Resultats de la cerca
Es mostren 255 resultats
premis Goya
Cinematografia
Guardons anuals que atorga l’Academia de Artes y Ciencias Cinematográficas de España des del 1985.
Francisco Goya y Lucientes
Francisco Goya y Lucientes, Autoretrat (1796-1797)
Museo Nacional del Prado
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i gravador aragonès.
Fill d’un daurador de Saragossa, on es formà, al taller de José Luzán, a setze anys pintà el reliquiari de Fuendetodos Fracassà als concursos de l’Academia de San Fernando 1763 i 1766 i anà pel seu compte a Roma 1771, on conegué, i practicà, l’art neoclàssic De nou a Saragossa, pintà al fresc el cor de la capella de la Mare de Déu, al Pilar 1772, i es casà amb la germana de Francisco Bayeu El seu primer gran cicle fou la decoració de la cartoixa d’ Aula Dei El 1774 ja residia a Madrid i, protegit pel seu cunyat, fou cridat per AR Mengs a treballar al servei de la corona, a fer cartons per a…
Ignasi Montseny i Goya
Literatura
Cristianisme
Eclesiàstic i escriptor.
Fou tresorer de l’arquebisbat de València i canonge de Sogorb Autor del text d’algunes sarsueles, com El ilustre alcázar nuevo 1767
capritx
El Capricho de Goya núm. 68 Linda maestra
Art
En pintura i gravat, composició original i fantàstica que defuig les regles i convencions ordinàries.
El mot fou emprat ja per Vasari segle XVI El gènere s’estengué al segle XVII a través de l’obra de Jacques Callot Capricci di varie figure 1617, i al segle XVIII a través de les de Tiepolo i de Guardi Els Caprichos de Goya tenen, a més, una intenció social i crítica
Els desastres de la guerra
Y son fieras , de Francisco Goya, gravat de la sèrie d’aiguaforts Els desastres de la guerra (1810-20)
© Fototeca.cat
Pintura
Sèrie d’aiguaforts de Francisco de Goya (realitzada entre el 1810 i el 1820 i inèdita fins el 1863).
Juntament amb els Capritxos , la Tauromàquia i els Disbarats , constitueix l’obra gràfica de l’artista Representa la realitat dels horrors de la guerra amb una grafia de caire expressionista i reflecteix la concepció pessimista que l’autor tenia de l’home en la història
Maja
Maja , obra de Francisco Goya, realitzada aproximadament entre els anys 1803 i 1805 (Museo del Prado, Madrid)
© Corel Professional Photos
Nom de dues pintures de Francisco Goya y Lucientes, conegudes com a Maja desnuda
i Maja vestida
, fetes entre el 1803 i el 1805, aproximadament; són al Museo del Prado de Madrid.
Contràriament a la tradició, no es tracta de retrats de la duquessa d’Alba, bé que segurament foren pintades per a ella El primer és un dels pocs exponents del nu femení en la pintura hispànica
Rafael Esteve i Vilella
Rafael Esteve i Vilella, retrat fet per Goya
© Fototeca.cat
Disseny i arts gràfiques
Gravador.
Fill de Josep Esteve i Bonet Format a Sant Carles, fou deixeble de Manuel Monfort Fou acadèmic de mèrit de Sant Carles 1796 i gravador de cambra de Carles IV 1802 i de Ferran VII 1818 Presentà a l’exposició de París del 1839 una còpia de Les aigües de Moisès de Murillo —que havia fet directament a Sevilla el 1822—, que li valgué la medalla d’or Retratà, entre altres, José Palafox
Marià Benlliure i Gil
Marià Benlliure i Gil Bust de Francisco de Goya
© Fototeca.cat
Escultura
Escultor.
Germà dels pintors Joan-Antoni i Josep Benlliure Gaudí d’un prestigi molt sòlid entre l’element oficial i l’alta burgesia Format bàsicament pel seu germà Josep, el 1871 anà a Madrid, i després estudià a Roma Autor d’un gran nombre de monuments a València Josep de Ribera , Patriarca Joan de Ribera , Marquès de Campo , etc, tingué també una participació important en el conjunt del monument a Alfons XII Retiro, de Madrid Rebé distincions oficials, i fou membre de l’Academia de San Fernando La temàtica condicionà gairebé sempre les modalitats del seu estil…
Quinta del Sordo
Dos vells menjant, un dels catorze murals de la Quinta del Sordo
Museo del Prado
Pintura
Casa de camp que Francisco Goya adquirí als afores de Madrid el 1819, a les parets interiors de la qual realitzà la famosa sèrie de catorze ‘‘pintures negres’’ (1820-23) a l’oli.
Els murals foren passats a tela el 1873, exposats a l’Exposition Universelle de París del 1878 i oferts al Museo del Prado de Madrid —on es conserven— el 1881 És el conjunt més espectacular i original de Goya Les Parques, Duel a cops de garrot, Homes llegint, Dos joves burlant-se d’un home, Passeig del Sant Ofici, Asmodea, El gos, La Leocàdia —única obra que traspua serenitat retrat de Leocadia Weiss, la seva suposada amant—, El gran boc, Saturn, Judit i Holofernes, El romiatge de Sant Isidre, Dos vells i Dos vells menjant El seu estil, en plena maduresa, s’hi manifesta amb…