Resultats de la cerca

Estimada per Polifem, no li correspongué perquè estava enamorada del bell Acis

És emplaçat a l’antic Teatre Principal, obra neoclàssica de l’arquitecte Josep Roca i Bros 1848-50, que fou originalment recreat per l’arquitecte Emili Pérez i Piñero Conté obres i muntatges de Dalí —que hi donà classes públiques de dibuix i pintura—, i la seva concepció i agençament han fet que el conjunt fos una autèntica obra personal de l’artista És un dels museus més visitats de Catalunya El 1984 fou ampliat amb l’adquisició de la torre Gorgot rebatejada amb el nom de torre Galatea i que fou residència de Dalí El 1989 hi foren enterrades les despulles del pintor L’edifici és…

Apareix a l' Odissea llibre IX com un pastor bestial i ferotge, monoftàlmic, que devora els companys d’Ulisses i que és vençut per aquest, després d’haver-lo embriagat Aquesta acció provocà l’odi de Posidó contra Ulisses, causa de les seves desgràcies Per contra, en els Idillis de Teòcrit, Polifem esdevé l’enamorat ingenu i sentimental de la nimfa Galatea Aquesta variant del mite inspirà les obres de Góngora Fábula de Polifemo y Galatea , 1611, ASamain Polyphème , 1901 i també l’oratori profà Acis and Galatea de Händel 1720

Format a Pàdua i Viena, dirigí diversos teatres Escriví operetes amables i d’una notable qualitat, com Die schöne Galatea ‘La bella Galatea’, 1865, Banditenstreiche ‘Cops de bandolers’, 1867, Leichte Kavallerie ‘Cavalleria lleugera’, 1886, i música d’escena per a l’obra de FElmer Dichter und Bauer ‘Poeta i camperol’, de la qual s’ha fet cèlebre l’obertura

La seva obra, publicada pòstumament el 1611, conté sonets, cançons i èglogues es destaquen la Fábula de Acis y Galatea i, sobretot, el Libro de la erudición poética , primer manifest del culteranisme, on exposa la necessitat de crear un llenguatge poètic, culte i hermètic

Fill d’una família benestant, estudià a Salamanca Beneficiat de la catedral de Còrdova, acomplí missions per Galícia, Navarra i les dues Castelles Una amonestació episcopal pel fet de tractar amb comediants, d’anar als toros i d’escriure versos profans i les justificacions que hi oposà li confereixen una imatge de clergue refinat, culte i vagament mundà A partir del 1603 residí a Valladolid, aleshores seu de la cort Maldà per fer-se una situació econòmica sòlida, però no hi reeixí, ni pel fet d’haver estat nomenat capellà de Felip III El 1626, ja malalt, tornà a Còrdova La seva obra, ultra…

Escriví farses, sàtires What-d’ye-call-it ‘Com en dieu', 1715 Poems on Several Occasions, 1720 Fables , 1727 etc Triomfà amb Beggar's Opera ‘L’òpera del mendicant’, 1728, comèdia amb música composta i adaptada per JC Pepusch, paròdia del teatre sentimental i del drama musical italià, precedent de la Dreigroschenoper , de Brecht Altres obres seves són Polly 1728 i Acis and Galatea 1723, amb música de Händel

Deixeble de JBLemoyne Ingressà a l’Académie amb l’obra Miló de Crotona Louvre Protegit per Mme de Pompadour, fou director de la manufactura de Sèvres 1758-66, on féu models per a escultures en bescuit, com el Rellotge de les Tres Gràcies Louvre, Pigmalió i Galatea 1763, etc Cridat per Caterina II, romangué a Peterburg 1766-79, on realitzà l’estàtua eqüestre de Pere el Gran Collaborà a l’Enciclopèdia i escriví obres teòriques, com Reflexions sur la sculpture 1761 Artista rococó, la seva obra es mantingué sempre dins aquest estil

Fou baix de viola de la Capilla Real de Madrid, a partir del 1693 Juntament amb José de Nebra, reorganitzà la Capilla Real després de l’incendi del palau reial, el 1734, i li donà un nou repertori Escriví tres misses, catorze salms, vuit magníficats a vuit veus, les òperes Júpiter y Danae 1700, Los elementos i Dido y Eneas i les sarsueles Coronis i Acis y Galatea 1702 És autor de deu Cantadas humanas Fou un dels músics més notables de la seva època, tant en el camp religiós com en el profà