Resultats de la cerca
Es mostren 60 resultats
Greenwich
Ciutat
Ciutat d’Anglaterra, inclosa en l’àrea metropolitana de Londres.
Situada a la vora dreta del Tàmesi, té una àrea industrial vora el riu, mentre que les àrees residencials s’estenen pels vessants de Shooters Hill, entorn dels antics nuclis d’Eltham, Blackheat i Kidbrooke Al parc de Greenwich hi ha installat l’antic observatori des del qual hom fixà 1884 la posició del meridià inicial, el National Maritime Museum —en un edifici d’Inigo Jones 1616-35— i el gran Royal Naval College, obra mestra de John Webb i de sir Christopher Wren ss XVII-XVIII En 1965-85 fou, juntament amb Woolwich, un dels districtes del Gran Londres
observatori de Greenwich
Astronomia
Observatori astronòmic fundat per Carles II a Greenwich, l’any 1675, amb la finalitat de proporcionar dades, imprescindibles als navegants d’aleshores, per a determinar la posició.
L’any 1948, atès que la contaminació atmosfèrica i la illuminació nocturna de Londres dificultaven les observacions, en fou iniciat el trasllat al castell de Herstmonceux, pròxim a Eastbourne Sussex Malgrat tot, per tal d’evitar la correcció de les nombroses mesures ja efectuades, hom continua prenent com a origen de meridians l’antic emplaçament de l’observatori Actualment, utilitza el grup de telescopis Isaac Newton de l’observatori del Roque de los Muchachos, a Canàries, bastit per una collaboració internacional en què participa per la part anglesa
Greenwich Village
Barri
Barri residencial de Manhattan, a Nova York.
Poble independent durant el període colonial, a l’inici del s XX esdevingué centre de la vida artística nord-americana i adquirí el nom de Montmartre novaiorquès
Edmond Halley
Astronomia
Astrònom anglès.
Fou secretari de la Royal Society, professor a Oxford i director de l’observatori de Greenwich Collaborador de Newton, pronosticà per al 1758 la tornada a la proximitat terrestre del cometa que avui porta el seu nom cometa de Halley Feu treballs importants sobre la durada de la vida en determinades contrades angleses Estudià el magnetisme terrestre i els moviments de la Lluna i publicà el primer catàleg dels estels de l’hemisferi austral i unes Tabulae Astronomicae 1749, d’un gran valor al seu temps
John Flamsteed
Astronomia
Astrònom britànic.
Estudià a Cambridge, i l’any 1675 fou designat astrònom reial L’any següent fou fundat l’observatori reial de Greenwich, i Flamsteed en fou nomenat director, càrrec que ocupà fins que morí Estudià els eclipsis solars i proposà un mètode per a determinar anticipadament les condicions d’observació d’aquests eclipsis des dels diferents punts de la superfície terrestre Perfeccionà els mètodes i els instruments per a l’observació dels estels i aplicà aquestes millores a la correcció i a l’ampliació dels catàlegs d’estels fruit d’aquesta tasca fou el Catalogue and Observations of Stars…
George Biddell Airy
Astronomia
Astrònom anglès.
Professor de matemàtiques a Cambridge 1826, on fou director de l’observatori 1828, i astrònom reial 1835-81 En òptica destaca el seu treball sobre les difraccions i la descripció i correcció de l’astigmatisme 1825 Modernitzà l’observatori de Greenwich i millorà el sistema d’observacions meridianes, sistematitzant-ne l’ús i desenvolupant la pràctica dels registres fotogràfics 1848 Mesurà la densitat mitjana de la Terra, formulà una teoria sobre l’arc iris, estudià el magnetisme terrestre a partir de la hipòtesi de la isostàsia amb JH Prat, el 1885 Inventà un mètode per a la…
Howard Melvin Fast
Literatura
Escriptor nord-americà.
Durant la depressió dels anys trenta treballà en feines ocasionals Entre el 1943 i el 1945 fou corresponsal de guerra a Europa i s’afilià al partit comunista americà La temàtica més freqüent de les seves novelles és de tipus social El 1953 li fou atorgat el premi Stalin Entre les seves obres cal esmentar The Last Frontier 1941, Spartacus 1952, portada al cinema per SKubrick el 1960, la biografia Citizen Tom Payne 1943, la saga protagonitzada per la família Lavette The Immigrants , 1977 The Legacy , 1981 An Independent Women , 1999 i Greenwich 2000 També publicà novella policíaca…
Maria I d’Anglaterra
Història
Reina d’Anglaterra i d’Irlanda (1553-58).
Filla d' Enric VIII d'Anglaterra i de Caterina d'Aragó , succeí el seu germanastre Eduard VI Lleial a la religió catòlica, exercí una forta pressió perquè el parlament anullés la política religiosa del seu pare, Enric VIII, i aprovés la tornada a l’obediència a Roma La reina ressuscità les lleis contra l’heretgia, cosa que provocà la mort de gairebé 300 persones Es casà 1554 amb el futur Felip II de Castella , que el 1557 convencé el consell de la reina en la declaració de guerra a França, el resultat de la qual fou la pèrdua, per part d’Anglaterra, del port de Calais Del seu matrimoni no…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina