Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
Guillem Durfort
Història
Ambaixador.
Fou conseller segon 1283 i 1285 i conseller en cap 1291 de Barcelona El 1287 Alfons II de Catalunya-Aragó l’envià a Londres amb Conrad Llança per tal d’assolir el suport d’Eduard I d’Anglaterra en la lluita contra els angevins i el papa Fou ostatge del rei 1290 per garantir l’entrada al Principat de Carles d’Anjou i de Jaume II de Mallorca El 1291 prengué part en el tractat de Tarascó, i el 1294 pactà una pau amb Gènova Amb altres enviats de Jaume II de Catalunya-Aragó preparà la pau d’Anagni 1295 El 1296 lluità a Múrcia contra els castellans
Berenguer Durfort
Història
Ciutadà barceloní, lloctinent de batlle de Barcelona (1227).
Durant la conquesta de Mallorca 1229, Jaume I de Catalunya-Aragó el nomenà per a un dels dos delicats càrrecs de batlle de l’illa amb residència en territori sarraí abans de la rendició de la ciutat Posteriorment fou batlle general de Mallorca 1239-42 i paer de Barcelona 1249
Bernat de Durfort
Literatura
Trobador occità.
Senyor de Durfort Lauzerte i familiar de Ramon V de Tolosa, vengué a traïció el castell de Brassac Carcí a Anglaterra És autor d’una tençó humorística en la qual compara les dones joves i les velles
Mercè Durfort i Coll

Mercè Durfort i Coll
© IEC
Ecologia
Biòloga.
Doctora en ciències biològiques per la Universitat de Barcelona 1973 i catedràtica de biologia cellular de la Universitat de Barcelona des del 1985 emèrita des del 2013 Els seus àmbits de recerca se centraren en la biologia de la reproducció d’espècies d’interès en aqüicultura, la histopatologia de molluscs bivalves i els processos de bioacumulació en bivalves marins Formà part de la Xarxa de Biologia de la Reproducció 1995 i des del 1997 fou membre del Centre de Referència de Recerca i Desenvolupament en Aqüicultura de la Generalitat de Catalunya L’any 1988 ingressà a l’Institut d’Estudis…
Dusfort

Capella de Santa Maria de Durfort
© Fototeca.cat
Poble
Poble i cap del municipi de Calonge de Segarra (Anoia), 2 km al NW de Calaf.
Hi ha una important indústria de ceràmica Gres Català i una de teules Sugranyes La capella de Santa Maria, dalt d’un turó, és d’origen romànic fou sufragània de Conill fins el 1878, que fou unida a Mirambell Al s XIX formava un municipi
Joan Girard-Thevenot
Forjador.
S'especialitzà en el treball del coure el 1962 installà el seu obrador a l’Armentera, Alt Empordà, i el 1968 a Palamós, Baix Empordà Ha forjat els canelobres de l’església parroquial d’Armentera i gran quantitat d’escuts familiars, xocolateres, floreres, i campanes de xemeneies, repartits per tot Catalunya
Conill

Vista del poble de Conill
© CIC-Moià
Poble
Poble (743 m alt.) del municipi de Pujalt (Anoia), prop del terme de Calonge de Segarra.
De la seva església parroquial Sant Vicenç depèn la de Durfort
Calonge de Segarra

Calonge de Segarra (Anoia)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Anoia, al límit N de la comarca, a la zona de contacte entre la Segarra i el Bages.
Situació i presentació Municipi de 37,15 km 2 , situat a la part N de l’altiplà de Calaf, el terme del qual mig envolta aquesta població Límita al N amb Pinós i amb l’enclavament d’Enfesta de la Molsosa, al NE amb la Molsosa, a l’E amb Sant Pere Sallavinera, al SE amb Calaf, al SW amb Pujalt, i a l’W amb Castellfollit de Riubregós El seu terme forma amb Castellfollit de Riubregós el sector més extrem del NW de la comarca de l’Anoia El terreny de Calonge és trencat per petits turons i fondalades, amb alçades mitjanes de 620 a 700 m, bé que a causa de les bòbiles i indústries de ceràmica, que…
baronia de Pierola
Història
Jurisdicció senyorial que fou concedida el 1286 a Asbert de Mediona.
Dels Mediona passà als Durfort, als Calders i als Ferran Gaspar de Ferran i de Calders la vinculà el 1583, i per mort sense fills passà a Elisabet Castellana de Mesquita i de Ferran, muller del primer comte del Castell de Centelles A la mort sense fills de llur filla Alamanda Carròs de Centelles i de Mesquita, passà de nou als Calders, barons de Segur En morir sense fills Ramon Calders-Ferran i Lleu passà a la seva muller Teresa de Marimon i Roger, però li fou posat plet pels Calders, que el perderen 1662 Mitjançant un casament s’arribà a un arranjament familiar Els Calders el…
Aleny

Vista general d'Aleny
© CIC-Moià
Llogaret
Llogaret del municipi de Calonge de Segarra (Anoia), situat a 660 m alt., 2,5 km al N de Calaf.
Situat en un petit puig proper a la carretera, ocupa el lloc de l’antic castell Elenio, existent el 1085 El lloc fou cedit al monestir de Sant Vicenç de Cardona En el fogatjament del 1381 es diu que Aleny, de la parròquia de Sant Pere Salarç, és de l’abat de Cardona i té 3 focs S'ha suposat que el vell castell es devia trobar a l’indret del gran casal de Can Ferrers, que ocupa el lloc dominant del puig, però no s’endevina cap resta medieval La capella de Sant Miquel d’Aleny, sufragània tradicional de Sant Pesselaç, és un edifici rectangular, amb porta a migdia i campanaret d’espadanya que no…