Resultats de la cerca
Es mostren 27 resultats
Josep Bordons
Música
Orguener.
Construí l’orgue de Santa Maria del Mar de Barcelona i el de la catedral de la Seu d’Urgell
moaré
Indústria tèxtil
Nom genèric dels teixits de superfície acanalada o de gra o bordó molt pronunciat, com el fai, en els quals hom dóna un acabat que produeix unes aigües irregulars que canvien amb la llum.
L’efecte de moaré és obtingut per aixafament parcial dels bordons o relleus del teixit Originàriament, el teixit era de seda, però actualment hom en fa també de cotó i de llana, de fibres artificials i sintètiques L’anomenat moaré antic era obtingut plegant el teixit a llom, fent coincidir els voravius i amb els bordons encarats, i sotmetent-lo a l’acció d’una calandra de pedra Els bordons de les dues cares eren gravats recíprocament l’un en l’altre amb una petita falta de coincidència que produïa la irregularitat de les aigües En el llom restava un plec…
jocs de boca
Música
Sèrie de tubs de l’orgue en què el so és produït d’una manera semblant a la flauta dolça, distints dels tubs de llengüeta.
Comprenen els jocs de flautes, flautats o principals, gambes, bordons, etc
piqué
Indústria tèxtil
Teixit de molt relleu produït per la diferència de tibantor entre els dos ordits diferents amb què és fabricat.
Hi ha piqués amb bordons rectilinis o ondulats, formant quadrets, nius d’abella, etc
batàvia
Indústria tèxtil
Teixit de cotó, llana o seda originari de Batàvia, amb lligat derivat de la sarja.
Generalment les bastes d’ordit i de trama són iguals, i el teixit té el mateix aspecte per totes dues cares i forma uns bordons en diagonal
surbàhara
Surbahara
© Toth Szabi
Música
Instrument cordòfon pinçat, d’origen indi, constituït per una caixa de ressonància de forma d’esfera aplanada, feta tradicionalment amb una carabassa, i un mànec llarg a l’extrem del qual també hi pot haver una altra caixa de ressonància més petita, amb trasts i claviller.
Té quatre cordes principals, quatre bordons i entre quinze i disset cordes harmòniques i es toca amb un plectre metàllic fixat al dit índex de la mà dreta
quintatò
Música
Joc de fons de l’orgue pertanyent als anomenats bordons.
Els seus tubs, tapats, de setze o vint peus, emeten, gràcies a uns forats laterals, alhora el so fonamental i la seva dotzena, és a dir, la quinta de la seva octava superior
tub
Música
En l’orgue, cadascun dels tubs acústics de metall o de fusta de secció regular, posats en vibració per la columna d’aire que contenen.
Orgue de tubs de l’església de Santa María de la Asunción de Laredo Cantàbria manuel m v CC BY-SA 20 N’hi ha de llengüeta i d’embocadura Els tubs de llengüeta, on el so és produït per la vibració de la llengüeta, són sempre oberts a l’altre extrem Els d’embocadura, en què el so és produït pel xoc d’un filet d’aire contra un obstacle, poden ésser oberts flautes, flautats, gambes i flautes de pavelló o tancats bordons, mutacions, mixtures, etc
esquí
Esport
Cadascuna de les llenques de material dur (fusta, fibra sintètica, alumini, acer, etc) terminades anteriorment en punta corbada que se subjecten a cada peu i que serveixen per a lliscar sobre una superfície coberta de neu.
La sola de cada llenca és travessada longitudinalment per un o més canals que permeten de mantenir la direcció, i els cantells respectius van proveïts d’uns bordons metàllics que “mosseguen” la neu i permeten un major domini dels moviments Llur longitud, altura i elasticitat varien segons l’especialitat a practicar, l’estatura i el pes de qui els utilitza i les condicions de la neu Les fixacions que subjecten els peus a cada esquí van proveïdes de ressorts automàtics que alliberen el peu en cas de caiguda violenta