Resultats de la cerca

Situació i presentació Es troba a ponent de la comarca, en contacte amb la Ribera d’Ebre, a la vall mitjana del riu de Montsant Limita amb els termes de la Palma d’Ebre NW, Vinebre W i la Torre de l’Espanyol SW de la Ribera d’Ebre, i amb els de la Figuera S, la Vilella Baixa SE, la Vilella Alta E, la Morera de Montsant E, Margalef NE i la Bisbal de Falset NW, del Priorat El riu de Montsant entra al terme pel sector septentrional en direcció N-S, descriu una àmplia corba i agafa la direcció W-E seguint els darrers vessants sud-occidentals del massís de Montsant de l’alineació principal o Serra…

Doctor en medicina i en ciències naturals Exercí la medicina a Granyena de les Garrigues i la docència a instituts de segon ensenyament de Cervera i Tarragona i a la facultat de ciències de la Universitat de Barcelona Publicà Musgos de los alrededores de Bohí 1956, Flora briológica de las comarcas barcelonesas 1956, Contribución al estudio de la flora briológica catalana 1962

Estudià a Reus i a Barcelona Ingressà a la Companyia de Jesús i fou ordenat de sacerdot Fou professor d’història natural a Saragossa i a Madrid El 1902 fundà la Sociedad Aragonesa de Ciencias Naturales i organitzà el primer congrés de naturalistes de Saragossa 1908 El 1916 fou nomenat membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans Publicà obres de tema religiós i obres científiques, com Una excursió científica a la Sierra Nevada 1902, Neurópteros de España y Portugal 1908 i Entomologia de la Catalunya 1923-24, i un gran nombre d’articles en publicacions catalanes i estrangeres

Residí molt temps a l’estranger, i després a Mataró Estrenà el sainet L’herència d’en Tòfol i publicà Versos escollits segona edició, 1965 i la comèdia en vers L’estudiant de la veritat 1957

Situació i presentació Es troba a l’extrem nord-occidental de la comarca, en contacte amb la Ribera d’Ebre i molt proper a les Garrigues Limita amb Margalef E, Cabassers S, la Palma d’Ebre W i Flix N, aquests dos últims municipis pertanyents a la comarca de la Ribera d’Ebre És situat a la vall del riu de Montsant, el qual separa els darrers contraforts occidentals de la serra de la Llena, al N del territori 589 m a les Costeres, 511 m al Còdol, al límit amb Margalef 469 m a la Costa, dominant el poble de la Bisbal, dels vessants també més occidentals de la serra de Montsant 617 m a la serra…

Situació i presentació Es troba a l’extrem de ponent de la comarca Limita amb Cabassers N, la Vilella Baixa, el Lloar E, el Molar S i la Torre de l’Espanyol W, aquest últim terme pertanyent a la comarca de la Ribera d’Ebre És situat a la dreta del riu de Montsant que en forma el límit septentrional, al territori muntanyós que separa les conques del riu de Montsant de les dels rius de Siurana i l’Ebre, amb els cingles del tossal del Guixar 636 m, a l’extrem de llevant damunt el Lloar i la Vilella Baixa, i el punt culminant del tossal de Sant Pau 617 m al sector N, al límit amb Cabassers Al riu…

Als Països Catalans hi ha nombroses capelles dedicades en honor seu Àneu Pallars Sobirà, Cabassers Priorat, Molló Ripollès, Riner Solsonès, Eivissa A Barcelona és venerada a l’església de Sant Just Era advocada com a patrona de la bellesa femenina o per a obtenir aquesta gràcia per això la seva festa tenia un caire d’exhibició de bellesa La seva festa se celebra el 5 d’agost

Passà el 1321 a la senyoria reial, amb altres possessions dels Entença a la ribera de l’Ebre Aquestes possessions Falset, Móra, Tivissa, Altafulla, Siurana, Ulldemolins, Cabassers, Garcia, Marçà, Pratdip i Colldejou, moltes de les quals herència dels Castellvell, foren conegudes amb el nom de baronia d’Entença i lliurades, amb el comtat de Prades , del qual formaren part, a l’infant Pere, fill de Jaume II Des d’aleshores seguí les vicissituds d’aquest comtat La seva capital era Falset

Cosenyor de Castellvell Arbert II de Castellvell amb el seu germà Guillem IV de Castellvell Fou el magnat de més confiança d’Alfons I de Catalunya-Aragó, a qui féu costat des de l’inici del seu regnat Entre els anys 1163-73 senyorejà i organitzà, fent establiments i donant cartes de població, els llocs de Falset, Porrera, Ulldemolins, Poboleda, Morera, Cabassers, Vilanova de Prades i d’altres El 1168 féu de jutge en les dissensions entre Guillem de Tarragona i l’arquebisbe Hug de Cervelló, i el 1173 intervingué en la cessió que l’arquebisbe féu al rei Alfons dels seus drets…