Resultats de la cerca
Es mostren 165 resultats
Guadalajara
Municipi
Ciutat de Castella-la Manxa, capital de la província homònima.
Situada en el pas natural que comunica la Meseta i la vall de l’Ebre, la proximitat a Madrid l’ha convertida en un satèllit industrial d’aquella ciutat De la dominació musulmana es conserven restes de les muralles i el pont sobre l’Henares Bé que té mostres excellents d’arquitectura religiosa esglésies de San Gil i la Santa Clara, d’estil mudèjar de San Francisco, gòtica i de San Ginés, amb una portalada de Covarrubias, renaixentista, les construccions civils són les més interessants palau d’El Infantado, obra de Juan Guas, i el palau dels Mendoza, renaixentista Establerta sobre un antic…
Guadalajara
Ciutat
Capital de l’estat de Jalisco, Mèxic.
És situada al centre-oest del país, a la vall d’Atemajac, a una altitud de 1 589 m Constitueix el nus comercial de les tres principals regions econòmiques del país la depressió de Chapala, gran productora de cereals la Sierra Madre Occidental, important pels jaciments miners i la costa del Pacífic Entre el 1910 119 468 h i el 1940 experimentà un creixement del 0,2% anual, entre aquest darrer any i el 1950 376 016 h augmentà més del 65%, i en els deu anys següents cresqué el 9,5% anual 734 346 h 1960 Nascuda com un nucli colonial que ara constitueix el centre de la ciutat, modernament s’ha…
Centre Català de Guadalajara
Entitat dels catalans de Guadalajara (Mèxic) fundada el 1953.
Jaume Camarasa i Lluellas en fou fundador i primer president També cal esmentar entre els primers socis Pasqual Casanova i Rius, Pere Estapé i Josep Maria Murià La seva finalitat era la d’aplegar la colònia de catalans, que de fet ja actuava collectivament Tingué una forta activitat cultural i es féu ressò dels problemes que afectaven els Països Catalans sota la dictadura de Franco Entre altres activitats, l’entitat acollí actes patriòtics commemoratius, celebracions tradicionals i diverses campanyes de tota mena Josep Maria Murià fou l’impulsor del “Butlletí” del centre, que es publicà…
Pedro González de Mendoza
Cristianisme
Prelat castellà, fill d’Íñigo López de Mendoza.
Bisbe de Calahorra des del 1454 i de Sigüenza des del 1467, rebé el capel cardenalici i la mitra sevillana el 1473 Fou conseller d’Enric IV de Castella 1454-74, el qual feu inclinar cap a l’aliança amb França i amb Portugal i el qual secundà en la lluita contra la poderosa noblesa i en la defensa dels drets de Juana la Beltraneja El 1472 es passà al bàndol de la princesa Isabel i, mort Enric IV 1474, fou un fidel servidor dels Reis Catòlics En l’aspecte militar, participà en la guerra civil i en l’organització de la guerra de Granada En el terreny diplomàtic, contribuí a negociar amb França…
Josep Maria Murià i Romaní
Literatura catalana
Escriptor.
Vida i obra Fill de Magí Murià i Torner i germà d’ Anna Murià i Romaní , al llarg dels anys vint i trenta collaborà en El Borinot , La Nau i el Diari de Catalunya Implicat en les reivindicacions catalanistes, fou militant d’ Estat Català , i, posteriorment d’ Acció Catalana Republicana i del Partit Nacionalista Català Poc abans d’esclatar la guerra civil començà a treballar de funcionari a la Generalitat de Catalunya En caure el front d’Aragó, es feu voluntari de l’exèrcit republicà i prengué part en la batalla de l’Ebre També durant la guerra aparegueren els seus dos primers llibres l’…
,
Fernando del Paso Morante
Literatura
Escriptor mexicà.
Abandonà els estudis de medicina per dedicar-se a la literatura i al periodisme Treballà per a les emissions en castellà de la BBC a Londres 1970-85 i de Radio France Internationale a París 1986-91, ciutats on exercí també com a diplomàtic Formà part del Centro Mexicano de Escritores, on conegué Juan Rulfo, el qual l’influí decisivament La seva obra palesa una recerca rigorosa d’un llenguatge capaç de renovar en ell mateix la visió del món i el contingut de les paraules Publicà primerament un volum poètic, Sonetos de lo diario 1958, al qual seguí la novella José Trigo 1966, premi Xavier…
Luis Barragán
Arquitectura
Arquitecte mexicà.
La seva obra destaca per la reinterpretació de la tradició constructiva mexicana i el caire espiritual dels seus espais, la qual cosa es manifesta amb el tractament cromàtic de les superfícies, el gust per la construcció massiva i l’ús de materials locals Entre les seves obres més emblemàtiques es troben els jardins del Pedregal 1945-50, el convent de les caputxines a Tlalpan DF 1952-55, les torres a l’autopista de Querétaro 1957, juntament amb Mathias Goeritz, la Cuadra de San Cristóbal 1967-68 i la casa Gilardi 1976-80 Rebé el premi Pritzker el 1980
Francisco Sobrino Ochoa
Escultura
Escultor castellà.
Format a Madrid 1946-49 i a l’Argentina 1950-57, des dels anys seixanta residí habitualment a París, on el 1960 fou cofundador del Groupe de Recherche d’Art Visuel GRAV La seva obra s’inscriu plenament dins del cinetisme i es basa en la repetició seriada d’elements geomètrics, sovint construïts amb matèries plàstiques, especialment el plexiglàs Té obres en alguns dels museus d’art modern més importants del món i és autor, així mateix, d’obres monumentals com ara el mural del Palais des Congrès de París 1974 El 2008 la seva ciutat natal li dedicà un museu
Doctor Atl
Folklore
Pintura
Pintor mexicà, de nom de naixement Gerardo Murillo Cornado.
Format a Mèxic, el 1897 anà becat a Roma, on estudià art, dret i filosofia, i es relacionà amb polítics socialistes, amb els quals collaborà Actiu nacionalista, a suggeriment de l’escriptor Leopoldo Lugones, adoptà el nom de Doctor Atl que en nàhuatl significa ‘aigua’ De tornada a Mèxic, treballà a l’Academia de San Carlos i reivindicà un art genuïnament mexicà, allunyat de la tradició europea i arrelat en l’art popular indígena El 1913 anà a París, on fundà la revista politicoartística Action d’Art , que edità 1913-15, i s’oposà a la dictadura de Victoriano Huerta Com a pintor fou influït…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina