Resultats de la cerca

Dominicà 1490 i prior de Glogau, predicà a les regions de Magdeburg i Halberstadt la indulgència destinada a la construcció de Sant Pere del Vaticà 1516 La superstició popular que fomentà provocà la reacció de les 95 tesis de Martí Luter 1517, a les quals replicà amb 122 contratesis

El 1302 rebé el títol de magister a París, on professà en 1311-13, i el 1320 fou director del Studium Generale de Colònia Els seus escrits presenten dos grups diferenciats, bé que molt units l' obra llatina , generalment més sistemàtica i metafísica Opus tripartitum i Quaestiones parisienses , tot comprenent sermons i una teologia d’arrel exegètica, i l' obra alemanya , de caire més espiritual i místic Buch der göttlichen Tröstung , ‘Llibre de la consolació divina’, i altres, la qual motivà i gairebé absorbí l’interès de la investigació del egle XIX sobre ell En l’orde dominicà arribà als…

Es doctorà a Giessen Alemanya, i després emigrà a Anglaterra, on fou director del jardí botànic d’Eltham i professor de la Universitat d’Oxford Descriví diversos gèneres i espècies, sobretot de molses i bolets Fou autor de Catalogus plantarum circa Giessen sponte nascentium 1718, Hortus Elthamensis 1732 i Historia muscorum 1741

Estructurà, enriquí i modificà el vals de la primera meitat del s XIX Compongué uns cent cinquanta valsos, entre els quals sobresurten An der schönen blauen Donau ‘Al bell Danubi blau’, 1867, Wiener Blut ‘Sang vienesa’, 1867 i Künstlerleben ‘Vida d’artista’, 1867 Creà una gran quantitat d’operetes vieneses, en tres actes, en les quals alternen els fragments parlats amb els cantats Les més cèlebres són Die Fledermaus ‘El ratpenat’, 1874 i Der Zigeunerbaron ‘El baró gitano’, 1885 Escriví nombroses polques, quadrilles i altres danses de saló El 1841 fundà la seva pròpia orquestra al cafè…

Fou deixeble de Johann Donauer Del 1589 al 1606 residí a Itàlia Captà principalment la pintura del Veronese i el color de l’escola veneciana, bé que les seves obres, en particular les escenes mitològiques, denoten una gran influència manierista

Començà estudiant medicina, però es decantà molt aviat per les matemàtiques Fou deixeble del seu germà Jakob, que l’inicià en l’obra de Leibniz, de la qual fou propagador Estigué a París 1690-95, on redactà un curs de càlcul per al marquès de L’Hôpital hom creu que la coneguda regla de L’Hôpital és deguda a Johann Bernoulli El 1691 determinà les tangents i els radis de curvatura de moltes corbes planes i donà el primer exemple de coordenades polars Fou professor a Groningen 1695-1705 i, des de la mort del seu germà Jakob, a Basilea 1705, on fou mestre d’Euler Proposà i resolgué…

Pastor evangèlic a Waldersbach, es lliurà a millorar la vida dels camperols pobres i a l’educació de llurs fills, per la qual cosa collaborà amb Lluïsa Schappler dels Vosges en la creació dels primers asils d’infants 1770

Fou magistrat a Espira Humanista i purista de l’idioma, s’adherí al calvinisme Escriví una adaptació del Gargantua , de Rabelais Affentheuerlich Geschichtsklitterung , 1575 i un poema heroicocòmic Das glückhafft Schiff von Zürich , ‘La venturosa nau de Zuric’, 1576 Es destacà com a autor satíric, amb Flöhhaz ‘La caça de les puces’, 1573 i Jesuiterhütlein ‘El barretet dels jesuïtes’, 1580 Féu una recopilació, en vers, de les aventures de Till Eulenspiegel

Confeccionà el primer atles celeste pròpiament dit, la Uranometria 1603, on per primera vegada designà els estels amb una nomenclatura racional de tipus científic Ordenà els estels d’una constellació segons llur brillantor relativa, assignant-los lletres correlatives de l’alfabet grec Establí dotze noves constellacions australs i uns cinc-cents estels més dels catalogats per Tycho Brahe

Fou un dels fundadors de la Royal Academy de Londres Per la seva relació amb l’actor Garrik, pintà alguns temes teatrals Sobretot, però, es destacà com a pintor de gènere i de retrats Jordi III , coll Reial, Windsor Palace, diversos d’ells a la National Gallery de Londres