Resultats de la cerca

És conegut només pel seu llibre Aquest es divideix en dues parts la primera, en vers, tracta d’una invasió de llagostes, i la segona, en prosa, del judici de les nacions estrangeres

Comparteix amb el seu germà Ethan Coen Minneapolis, Minnessotta, 21 de setembre de 1957 les tasques de guionista, director i productor Les seves pellícules han esdevingut un dels exponents més destacats del cinema nord-americà independent Han realitzat Blood Simple 1985, Miller’s Crossing 1990, Barton Fink 1991, Palma d’Or al Festival de Canes i premi BAFTA 1997, Fargo 1996, Oscar a la millor direcció i a la millor actriu, The Big Lebowski 1998, O Brother, Where Art Thou 2000, The Man Who Wasn’t There 2001, premi del Festival de Canes al millor director, Intolerable Cruelty 2003 i The…

El 1970 presentà la seva primera exposició individual al Paula Cooper Gallery de Nova York El 1992 fou convidat a la galeria novaiorquesa PaceWildenstein i a partir d’aquell moment començà intensament la seva producció Des de llavors ha estat objecte de prop de 150 exposicions i retrospectives L’any 1990 l’Institut Valencià d’Art Modern IVAM mostrà la primera exposició a l’aire lliure amb dinou escultures realitzades en bronze o ferro Al llarg de la seva carrera, ha estat guardonat amb nombrosos premis i les seves obres han estat presentades en exposicions collectives com la Biennal de…

Començà en el món del cinema fent el disseny de vestuari per a directors com Woody Allen Sleeper , 1973 Interiors , 1978 Després de dirigir un parell de telefilms, debutà com a director de cinema amb la comèdia fantàstica The Incredible Shrinking Woman 1981 El drama adolescent St Elmo’s Fire 1985 posà de manifest una de les característiques de la seva obra la capacitat de descobrir nous valors de la interpretació Cineasta eclèctic amb inquietuds bàsicament comercials, feu incursions en gèneres molt diferents el terror The Lost Boys , 1987 Flatliners , 1990 The Number 23 , 2007 Town Creek ,…

Viatjà per Europa amb la missió de propulsar l’emigració a Amèrica És autor de The Vision of Columbus 1787, poema èpic de tema patriòtic, revisat amb el títol de The Columbiad 1807 Al final de la seva vida tornà a Europa, on escriví l’assaig Advice to the Privileged Orders 1792 i el volum de poesies satíriques The Hasty Pudding 1796

D’un estil neoromàntic, pessimista, passà al realisme burlesc, amb influència de Rabelais Putkinotko ‘El caramull dels mals estius’, 1919-20, la seva obra mestra El darrer període es caracteritzà per un cert predomini de criteris naturalistes

Format al restaurant Relais, de Poitiers, el 1974 fou designat cap de cuina de l’Hôtel Concorde Lafayette, de París, i el 1976 la seva tasca en aquest restaurant fou reconeguda amb el títol de Meilleur Ouvrier de France El 1978 passà a encapçalar la cuina de Les Célébrités, a l’Hôtel Nikko de París El 1981 fundà en aquesta ciutat el seu propi restaurant, el Jamin, que obtingué un gran reconeixement amb tres estrelles Michelin 1984, i que regentà fins el 1994 Posteriorment fundà sota el seu nom, a França i en nombroses ciutats arreu del món Tòquio, Macau, Hong Kong, Las Vegas, Nova York,…

Format a l’Institut del Teatre de Barcelona, el 1991 debutà en cinema amb Monturiol, el senyor del mar , de Francesc Bellmunt, el 1992 en teatre en l’obra El sueño de una noche de verano , i el 1994 aparegué en televisió en la sèrie Poble Nou de TV3 És conegut sobretot pels seus papers a les sèries de televisió Periodistas Telecinco i Plats Bruts 2000, TV3 També intervingué en les pellícules Rosita, please 1993, de Ventura Pons La buena vida 1996, de David Trueba, El corazón del guerrero 1999, de Daniel Monzón, Las razones de mis amigos 2000, de Gerardo Herrero, Salvador Puig Antich 2006, de…

Les seves obres teatrals més importants tracten sobretot esdeveniments relacionats amb la Segona Guerra Mundial, com Der Hund des Generals ‘El gos del general’, 1962, In der Sache JRobert Oppenheimer ‘El cas Oppenheimer’, 1964, l’obra més coneguda, i Die Geschichte vom Joel Brand ‘La història de Joel Brand’, 1965 Obra de gran èxit fou també la novella März ‘Març’, 1976

Traslladada a Austràlia, debutà en el cinema d’aquest país en papers secundaris fins que l’èxit de Dead Calm 1989, de Phillip Noyce, on exercia de protagonista, li obrí les portes del cinema nord-americà i s’ha convertit en una de les actrius més distingides Altres títols són Days of Thunder 1990, de Tony Scott Billy Bathgate 1991, de Robert Benton Far and Away 1992, de Ron Howard Malice 1993, de Harold Becker My Life 1993, de Bruce Joel Rubin Batman Forever 1995, de Joel Schumacher To Die For 1995, de Gus van Sant, en la qual obtingué un Globus d’Or Portrait of a…