Resultats de la cerca

Situació i presentació El municipi de Castelló de Farfanya, de 52,62 km 2 d’extensió, és situat a ponent de Balaguer, a la vall mitjana del riu de Farfanya, afluent del Segre per la dreta, que travessa el terme longitudinalment de N a S Limita amb els municipis d’Os de Balaguer N i NE, amb les Avellanes i Santalinya per un punt, al cim de la Torreta, també al N, Balaguer E, Menàrguens S, Albesa SW i Algerri W S’hi troba l’anticlinal de la Serra Llarga 435 m, que, des de sobre mateix de la vila, s’allargassa vers ponent fins a la Noguera Ribagorçana Entre les fites orogràfiques i…

Neix als vessants meridionals de la muntanya de Millà davalla cap a Tartareu i Os de Balaguer engorjat en la zona muntanyosa dels Aspres, s’obre pas a través de la serra Llarga, a l’indret on es formà Castelló de Farfanya, i travessa la plana oligocènica de la vall del Segre, fins a la seva desembocadura, prop de Menàrguens És aprofitat al seu curs baix per al regadiu

La rebellió durà fins el 1260

Nasqué després de l’empresonament del seu pare En morir la seva mare 1424, passà a la cort de la reina Maria, muller d’Alfons el Magnànim Vers el 1435 es casà amb el comte Joan I de Foix Vídua tot seguit, i sense successió, Alfons IV l’obligà a tornar a Catalunya sota amenaça d’emparar-se de Castelló de Farfanya i d’altres béns seus El 1444 es casà amb el comte Joan Ramon Folc III de Cardona

Al N de la Depressió Central els estrats oligocènics, afectats per les onades del plegament pirinenc que dreçaren les Serres Exteriors meridionals, es tombaren en direcció E-W entre l’Éssera, la Noguera Ribagorçana serra de Tamarit, el riu de Farfanya serra Llarga i enllà del Segre serra de Bellmunt Té uns 15 km de llarg i 360-450 m alt Constitueix un eix anticlinal els gresos i les margues del qual, esventrats per l’erosió, deixen al descobert el seu caràcter de diapir gipsós

Separat del sector principal pel de les Avellanes i de Castelló de Farfanya, a la dreta del Segre, aigua avall del pantà de Camarasa, al peu del nucli antic, enlairat, que presidí l’antic castell de Gerb Aquesta fortificació fou bastida pel comte Ermengol IV d’Urgell pels volts del 1082 per a fer-ne la base de la conquesta de Balaguer, i durant uns quants anys fou capital del comtat El 1106 els comtes el cediren en alou a l’església de Santa Maria de Solsona L’església parroquial és dedicada a sant Salvador Formava municipi independent a mitjan s XIX i en 1937-39

Comprenia la vall d’Àger, la vall de Farfanya, la riba esquerra del curs de la Noguera Ribagorçana al sud del Montsec, llevat dels termes d’Ivars de Noguera i de Camporrells, i la riba dreta del Segre des de Gerp fins a l’aiguabarreig amb la Noguera Ribagorçana, inclosos els termes de les Avellanes i de Vilanova de les Avellanes tret, però, del de Menàrguens D’antuvi Balaguer havia estat cap de sotsvegueria dependent de la vegueria de Lleida El 1716, en la nova divisió administrativa ordenada per Felip V, vigent fins el 1833, la vegueria de Balaguer fou incorporada al corregiment de Lleida,…