Resultats de la cerca

De nissaga aristocràtica, el 1952 s’establí pel seu compte La seva firma aconseguí un gran renom i esdevingué paradigma de l’elegància parisenca Des del 1969 dissenyà també moda masculina Vestí diverses de les estrelles del cinema dels anys cinquanta i seixanta, entre d’altres Audrey Hepburn, Elizabeth Taylor i Grace Kelly, i també altres celebritats com Jacqueline Kennedy El 1988 vengué la seva firma a Louis Vuitton, bé que hi continuà al capdavant fins el 1995 L’any 1956 impulsà la Givenchy Université i el museu Balenciaga 2011 i destacà també com a colleccionista d’art Entre altres…

Preromàntic, conreà escenes de gènere, el paisatge i les ruïnes Visqué a Itàlia 1754-65, on prengué nombrosos apunts de paisatges i ruïnes, que, juntament amb els presos en un posterior viatge a Provença, li serviren per a les seves pintures, on introduí escenes familiars al costat dels paisatges i ruïnes, i així féu obres vives, sense cap intent de reconstrucció arqueològica Interior d’un parc, El pont del Gard ambdós al Musée du Louvre Pintà també vistes de París Projectà el jardí a l’anglesa del Bany d’Apollo a Versalles i el Parc de Méréville L’any 1795 fou nomenat conservador del Louvre

Exercí el periodisme en “Combat”, “La quinzaine litteraire”, “Le Monde”, etc Escriví poesia Poèmes Choisis , 1962 L’animalier , 1966 Les trois arbres , 1972 Les visages du fleuve , 1984, el cicle novellístic en cinc volums Les hameaux 1958-68, assaig Les incertitudes du réel , 1968 L’usage de la critique , 1971 Victor Hugo , 1981-84 i els volums autobiogràfics Les bavards 1956 i Célébration du grand-père 1965

Pertanyent al moviment literari beat , en les seves novelles i relats reflecteix la violència i degradació dels barris baixos que envolten l’home i el seu entorn Last Exit to Brooklyn 1964, The Room 1972, The Demon 1976, Requiem for a Dream 1978, Song of the Silent Snow 1986

Fou deixeble del seu pare, també escultor, i d’AMaillol En la creació intentà d’expressar actituds vives i la sensació de la momentaneïtat, unides a la gràcia i a l’elegància Des que, el 1931, adquirí fama en exposar per primera vegada al Salon d’Automne parisenc, rebé un gran nombre d’encàrrecs oficials entre els més importants cal esmentar les estàtues que decoren la tribuna de la Sala d’Assemblees de la Societat de Nacions a Ginebra, les escultures de la façana del Palais Chaillot de París i diversos monuments als morts en unes quantes ciutats franceses, entre els quals cal destacar el de…

Xantre de la catedral d’Anvers, s’associà amb Jean Laet per publicar antologies musicals obres de Rde Lassus, JLouys, PPhalèse, etc Entre les seves obres, molt nombroses, es destaquen algunes cançons Canzoni scelte, Chansons françoyses et italiennes, Canzoni alla napoletana , madrigals Symphonia angelica , motets, etc

Arribà a Mallorca com a secretari de l’arxiduc Lluís Salvador el 1907 En esclatar la Primera Guerra Mundial tornà a Àustria A partir del 1940 tornà a Mallorca Pintà a l’oli, i es destacà sobretot amb l’aquarella pintant paisatges i retrats de dones i de nens, que tingueren molt d’èxit És un pintor postmodernista d’obra delicada i d’un color agradable i net

Especialitzat en novella negra, utilitzà pseudònims com Nick Quarry , Ian Mac Alister , Mike Barone i Al Conroy Els anys seixanta escriví la sèrie del detectiu Tony Rome pseudònim amb el qual publicà les novelles, que Gordon Douglas portà tres cops al cinema amb Frank Sinatra de protagonista De la resta de la seva llarga producció destaquen The Road’s End 1952, The Mob Says Murder 1959, The Don is Dead 1972, adaptada al cinema per RFleischer i The Medusa Complex 1983 Residí a França des del 1972