Resultats de la cerca

Estudià a Gouda 1473-76, a Utrecht 1476-78 i a Deventer 1478-84, on conegué l’humanista Rudolf Agricola Orfe, passà a les escoles dels Germans de la Vida Comuna de ‘s-Hertogenbosch, on rebé l’influx pietístic de la devotio moderna Canonge regular de sant Agustí a Stein 1487, hi escriví De contemptu mundi epistola 1521, elogi de la vida monàstica, i hi degué començar l' Antibarbarorum liber 1518 contra el ròssec medieval que l’havia envoltat Ordenat sacerdot el 1492, el 1493 esdevingué secretari del bisbe de Cambrai Era ja un perfecte llatinista, bon coneixedor dels poetes i prosistes de l’…

Fill d’un teixidor de llana, Josep Gònima i Puig — Moià 1802, entrà d’aprenent 1757 a la fàbrica d’indianes de Fèlix i de Francesc de Maguerola, a Barcelona El 1766 es casà amb la filla del fabricant d’indianes Joan Coll i Manresa això li permeté, després de l’examen de rigor 1780, d’installar-se com a fabricant Edificà la seva fàbrica al Raval Barcelona a partir del 1783 el 1791 ocupava 1500 persones El 1808 hi installà un taller de fabricació de maquinària tèxtil, de curta durada, però un dels primers de Catalunya Envià vaixells propis amb teixits a Amèrica, que en tornaven amb tints El…

Viatjà per França, Itàlia, Bèlgica i el nord d’Àfrica Concorregué a diverses exposicions oficials barcelonines 1907, 1911, 1918, 1919 i a la Universal de Brusselles del 1910 Pintor de gènere i sobretot de paisatge, hi ha obra seva al Museu d’Art Modern de Barcelona

Fill de Domènec Janer i Sunyer 1752-1807, que obtingué privilegi de noble el 1795, i de Josefa de Gònima i Coll filla del fabricant d’indianes Erasme de Gònima i Passerell, augmentà el patrimoni en casar-se el 1813 amb Josefa Gironella i Ayguals, filla del també important fabricant d’indianes Josep Gironella El 1821 fou president de la Comissió de Fàbriques de Filats, Teixits i Estampats de Cotó Fou membre de la primera junta de la Societat Econòmica d’Amics del País 1822 i de la primera junta directiva de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre 1851 Alcalde de Barcelona el…

Esdevingué patró dels mariners i navegants arreu d’Europa A la baixa edat mitjana fou identificat erròniament, a Castella, on també fou venerat com a patró dels mariners sota l’advocació de san Telmo amb festa el 14 d’abril, amb Pedro González Telmo Astorga, ~1190 — Túi, 1246, dominicà Als Països Catalans, sant Elm o Erasme fou el titular de diverses confraries de mariners i navegants hom el representava en hàbit pontifical i entre naus, o nau en mà, i tingué capelles a diverses poblacions costaneres a Barcelona de primer al convent de Santa Clara, al barri de la Ribera, i…

L’erasmisme i l’antierasmisme començaren ja en vida d’Erasme Cal distingir un erasmisme filològic d’un altre de caire teològic que, sovint, desembocà en el protestantisme Però en alguns països, sobretot als de la península Ibèrica, l’erasmisme religiós fou un element actiu i renovador dintre l’Església Catòlica L’humanisme cristià neerlandès, centrat al Collegi Trilingüe de Lovaina, fou alhora receptor i difusor de l’erasmisme Frans Craneveldt, N Cleynaert, Clenardus, Martinus Lipsius A la Facultat de Teologia, tot i que hi predominaren els antierasmistes de caire medieval, hi ha…

L’any 1428, el florentí Leonardo Bruni compongué una oració fúnebre per a Nanni degli Strozzi on apareix, en un context revelador, la paraula humanitas , la història i el sentit de la qual constitueixen una dada imprescindible per a la comprensió de l’humanisme renaixentista Humanitas és un mot llatí que tradueix el grec φιλανϕρωπια, que significa ‘amor a la condició humana’ i que fou usat per primera vegada per Èsquil, que l’aplicà a la benevolència de Prometeu envers els homes A l’època hellenística i romana era una qualitat desitjable en un monarca, i sant Pau l’atribuïa a Crist El llatí…

Deixeble a Lovaina de Thierry i Albert Bouts, apareix actiu a Anvers el 1491 Influït per l’art de Leonardo, la seva obra incorpora el sfumato llombard i la manera del renaixement transalpí a l’execució de les formes arquitectòniques Hom destaca, però, la continuació del realisme conreat als Països Baixos El canvista i la seva muller, Musée du Louvre La introducció de la picaresca, que continuà al llarg del segle XVII, és patent en la seva obra El vell enamorat coll particular, París Cal assenyalar la seva influència en la formació de l’escola d’Évora Portugal per deixebles seus

Vida i obra Fou mestre en arts de l’Estudi General de València, i catedràtic de gramàtica a la Universitat de València 1565-66, 1572-73 Hi fomentà la difusió de texts d’Erasme, de qui era un fervent admirador malgrat la censura de la Inquisició, amb l’edició d’ Epitome copiae verborum 1552 i De civilitate morum puerilium per Erasmum Roterdanum Libellus scholis illustratus 1544, 1552 i 15544 La reedició del colloqui d’Erasme De civitate és l’última edició erasmista impresa a València al segle XVI i el fonament de l’escola de tractadistes d’urbanitat del segle XVII…