de l’òpera La copa del rey de Thule , d’operetes, d’obres simfòniques, de dos concerts per a piano i orquestra, obres de cambra, sonates per a piano, etc

Fou doctor en teologia i canonge de la catedral d’Oriola Traduí del grec al llatí els Priores analyticorum 1569 d’Aristòtil Altres obres seves foren Oratio in commendationem Dialecticae 1567, De nomine Entelechia apud Aristotelem 1569, De universis copiosa disputatio 1569 i Oratio de utilitate Analyseos seu ratiocinationes Aristoteleae 1591

Fou catedràtic de dret romà i de dret civil a la Universitat de València Milità en el partit conservador de Francisco Silvela, i representà al congrés de diputats els districtes d’Alzira, Gandia i València en diverses legislatures També fou senador per la província i per la Universitat de València

El territori, en part pla, conté dos sectors muntanyosos al S, els vessants septentrionals de la serra de Mariola, i al N, al límit amb la Vall d’Albaida, les serres de la Solana i de la Filosa La terra no conreada ocupa una gran extensió, en part de propietat municipal L’agricultura és la principal font de riquesa El regadiu, que aprofita l’aigua de les fonts que neixen a les muntanyes veïnes, té 95 ha La major part dels conreus, tanmateix, són de secà, els quals ocupen bé la part plana del terme no regada, bé els turons suaus o els costers de les muntanyes en bancals esglaonats 250 ha de…

Essent rector de la Torre de les Maçanes Alacantí excavà la cova de la Barsella i en publicà el resultat Traslladat a Alacant, s’encarregà dels treballs d’excavació de l’Albufereta i del Tossal de Manises Després del 1939 fou nomenat director del Museu Arqueològic d’Alacant, aleshores en formació, que ell augmentà amb la seva collecció i amb excavacions a la Cova Ampla del Montgó, a la Serra Grossa d’Alacant, a la villa romana de la Torre de la Vila Joiosa i altres, de les quals publicà notes informatives

Augustinià, estudià a les Universitats de València i de Lleida, on fou catedràtic de filosofia, teologia i Sagrada Escriptura Fou prior del convent de València i definidor de la província d’Aragó El 1536 fou nomenat bisbe titular de Tars i auxiliar de Sogorb, vers el 1556 bisbe d’Ales Sardenya —però actuà com a auxiliar a Lleida—, i el 1573 arquebisbe de Sàsser

Gravador d’encunys a la seca de València 1399, amb Joan Diona acabà el retaule d’argent de la seu de València 1423 i és autor del reliquiari del rei Martí i dels segells dels municipis de València i Bocairent i del d’Alfons el Magnànim

Durant la guerra de Successió participà com a coronel a les ordres de D’Asfeld en l’incendi de Xàtiva 1707 i en la presa de Bocairent i d’Alcoi, on fou fet presoner per les tropes austriacistes i empresonat al castell d’Alacant 1707 Acabada la guerra, fou corregidor governador d’Alacant 1715 i, posteriorment, capità general interí de Mallorca 1722-25