Resultats de la cerca
Es mostren 113 resultats
Farrera

Burg
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Pallars Sobirà, que comprèn la coma de Burg i una gran part del vessant de la dreta de la vall del Romadriu (dita la Ribalera), riu que constitueix el límit meridional del terme.
Situació i presentació El terme municipal de Farrera, de 61,85 km 2 , en contacte amb l’Alt Urgell, és al sector NE de la comarca Limita al N amb Alins, a l’E amb Anserall, al S amb Montferrer i Castellbò ambdós de l’Alt Urgell, a l’W amb Llavorsí i al NW amb Tírvia El sector NW del terme comprèn gairebé tota la coma de Burg, voltada per altes muntanyes i drenada pel torrent de Burg, o riu de Glorieta, format als vessants SE del pic de Màniga i als vessants orientals del de Montesclado El riu corre en direcció E-W i aflueix a la Noguera de Cardós, ja dins el terme de Tírvia rep al curs mitjà…
Farrera dels Llops
Despoblat
Llogaret despoblat del municipi de les Valls de Valira (Alt Urgell), a la dreta de la vall de Sant Joan, en un coster sota el Puig, damunt la confluència de la Valira i el riu de Civís.
Prop del llogaret hi ha l’esglesiola de Santa Agnès, que sembla que és l’antiga parròquia Documentada en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell, el 839, l’església actual, romànica, té la volta esfondrada les ruïnes són anomenades popularment la Meca Encastada a l’absis es conserva una biga decorada amb escuts Formà part de l’antic terme d’Ars fins el 1970
Sebastià Serrano i Farrera

Sebastià Serrano i Farrera
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Lingüista.
Estudià matemàtiques i filologia a la Universitat de Barcelona, on es doctorà amb una tesi sobre lingüística matemàtica És catedràtic de lingüística general a la mateixa universitat El 1969 hi impartí els primers cursos de semàntica general i de lingüística matemàtica de tot l’Estat espanyol Ha publicat diversos estudis sobre temes de semiòtica, lingüística general, poètica, filosofia teoria de la ciència i, sobretot, teoria de la comunicació, entre els quals Elementos de lingüística matemática 1975, Lógica, lingüística y matemáticas 1977, Literatura i teoria del coneixement 1978, Lingüística…
,
Centre d’Art i Natura de Farrera
Música
Residència de treball per a artistes i investigadors situada a Farrera (Pallars Sobirà).
De titularitat municipal, és gestionada per l’associació sense ànim de lucre Amics del CAN Ofereix condicions d’estada i de treball que afavoreixen la realització de projectes d’artistes, creadors i investigadors en general Inicià les activitats el 1994 amb la rehabilitació de l’antiga escola de la població, que passà a denominar-se l’Estudi, i d’un altre espai Casa Ramon L’any 1996 inicià les activitats de manera estable, i el 2005 amplià les installacions amb l’annex de La Bastida de Manresà, espai de nova planta edificat sobre les ruïnes d’un antic paller Programa cursos, tallers i altres…
Alendo
Llogaret
Llogaret del municipi de Farrera (Pallars Sobirà), situat a 1 305 m alt., en un tossal, entre els barrancs de Farrera i de Mallolís.
La seva antiga església parroquial de Santa Eulàlia, annexa a la de Farrera, és esmentada ja l’any 839 en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell
la Ribalera
Vall
Vall del Pallars Sobirà, al límit amb l’Alt Urgell, drenada pel Romadriu o riu de Santa Magdalena, que té la seva capçalera a la línia de crestes que limita pel S la vall Ferrera, des del coll de la Mànega (que la comunica amb la coma de Burg), fins al coll de Conflent (que la comunica amb la vall d’Aós i amb Andorra), passant pels pics de Covil (2.542 m alt.) i de Salòria (2.789 m alt.).
Els torrents de la Mànega i de Sabollera que limita els termes de Farrera de Pallars i d’Anserall, a l’Alt Urgell s’uneixen prop de les bordes de Conflent per formar el Romadriu Més avall, després de travessar una zona de pasturatge, on hi ha els grups de bordes de Sobirà, Cortvasill i Llosar, penetra a una zona de forta densitat forestal que envolta el santuari i antic hospital de Santa Magdalena de Ribalera on coincideixen el municipi pallarès de Farrera i els urgellesos d’Anserall i Montferrer de Segre, al peu del ras de Conques, que era el centre del terme de…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina