Resultats de la cerca

Professor al Conservatori de Ginebra 1911-15, el 1916 anà als EUA, on dirigí l’Institut de Música de Cleveland 1920-25 i el Conservatori de San Francisco 1925-30 Establert definitivament als EUA des del 1939, ensenyà composició a la Universitat de Berkeley En la seva obra són constants el recurs a la música litúrgica i popular hebrea i les referències a l’antic testament, elements que elabora dins un llenguatge influït pel Romanticisme tardà i el neoclassicisme del s XX Compongué l’òpera Macbeth 1910, la rapsòdia Schelomo 1913-17, Trois poèmes juifs 1913, la simfonia Israel, Amèrica 1917, l’…

Fundador i secretari general del sindicat dels transportistes, esdevingué president del comitè executiu de la Confederació Britànica del Treball 1936-37 Fou ministre del treball en el gabinet de coalició de Winston Churchill, i durant la Segona Guerra Mundial organitzà la mobilització de la mà d’obra Fou ministre de l’exterior amb Clement Attlee 1945-51

Integrat en la Generació Perduda , basà les seves novelles en experiències personals i usà la guerra com a fons dramàtic dels seus escrits, on, formalment, hom troba un estil de conversa amb frases curtes A Farewell to Arms 1929 fou producte de la seva actuació al front italià durant la Primera Guerra Mundial El 1937 fou corresponsal de guerra als fronts d’Aragó visqué els bombardeigs de Barcelona de l’abril del 1938, i al novembre, la batalla de l’Ebre D’aquestes experiències sorgiren una sèrie de reportatges per a diversos periòdics nord-americans i la novella For Whom the Bell Tolls 1940…

Estudià a Cambridge Fou nomenat professor, successivament, a Mont-real 1898, Manchester 1907 i Cambridge 1919, on dirigí el Cavendish Laboratory 1919-37 President de la Royal Society 1925-30, és conegut per les seves investigacions sobre la radioactivitat, els gasos, la matèria i, sobretot, pel seu model d'àtom , el 1899 descobrí la radioactivitat del tori i identificà els raigs α i β de les radiacions radioactives el 1906 estudià les partícules alfa, que identificà com a nuclis d’heli Amb H Geiger ideà un mètode per a comptar les partícules alfa 1908 El 1919 descobrí la transmutació d’…

Inicià la carrera de dret, però l’abandonà per dedicar-se al teatre Debutà a Cartagena en teatre castellà Més tard passà a Madrid, on formà part de diverses companyies importants, com la de la Comedia i la de María Guerrero Formà companyia pròpia amb José Tallaví i, mort aquest 1916, recorregué l’Estat espanyol i l’Amèrica Llatina, on assolí èxits al costat de l’actriu Irene López de Heredia, fins que se'n separà 1927 Es destacà en obres de JBenavente i en la creació de personatges exòtics Intervingué en nombroses pellícules, mudes i sonores, filmades a l’Estat espanyol, a Hollywood i en…

Fou crític musical del cèlebre Journal des Débats 1866 i bibliotecari de l’Opéra de París 1866-1909 Compongué òperes inspirades en la tradició gluckiana i alhora en Wagner, especialment Sigurd 1884 i Salammbô 1890 Publicà unes memòries

Treballà en el camp dels derivats arsenicals dels anestèsics, dels antipalúdics i dels vasodilatadors

Professor de dermatologia a l’hospital Saint-Louis de París, fou un dels iniciadors de l’estudi histològic de les malalties de la pell i féu treballs importants sobre la sarcoïdosi malaltia de Besnier-Boeck-Schaumann

Astrònom de l’observatori de Bordeus 1905, fou nomenat professor de la facultat de ciències d’Estrasburg 1919 i director de l’observatori de París 1929 Investigà sobre física ones infrasòniques i camps gravitatoris, matemàtiques funcions quasi-periòdiques i astronomia refracció atmosfèrica i cometes En els darrers anys estudià les condicions en les quals un astronauta pot ésser alliberat de la gravetat terrestre