Resultats de la cerca

Arran de la liberalització empresa per Maria Cristina de Borbó, regent durant la malaltia de Ferran VII, fou nomenat 1832 ministre de la guerra Tot seguit féu cessar el sanguinari capità general de Catalunya, comte d’Espanya, però, considerat massa liberal per Zea Bermúdez, fou obligat a dimitir per aquest 1833

Biografia Entrà a l’Escola Pia i vestí l’hàbit a Mataró el 24 de juny de 1764 Completat el noviciat i els estudis es dedicà a l’ensenyament de les humanitats i de la retòrica Ensenyà a Balaguer 1776-78, Puigcerdà 1778-84, Mataró 1784-90 i Moià 1790-96 A Puigcerdà es trobà amb l’oposició dels alumnes a estudiar en castellà i a fer altres matèries en aquesta llengua, tal com havia manat Carles III En el discurs de fi de curs de 1780 recalcà la importància d’aprendre el castellà argumentant, entre altres qüestions, que calia fer-ho perquè estava manat perquè la gramàtica llatina s’havia d’…

Apotecari de Vistabella del Maestrat Alcalatén, explorà el massís de Penyagolosa i arribà a reunir més de vuit-centes espècies de plantes, algunes de les quals són al jardí botànic de Madrid

Fou arxiver i cronista de la ciutat de Castelló de la Plana Publicà diversos treballs d’investigació, entre els quals destaquen Castellonenses ilustres 1883 i Casos y cosas de Castellón 1884, així com El libro de la provincia de Castellón 1892, síntesi descriptiva del terç septentrional del País Valencià

Acadèmic de mèrit de San Fernando 1803 Projectà el campanar de l’església del Vendrell 1769 i la nova església de Vallmoll 1772 Estudià l’aqüeducte romà de Tarragona i en féu els plans, i després el rehabilità en la conducció d’aigües a la ciutat 1778-98

Conegut amb el nom de Mèste Verdièr Truculent, sovint groller, fa aparèixer en escena personatges populars que s’expressen en un gascó molt saborós, bé que a vegades molt afrancesat Les seves sàtires polítiques i socials, d’una incontestable força còmica, assoliren un gran èxit i foren reimpreses repetidament

D’una família de mercaders rics, era oncle de Lluís Bertran Ingressà a Portaceli el 1516, d’on fou elegit prior el 1530 És autor, entre altres obres, d’un catàleg dels priors, frares i donats de Portaceli, perdut, d’un Liber benefactorum cartusiae Portae Coeli editat el 1897 i De rebus monasterii Portae Coeli , utilitzat per Roc Chabàs 1899 i avui perdut

Estudià medicina a la Universitat de València, de la qual fou catedràtic extraordinari i general del claustre de medicina El 1741 publicà Floresta de disertaciones histórico-prácticas chímico-galénicas, en dos volums, i el 1744, Floresta de disertaciones febriles histórico-médicas, chímico-galénicas, médico-prácticas, la qual ve a ser el tercer volum

Format a Barcelona Escola Massana, hi feu exposicions individuals 1946, 1951, 1955 i participà en els Salons d’Octubre 1949, 1950 Viatjà, pensionat, a París, on també exposà el 1953 El 1955 s’establí a Colòmbia on, el 1970, n’adquirí la nacionalitat Ha estat professor a l’escola de belles arts de la Universidad de los Andes Realitzà sèries pictòriques amb títols com El Escorial 1961 o Los Felipe IV 1965, d’intenció crítica Des del 1970 es dedicà, preferentment, al gravat, i creà sèries d’obres d’una gran correcció formal i tècnica en què revela un món turmentat i angoixant influït per…

El 1806 fou fet presoner pels anglesos a Menorca Alliberat, s’incorporà a l’exèrcit del marquès de la Romana, que cooperava amb Napoleó a Dinamarca En produir-se la usurpació del tron d’Espanya pels Bonaparte, assolí de fer passar les tropes de Dinamarca a Suècia, amb l’ajut anglès, i de transportar-les a la península, on combateren contra els francesos Es distingí a Durango, Balmaseda i, més tard, a Igualada, on fou ferit, i al setge de Tortosa, on fou fet presoner S’evadí i es reuní amb l’exèrcit a Andalusia Ascendit a general de brigada 1813, s’installà a Còrdova