Resultats de la cerca
Es mostren 91 resultats
Fígaro
Personatge literari.
És el protagonista de tres peces de Beaumarchais les comèdies La précaution inutile ou Le Barbier de Séville 1775, on és el típic criat de comèdia clàssica, La folle journée ou Le Mariage de Figaro 1778, on el personatge, enginyós i ple de sentit pràctic, ateny una significació crítica enfront de la noblesa, com una premonició revolucionària, i el drama La mère coupable 1792, on hom posa en relleu la dimensió psicològica del personatge més que no pas la dimensió sociopolítica Sobre llibrets inspirats en aquestes obres, Mozart compongué Les noces de Fígaro i Rossini El Barber de…
Le Figaro
Periodisme
Diari francès.
Fundat el 1854 com a setmanari, el 1866 esdevingué diari Monàrquic des del 1871 i, més tard, republicà moderat, deixà d’ésser publicat del 1942 al 1944 La mateixa casa edita també Le Figaro Magazine , Le Figaro Agricole i Madame Figaro des del 1980
Les noces de Fígaro
Música
Comèdia de P.A.C.de Beaumarchais (la segona de les dedicades a Fígaro), en la qual el protagonista, després d’haver combinat el matrimoni del comte Almaviva amb Rosina, es disposa a casar-se amb Susanna, cambrera d’aquesta.
Compta, però, amb la disposició contrària del pare de Rosina, que el vol fer casar amb la vella Marcellina, que, sense saber-ho, és la seva mare Al final, resolts els nombrosos embolics ocasionats, Fígaro aconsegueix de casar-se amb Susanna Servint-se d’un llibret que li féu LDa Ponte, Mozart convertí aquesta obra en una òpera molt notable Le nozze di Figaro , estrenada a Viena el 1786 al Liceu de Barcelona el 1916
Joan Carles Panyó i Figaró
Arts decoratives
Pintura
Pintor i decorador.
Deixeble dels Tremulles i de l’Escola de Nobles Arts de Barcelona Treballà de daurador, a Berga, i exercí de professor de dibuix, al seminari de Girona El 1783 fou nomenat director de l’Escola de Dibuix d’Olot, i el 1790, de la que hom inaugurà a Girona Fou protegit pel bisbe Tomàs de Lorenzana Anà a Barcelona i a Reus, on pintà dues teles de grans proporcions destinades al santuari de la Misericòrdia El 1802 es reincorporà a l’Escola de Dibuix olotina Pintor i decorador amb disposicions per a l’arquitectura, fou un dels millors representants del neoclassicisme a Catalunya Té una obra extensa…
Mariano José de Larra y Sánchez de Castro
Literatura
Crític i escriptor castellà.
Fill d’un afrancesat, s’educà en part a França Deixà inacabats els estudis de medicina i lleis, freqüentà les tertúlies literàries de Madrid i es dedicà a la literatura, la crítica i la política en el camp liberal Viatjà per Europa i, novament a la península Ibèrica, milità en el partit moderat El fracàs del seu matrimoni i diversos amors frustrats el portaren al suïcidi Escriví poesia i teatre Macías , 1837, drama romàntic, però és més interessant la seva activitat crítica escriví sèries de fullets com El pobrecito hablador , la publicació de la qual fou interrompuda per la censura política…
monòleg
Teatre
Part d’una obra dramàtica en la qual un personatge parla sol.
Generalment funciona d’una forma semblant al monòleg interior de la novella el personatge es fa un discurs a ell mateix per tal d’informar l’espectador de les seves intencions i dels seus sentiments Molts monòlegs han resultat famosos, fins al punt d’ésser recitats separats de l’obra de la qual provenen entre altres, són especialment coneguts el de Hamlet , de Shakespeare, el de Segismundo a La vida es sueño , de Calderón de la Barca, i el de Fígaro a La folle journée ou Le mariage de Figaro , de Beaumarchais
El barber de Sevilla
Comèdia en quatre actes, en prosa, de Caron de Beaumarchais, estrenada a París el 1775.
C de Beaumarchais creà un personatge, Fígaro, descendent d’Arlequí, enredaire, d’enginy ràpid i de criteri independent, que havia d’adquirir complexitat amb Les noces de Fígaro , del mateix autor L’obra fou musicada, entre d’altres, per Giovanni Paisiello 1782 i per Rossini 1816 Aquesta última, estrenada a Barcelona el 1818 és, avui encara, una de les òperes més representatives i la més famosa d’aquest autor Alhora que clou l’etapa de l’òpera bufa setcentista, la seva riquesa temàtica i orquestral dona una nova orientació a l’òpera italiana del segle XIX Aquesta…
Pierre-Augustin Caron de Beaumarchais

Pierre-Augustin Caron de Beaumarchais
© Fototeca.cat
Literatura francesa
Escriptor francès.
Rellotger d’ofici, fou proveïdor del rei En heretar les propietats de la seva muller, adoptà el nom d’una d’elles Beaumarchais El 1764 viatjà per la península Ibèrica i, de nou a París, començà a escriure teatre, sense èxit Eugénie, 1767 Les deux amis , 1770 Processat per falsificació, escriví les quatre Mémoires 1773, models de pamflet i de sàtira social Després de sotmetre l’obra a diverses refoses, el 1775 estrenà, amb èxit, La précaution inutile ou Le Barbier de Séville, i el 1778 redactà la seva peça màxima, La folle journée ou Le mariage de Figaro ‘La diada boja o les noces de …
André Billy
Literatura francesa
Escriptor francès.
Collaborador de “Paris Midi”, “Mercure”, “Figaro”, etc, ha conreat també la crítica literària Vie de Balzac, 1944 Mérimée, 1959 Avec Apollinaire, 1966 etc i la novella psicològica Narthex, 1950 i Sur les bords de la Veule, 1965
Paul Alexis
Literatura francesa
Escriptor francès, amic de Zola i gran defensor del naturalisme.
És famosa la seva resposta telegràfica a una enquesta del diari Le Figaro , el 1891 Naturalisme pas mort Lettre suit Conreà el teatre i la novella i collaborà en el recull Les soirées de Médan 1880 amb la narració Après la bataille 1885
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina