Resultats de la cerca

El 1974 ingressà a l’Escola Nacional de Dansa i el 1975 s’incorporà a l’Instituto Superior de Arte del Teatro Colón de Buenos Aires El 1980 formà part del Ballet de Cambra del mateix teatre, i el 1982 va ingressar com a primer ballarí a la Fundació Teresa Carreño de Veneçuela, des d’on arribà al Teatre Municipal de Rio de Janeiro Brasil El 1986 Mikhaïl Barychnikov l’integrà com a primera figura a l’American Ballet Theatre El 1990 fundà la seva pròpia companyia, Ballet Argentino, el primer grup estranger que actuà al Palau Hermitage de Sant Petersburg Convidat a ballar amb les companyies més…

Inicialment partidari de Mussolini , el 1943 s’uní als partisans Fundà el moviment Giustizia e Libertà que combaté els nazis Després de la Segona Guerra Mundial reprengué l’activitat d’articulista polític als diaris Gazzetta del Popolo , Il Giorno i a la revista L’Europeo , en els quals tractà de l’actualitat italiana des d’una perspectiva clarament d’esquerres, especialment sobre les grans diferències entre el nord i el sud i el terrorisme dels anys setanta Posteriorment fou cofundador 1976 i collaborador del diari La Reppublica , i en l’etapa final de la seva carrera fou un…

Cultivà el teatre, la poesia, la narració breu i la biografia Fundador, editor i redactor de la Gazetta Ladina 1922, passà 1939 a redactor literari del nou Fögl Ladin A partir del 1951, animà una companyia de teatre ambulant Entre les seves obres cal esmentar Il nar da Fallun narració, Chanzuns umoristicas cun la guitarra, L’alba e la s-charbunada narració en vers, Gian Travers e la chanzun da la guerra de Müsch, Il premi da la vita teatre, en collaboració amb Men Gaudenz, In bocca d’luf, Il Battaporta poesia, Chanzuns per la guitarra

Malgrat l’oposició de la seva família, el 1953 anà a París, on obtingué una beca de la Comédie-Française Els anys següents aconseguí notorietat com a actriu teatral, i el 1957 inicià una carrera d’èxit en telefilms i sèries Debutà en el cinema amb el film de Denys de La Patellière  Les Grandes Familles 1958 i, l’any següent, el paper de coprotagonista d’ Hiroshima mon amour , d’Alain Resnais, la consagrà com una de les actrius més internacionals del cinema francès Posteriorment rodà, entre d’altres, Thérèse Desqueyroux 1962, de Georges Franju  Les risques du métier 1967, d’André Cayatte La…

Començà estudis de filosofia, que abandonà pels de cinematografia, i l’any 1962 es graduà en direcció al Centro Sperimentale di Cinematografia de Roma, i amplià estudis a Londres Entre la segona meitat de la dècada dels anys seixanta i l’inici de la dels setanta milità en un grup d’extrema esquerra de tendència maoista Les seves dues primeres produccions cinematogràfiques I pugni in tasca, 1965 La Cina è vicina, 1967, premi especial del jurat del Festival de Venècia, mostren aquest decantament Sense abandonar mai del tot el to de denúncia, en els films posteriors amplià la seva…

De família de músics, com a actor se centrà inicialment en el teatre, i formà part de la companyia d’avantguarda Théâtre de Babylone, gestionada com a cooperativa obrera Debutà en el cinema el 1945, i actuà en papers poc rellevants fins el film  Le mépris 1963, de Jean-Luc Godard, amb el qual obtingué reconeixement Des d’aleshores es convertí en un dels actors més sollicitats del cinema europeu, especialment francès i italià Interpretà sovint personatges intrigants, tèrbols, sensuals i al límit de l’alienació Contribuïren especialment a la seva projecció els films dirigits per Marco Ferreri…

Vida i obra Es formà musicalment a la catedral de Tortosa, on ingressà com a nen cantor de la capella de música, dirigida per JA Nin i Serra , músic illustrat que l’introduí tant en la música antiga com en la moderna i a qui considerava el seu únic mestre  El 1873 es traslladà a Barcelona com a sotsdirector d’una companyia de sarsueles El 1874 estrenà al Gran teatre del Liceu l’òpera  L’último Abenzerraggio  —primera versió del 1868—, sobre una novella de Chateaubriand, i el 20 d’abril de 1874 estrenà l’òpera  Quasimodo , l’èxit de la qual impulsà Joan Casamitjana i Marià Obiols a demanar a…