Resultats de la cerca
Es mostren 68 resultats
Cuenca
La catedral de Cuenca
© J. Cavero
Ciutat
Ciutat de l’Equador, capital de la província d’Azuay.
Situada a la Cordillera Real, en una regió agrícola i ramadera és un petit nucli industrial Centre d’ensenyament superior Universidad de Cuenca, fundada el 1868 Fou fundada el 1557 per Gil Ramírez Dávalos sobre la ciutat indígena de Torrebamba amb el nom de Santa Ana de los Ríos de Cuenca Des del 1809 fins al 1816 fou seu de la Real Audiencia a causa de la revolució de Quito, i el 1845 s’hi reuní la Convención Nacional
Cuenca
Barri
Barri fabril del veïnat dels Bassacs, del municipi de Gironella (Berguedà), situat al sector meridional del terme.
Cuenca del Añelo
Jaciment de petroli
Conca petroliera de la província de La Pampa (Argentina).
Rogelio López Cuenca
Pintura
Pintor andalús.
Estudià als Talleres de Arte Actual del Círculo de Bellas Artes de Madrid 1985 Inicialment, el seu treball pictòric es basava en l’estètica del pop americà i en els recursos utilitzats en els anuncis publicitaris i en la difusió dels mitjans de comunicació Sense deixar de banda aquest aspecte, posteriorment treballà en la inclusió de lletres i de texts, establint un joc amb la imatge amb un to irònic de marcat contingut social La seva activitat també inclou el vídeo i la música amb els grups Peña Wagneriana i UHP L’any 1998 presentà l’exposició Nowhere a Tecla Sala de l’Hospitalet de…
Carlos Fernández Cuenca
Cinematografia
Crític i erudit cinematogràfic castellà.
Dirigí alguns films Leyenda rota 1939, Los misterios de Tánger 1942 i Otros tiempos 1959-60 Fou president de la Filmoteca Nacional de España i director fins el 1966 del Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià Escriví, entre altres obres Historia del Cine 1948-50, Picasso, en el cine también 1971, La Guerra de España y el Cine 1972, i Segundo de Chomón, maestro de la fantasía y de la técnica 1871-1929 1972
Vicent Cuenca i Pardo
Arquitectura
Arquitecte titulat a l’Academia de San Fernando de Madrid (1801).
Succeí el seu pare, Francesc Cuenca , com a mestre de l’obra de la collegiata de Xàtiva Intervingué en diverses obres, o les efectuà, a Xàtiva, Sueca, Utiel, Agullent, Xixona, i també a Gijón Professà al convent de franciscans de Xàtiva 1784
Ángela Grassi de Cuenca
Literatura catalana
Escriptora.
Vida i obra D’una família de músics que s’establí el 1829 a Barcelona, feu magisteri i estudis musicals Es donà a conèixer com a autora teatral i llibretista Publicà El príncipe de Bretaña , Amor y orgullo i Lealtad a un juramento 1842 —estrenada amb gran èxit al teatre de la Santa Creu de Barcelona—, i el llibret de l’òpera Il proscripto d'Altemburg 1843, composta pel seu germà Carles Grassi Abandonà la carrera teatral, es relacionà amb el cercle literari de Víctor Balaguer i collaborà al diari La Corona de Aragón dirigit per ell 1854-46 i revistes també dirigides per ell El Genio ,…
Marià Martínez i Cuenca
Història
Política
Dirigent sindical i polític.
Es traslladà a Barcelona amb la seva família a l’edat de cinc anys obrer d’arts gràfiques, el 1912 ingressà a la Federación Gráfica Española de la UGT, i el 1919, a l’Agrupació Socialista de Barcelona, de la qual fou secretari 1926 S'apartà, tanmateix, de l’Agrupació, atesa la negativa valoració que aquesta féu de la qüestió catalana Fou també secretari de la federació catalana de la UGT 1928-33 Instaurada la Segona República, promogué, des de la federació catalana del PSOE, la unificació de les forces socialistes de Catalunya, i en fusionar-se, el 1933, aquesta organització amb la Unió…
Josep Estremera i Cuenca
Literatura catalana
Teatre
Autor dramàtic i poeta.
Residí a Madrid, on cursà la carrera de dret civil i canònic i la d’administració El 1873 estrenà Pruebas de fidelidad , i a partir del 1876 inicià la collaboració amb Vital Aza Noticia Fresca , Campos Arana Los trapos de cristianar , 1879, Chueca, i sobretot Chapí Música clásica , 1880 La serenata , 1881 etc Com a poeta deixà el volum Fábulas y cuentos Collaborà activament a Madrid Cómico Algunes obres seves foren traduïdes al francès, l’italià i el portuguès
Francisco Serrano y Cuenca
Història
Militar
Militar castellà.
Pare de Francisco Serrano y Domínguez Es destacà en la defensa de Cadis durant la guerra del Francès Perseguit pel règim absolutista de Ferran VII, lluità més tard a Catalunya contra els carlins Nomenat capità general de Catalunya 1836-37, establí, amb l’ajut econòmic del banquer Jaume Safont i la Junta d’Armament i Defensa de Barcelona, un pla per a exterminar els carlins, que no reeixí
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina